Apunts

Al maig museus a raig!


  
Què és un museu? Etimològicament, museu vol dir “casa de les muses”. Sí, les muses són les millors amigues dels artistes, els éssers de la inspiració. Ara bé, són els museus realment inspiradors? Fa temps que més que museus, sembla que l’art habita en mausoleus.

La revolució la llegirem (en una pantalla)


Acción Cultural Española (AC/E)
 

Digitalització és transformació. Si l’aparició de l’ordinador, la popularització dels PC i l’extensió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) va suposar una revolució, Internet ens condueix cap a la quarta revolució industrial. El nou paradigma es basa en el concepte de connectivitat total i produeix models de negoci a partir de les dades massives o Big Data. La història ens ha demostrat que els canvis econòmics tenen repercussions socials i culturals. Per això, per cinquè any consecutiu, Acción Cultural Española presenta l’Anuario AC/E de cultura digital 2018.

Clubs de lectura fàcil: fer lectura accessible, comunitària i significativa


  
Una mirada a com els clubs de lectura fàcil no només faciliten l’accés a llibres, sinó que promouen la participació activa, la inclusió i la construcció de sentit compartit entre persones de diverses capacitats i contextos.
  

Aquestes són les principals conclusions que es desprenen de l’estudi d’avaluació dels Clubs de Lectura Fàcil

Les arts des de la demència


 Arte, individuo y sociedad | Ediciones Complutense
 

La demència, és un trastorn que es caracteritza per un deteriorament cognitiu que limita l’activitat diària de qui la pateix, de fet la paraula demència, significa estar privat de la ment. En aquest volum, sota el títol 'Arte y demencia' de la revista Arte, individuo y sociedad, es pot veure com l’art i la educació treballen conjuntament també en l’àmbit sanitari, per millorar les condicions dels pacients. Diferents exemples il·lustren aquests projectes que podem trobar al Museo del Prado de Madrid, el MoMA de Nova York, o al CCCB de Barcelona.

Biblioteques en clau participativa: del servei al procés


  
La participació ciutadana en cultura sovint s’invoca com a principi, però no sempre es concreta en pràctiques operatives. El quadern de la Diputació de Barcelona sobre biblioteques introdueix un desplaçament interessant: no tracta la participació com un complement del servei, sinó com una condició per definir-lo. La biblioteca ja no es pensa només com un equipament que ofereix serveis, sinó com un espai que es construeix amb la comunitat des de l’inici.  

El rescat de la creativitat a les "ciutats creatives"


Un dels títols que Oli Mould, professor de geografia humana a la Universitat de Londres, havia pensat per al seu darrer llibre, va ser 'Creative Cities: What they are and how not to be one' (‘Ciutats Creatives: Què són i com no ser-ne una’).Segons l’autor, les ciutats creatives són l’antítesi de la creativitat; s’ha segrestat aquest concepte i s’ha fet servir per estendre un discurs urbà capitalista que fomenta les desigualtats econòmiques, l’exclusió social i la desertització de la cultura.

Ciència i cultura al territori. Crònica

Quan l’empresa Hewlett-Packard estava valorant instal·lar-se a Sant Cugat, una de les preguntes que va plantejar va ser el nombre de llicenciats que era capaç de produir la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta anècdota resumeix la relació entre el món global de la ciència i la innovació i la realitat concreta i local del territori. La va explicar el Ramon Pascual, que llavors era rector de la UAB, durant la taula rodona “Ciència i cultura al territori”, que es va dur a terme en el marc del congrés Interacció17.

Vells i nous espais per a la divulgació científica. Museus de ciències. Crònica

Museus de ciència
Vladimir de Semir

Periodista, director del suplement de ciència de 'La Vanguardia' i fundador de l’Observatori de la Comunicació Científica (UPF).

En el segle XXI s’ha perdut el sentit de parlar d’espais per divulgar la ciència, ja ho són tots. Hem passat d’una societat de la informació en què predominava la tecnologia, fins a una societat del coneixement, en què el cervell hi té un paper més important.

El Museu del Gas i el Museu de les Matemàtiques. Crònica

Museu del Gas

Eva Buch, directora de l’àrea de Patrimoni i Formació de la Fundació Gas Natural-Fenosa.

Eva ens ofereix una visió dels museus corporatius que volen mostrar altres objectes que obres d’art. Cal explicar perquè prenen aquesta línia, diu que la ciutadania encara entén que exposin col·leccions artístiques però no ciència i tecnologia. I ens fa qüestionar-nos on comença i on acaba el concepte «art». No és artístic un cyborg? No emociona?

La revolució dels makers: com els Fablabs transformen la producció i la ciutat


  
Un viatge pels laboratoris col·laboratius que promouen democràcia productiva, innovació i justícia social
  

Camille Bosqué, Ophelia Noor i Laurent Ricard, amb Eyrolles, presenten Fablabs, etc., un llibre que aprofundeix en la revolució dels makers, un moviment que està redefinint la producció i la creació en clau col·laborativa.