Apunts

Ploure sobre mullat o la cultura en pandèmia


Avui dia, escriure un article d’actualitat evitant les paraules ‘pandèmia’ o ‘coronavirus’ és una entelèquia. Per tant, és evident que sintetitzar i analitzar els continguts de la comunitat virtual d’Interacció del primer trimestre de 2021 ens portarà a parlar dels estralls de la covid-19 i del futur immediat del sector cultural. Ara bé, no ens equivoquem: la situació sanitària actual no és l’únic tema que afecta les polítiques i la gestió culturals. Un repàs exhaustiu als articles publicats a Interacció entre el gener i el març d’aquest any ens mostra que l’statu quo de la cultura és el resultat de dinàmiques que s’arrosseguen de lluny i que el virus tan sols ha exacerbat. La situació crítica del sector cultural ha generat molts titulars d’impacte. Però, com diu la dita, plou sobre mullat.

Aparadors buits, art i ciutat: activar espais o reactivar el mercat?



Vilafranca del Penedès converteix locals comercials en desús en una galeria d’art contemporani. La iniciativa reactiva la mirada urbana i planteja el paper de la cultura en la transformació del teixit comercial.
  

La cultura, el pilar que falta


  
The Missing Pillar: Culture’s Contribution to the UN Sustainable Development Goals (British Council, 2020) parteix d’una idea central: la cultura continua absent dels tres grans pilars reconeguts del desenvolupament sostenible -econòmic, social i ambiental- malgrat que contribueix de manera decisiva a assolir molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per aquest motiu, l’informe defensa que la cultura hauria de ser reconeguda com el “quart pilar” del desenvolupament sostenible.

Els equipaments culturals com a instruments de transformació urbana: l'ambivalència del cas de Brussel·les

 
  
   
Actualment, el debat sobre la relació entre cultura i gentrificació està deixant enrere les interpretacions simplificades que atribueixen als grans museus un efecte automàtic sobre la regeneració urbana. L'article de Simon Debersaques s'inscriu en aquesta línia de recerca, centrant l'atenció en les formes més subtils amb què els equipaments culturals intervenen en les transformacions urbanes.

Cultura i ruralitat. La cultura contemporània a i des del territori


  
La Comissió Europea estableix que les zones rurals són aquells nuclis amb menys de 5.000 habitants. D’acord amb aquesta definició, el 85% el territori espanyol es considera rural i gairebé la meitat dels municipis compta amb 12 habitants o menys per km2. Els processos de despoblació dels petits pobles fa anys que són constants. De fet, les generacions més grans porten dècades veient morir els pobles. Els joves marxen atrets per la diversitat de serveis i les oportunitats laborals que ofereixen les ciutats. 

La cultura també serveix per emocionar-nos


  
Hi ha anuncis de Nadal que venen productes i n’hi ha que intenten vendre una idea de comunitat. El 2020, en plena pandèmia, aquesta frontera es fa especialment visible. La distància, l’aïllament i la interrupció de moltes formes de vida col·lectiva converteixen la música, la dansa i la trobada amb els altres en materials especialment potents per a la publicitat.

Del monument a la superfície: art públic i regeneració urbana


  
Llegit avui, l’article continua sent especialment útil per pensar la relació entre cultura, espai públic i govern urbà. Sobretot perquè obliga a preguntar-se si les polítiques culturals urbanes transformen realment les condicions socials dels territoris o si, en molts casos, només n’estetitzen els conflictes. (n. de l'e., 2026)


  

L'impacte social com a criteri de valor del sector cultural


  
Aquest informe de la University of Technology Sydney, elaborat en col·laboració amb la Nelson Meers Foundation en el marc del programa UTS Social Impact Toolbox, apareix en un moment en què el debat internacional sobre el valor de la cultura experimenta un desplaçament important. Sense abandonar els arguments econòmics tradicionals, cada vegada més institucions públiques i entitats que donen suport econòmic als projectes exigeixen demostrar també quins canvis socials produeixen les organitzacions culturals.

Enfortir les arts comunitàries: reconeixement institucional o canvi de paradigma?


  
Un informe impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona situa les arts comunitàries com a camp emergent de política cultural. La qüestió és què implica aquest reconeixement en termes de governança i pràctica.
  

Governar la cultura en un ecosistema digital


  
El apoyo a la cultura en la era digital, elaborat per Octavio Kulesz per a la Federació Internacional de Consells d’Arts i Agències Culturals (IFACCA), parteix d’una idea que resulta difícil d’eludir: la digitalització no modifica només les eines que utilitza el sector cultural, sinó el conjunt de la cadena de valor, des de la creació fins a la producció, la distribució, l’accés i la participació.