Cultura i transformacions contemporànies
Aquest tema analitza els grans canvis que estan transformant el paper de la cultura en la societat contemporània. Inclou l’impacte de la digitalització i de les noves tecnologies en la producció, circulació i accés a la cultura, així com la relació entre cultura, territori i dinàmiques socials emergents. També aborda el paper de la cultura davant dels reptes ambientals i la crisi climàtica, i la seva contribució a imaginar formes de desenvolupament més sostenibles. En aquest marc, la cultura s’entén com un espai de reflexió, experimentació i acció que participa activament en els processos de transformació social del present.
Hi ha una imatge que costa d’assimilar del tot: una ballarina que torna a escena sense poder moure el seu propi cos. No és una metàfora. És literal.
El moviment passa per un altre lloc.
Una tecnologia tradueix les seves ones cerebrals en un avatar que balla en directe. El públic veu dansa. El cos que la produeix ja no és visible en els termes habituals.
Relectura crítica d’una imatge que ja no es deixa contenir pel seu context
L’article, De l'Skrik a la screen : com circulen les imatges, publicat a Interacció el 2018 partia d’una intuïció clara: la potència d’una imatge com El crit no es pot separar del seu context, de les capes simbòliques i històriques que li donen densitat, ni dels dispositius museístics, educatius i crítics que en legitimen i orienten la lectura.
Por qué prohibir el acceso a redes a menores es criticable y posibles alternativas
Autor/a: Joan Barata
Data: 24 de març de 2026
Font: Barata, J. (2026, 24 de març). Por qué prohibir el acceso a redes a menores es criticable y posibles alternativas. Agenda Pública.
Context
L’article entra en un debat que tendeix a formular-se en termes de protecció dels menors i en desplaça el marc. Joan Barata qüestiona les respostes basades en la prohibició perquè situen el problema en els usuaris i no en les condicions que organitzen l’entorn digital. El que posa en joc és una altra escala de lectura: la governança de plataformes, els criteris de classificació i visibilitat, i la definició dels drets digitals.
Lectures del banc
Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local
El banc de bones pràctiques de l'Àrea de Cultura recull iniciatives del territori i, cada mes, el CERC en destaca una. Aquesta sèrie proposa una lectura d’aquests casos que no se centra en descriure’ls ni en validar-los, sinó en entendre què posen en joc a l’hora de construir política cultural des de l’àmbit local.
La cancel·lació del Guggenheim Urdaibai interpel·la unes polítiques culturals que han confiat massa temps en el projecte estrella com a drecera cap al desenvolupament. El cas no qüestiona la cultura, sinó l’ús que se n’ha fet com a instrument d’atracció externa, sovint deslligat del territori i dels seus límits. Recorda que decidir cultura és també decidir paisatge, economia i formes de vida, i que assumir aquesta responsabilitat obliga a renúncies que el discurs icònic havia après a esquivar.
Bifo: "La humanidad ha perdido. Ahora el problema es cómo desertar"
Autor/a: Franco “Bifo” Berardi. Entrevista d’Andrés Timón i Lucía Rosique
Data: 23 de febrer de 2026
Font: Timón, A., i Rosique, L. (2026, febrer 23). Bifo: "La humanidad ha perdido. Ara el problema es cómo desertar". Zona d'estratègia
Context
L’entrevista recorre el pensament recent de Franco Berardi sobre la crisi contemporània del capitalisme, la depressió social i la pèrdua d’imaginació col·lectiva. Bifo descriu una societat marcada per la competència i la solitud, en què "la depresión se ha vuelto un fenómeno masivo" i on l’excés d’informació es transforma en "ruido blanco". Davant aquesta situació proposa la idea de “deserción” com a retirada parcial de les lògiques de treball, consum i acceleració. El text no parla de política cultural, però obre preguntes sobre el paper de la cultura en societats cansades i saturades.
Seguim reivindicant (que no celebrant) el març i el Dia de la Dona. I partint d’aquesta efemèride hem volgut escoltar les recomanacions de la Mireia Mascarell, la qual ha construït la seva trajectòria professional en la intersecció entre la recerca, la cultura i la transformació del territori.
Antropòloga i màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural, la seva mirada antropològica li permet entendre el patrimoni com un relat viu, i la seva experiència en gestió cultural li ha donat les eines per convertir aquest relat en projectes tangibles i amb impacte.
Aquesta setmana no presentem un dossier temàtic sobre ruralitat. Partim d’una situació concreta que molts municipis reconeixen: projectes culturals viables que depenen més de decisions institucionals que no pas d’idees o recursos. La pregunta és de governança. Amb quin criteri públic es decideix què pot passar culturalment als territoris rurals i quins límits ho condicionen.
Els textos seleccionats aborden relats mediàtics, pràctiques creatives arrelades, marcs normatius, paisatge, infraestructures comunitàries i models europeus. Llegits conjuntament configuren un camp de decisions públiques. No descriuen una tendència. Permeten observar com s’articulen cultura, territori i poder institucional.
Llegir-los com un sol conjunt permet entendre que el debat no és sectorial sinó sistèmic.
Ricard Espelt encarna una manera de fer investigació i acompanyament cultural que no només genera coneixement acadèmic, sinó que també es vincula estretament amb pràctiques de comunitat, cultura i territori.
En sintonia amb els consells d’Interacció, la seva tasca destaca per la connexió entre teoria i acció, escolta activa, col·laboració i generació de projectes que enforteixen les ruralitats i les polítiques culturals locals.
El Pla d’Acció Cultural de Santa Margarida i els Monjos no parteix de la manca d’activitat ni de la debilitat del sistema. Parteix d’un problema més estructural: un municipi amb diversos nuclis, dinàmiques diferenciades i una cultura que ha d’actuar com a mecanisme de cohesió territorial i social.
