Interacció

Amb música dissonant, màquines d’escriure i ventiladors que ballen, el Ballet mécanique ens convida a mirar el segle XX amb ulls de sorpresa. Però què ens diu avui aquesta peça experimental de 1924 sobre la relació entre art, tecnologia i cultura? Tornem-hi amb ulls de 2025, entre el ludisme de l’avantguarda i els dilemes del nostre present digital.
  

Quan Léger i Antheil van col·laborar per crear el Ballet mécanique, el món s’accelerava a ritme de fàbrica i d’avions. El cinema mut, els espectacles de cabaret i la fascinació per les màquines van convergir en una peça que no era ni dansa, ni òpera, ni cinema, però potser una mica de tot això. El resultat? Una coreografia d’objectes i ritmes desincronitzats que no deixa indiferent ni un segle després.
      

Aquesta obra, amb ventiladors que giren, pianos mecànics i imatges fragmentades, continua sent una invitació a pensar: com incorporem la tecnologia dins la cultura? Som nosaltres qui fem ballar les màquines o són elles les que ens fan moure? I potser encara més rellevant avui: què vol dir crear des de la dissonància?
  

L’any 2025, parlar del Ballet mécanique és gairebé com fer arqueologia tecnopoètica. Però també pot ser una excusa per reconnectar amb un moment en què l’art s’atrevia a jugar amb allò desconegut. I potser això és justament el que necessitem: espais on experimentar, des de la cultura, amb l’estranyesa i la complexitat del món que vivim.
  

I si encara no l’heu vist —o fa temps que no hi torneu—, deixeu-vos portar pels martells que repiquen, els ventiladors que giren i els ritmes impossibles del Ballet mécanique. Aquí el teniu per gaudir-lo en línia: veure la versió restaurada de 1924 (Internet Archive). No prometem una experiència còmoda, però sí fascinant.

 __________________________________________________________________________________________________________