Apunts

L’any del col·lapse: l’Anuari SGAE 2021 i l’impacte total de la pandèmia


  
Les dades de 2020 no deixen marge per a l’ambigüitat. L’Anuari SGAE 2021 mostra un sector cultural pràcticament aturat, amb caigudes històriques en activitat, públic i ingressos. No és una crisi més, és una interrupció sense precedents.
  


L'Estat presenta el Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència corresponent a les indústries culturals


El ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes, ha presentat el Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència corresponent a les indústries culturals i esportives i que suposarà una inversió de 825 milions d'euros que es repartiran a la 'revalorització de la indústria cultural '(325 milions d'euros),' Spain Audiovisual Hub '(200 milions d'euros), i el foment del sector de l'esport '(300 milions d'euros). 

Cinemes en crisi: quan el model depèn del territori


  


La caiguda d’espectadors impacta de manera desigual les sales de cinema a Catalunya. Mentre els multicines tanquen, alguns cinemes locals resisteixen gràcies al seu arrelament i al suport públic.
  

Que la música no pari! Les necessitats del sector i el paper de la Unió Europea



  
La transformació digital ha canviat profundament el sector musical, però no n’ha resolt les tensions estructurals. Aquest text recull un diagnòstic clar des de l’àmbit europeu: creixement de l’streaming, concentració del mercat i dificultats persistents per als artistes i projectes independents. La seva aportació és situar aquestes dinàmiques en termes de necessitats concretes de finançament i suport. Rellegir-lo avui permet reconèixer una continuïtat significativa: la digitalització ha ampliat oportunitats, però també ha reforçat desigualtats que les polítiques públiques encara tenen dificultats per abordar. (n. de l'e., 2026)
  

L'informe combina diagnòstic estructural i identificació de necessitats. No parla només de dinàmiques del sector, sinó de les condicions que en limiten el desenvolupament. 
   

Abans de la ruptura: l’Anuari SGAE 2020 i l’últim any de normalitat cultural


  
Les dades de 2019 dibuixen un sector cultural que encara creixia, tot i que amb fragilitats acumulades. L’Anuari SGAE 2020 captura aquest moment amb precisió: una recuperació lenta després de la crisi de 2008 que, just abans de la pandèmia, encara no havia consolidat un nou equilibri.
  

La ràdio pública no només emet música: la fa existir



Quan una emissora pública programa música, no només està oferint contingut cultural. Està activant una cadena econòmica que arriba a artistes, segells i públics. La pregunta és fins a quin punt les polítiques culturals reconeixen aquest paper.
  

 

Cultura i finançament: una asimetria estructural


  
L’any 2019 tanca una nova edició de l’Anuario de Estadísticas Culturales, una operació estadística iniciada el 2005 amb una funció clara: dotar la cultura d’un marc de lectura sostingut que en permeti entendre la dimensió social i econòmica . No es tracta només de recollir dades, sinó de consolidar una mirada que situï la cultura dins del sistema productiu i del debat públic.
  

Mecenatge cultural: solució o desplaçament de la responsabilitat pública?


  
Llegit avui, l’article manté tota la seva vigència. La tensió entre finançament públic insuficient i creixent dependència de recursos privats no s’ha resolt, i continua plantejant una pregunta de fons per a les polítiques culturals locals: fins a quin punt el recurs al mecenatge és una estratègia deliberada o una resposta reactiva davant la manca d’alternatives. Aquesta distinció no és menor, perquè determina si el mecenatge reforça el sistema cultural o n’altera les bases. (n. de l'e., 2026)
  

En un context de finançament insuficient, el mecenatge s’ha situat al centre del debat cultural. Aquest article revisa fins a quin punt aquesta figura reforça les polítiques culturals o, al contrari, en reconfigura les prioritats i els equilibris de poder.
    

La despesa en cultura dels municipis (2014-2017)


  
La recuperació de la despesa cultural municipal després de la crisi no dibuixa un retorn als nivells previs, sinó una estabilització en un nou llindar més baix. Les dades del període 2014-2017 permeten entendre millor aquest desplaçament i els seus límits.
  

Les aixetes per a la creativitat


  
El text planteja la creativitat no com un fenomen espontani ni estrictament individual, sinó com el resultat d’un sistema de condicions que es poden activar o bloquejar. La metàfora de les “aixetes” apunta directament a aquesta idea: la creació depèn de mecanismes de regulació, de fluxos que s’obren o es tanquen segons decisions institucionals, marcs econòmics i ecosistemes professionals. En el context en què s’escriu, el debat se situa en la necessitat d’identificar quins són aquests dispositius que fan possible la producció cultural i com operen en la pràctica.