Apunts

Festival Panoràmic La creació i la reflexió al servei dels posicionaments extrems


Els festivals culturals sovint es presenten com a espais de programació i exhibició. Panoràmic apunta una altra possibilitat: el festival com a dispositiu de lectura del present. El Festival ha programat, un any més, les jornades professionals.

Panoràmic, que compta amb el suport de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, és el festival que explora la relació entre el cinema, la fotografia i les noves formes d’imatges, i promou i incentiva la recerca de nous llenguatges i narratives audiovisuals.

Panoràmic està organitzat per Grisart Lab, i promogut per l’Ajuntament de Granollers i Roca Umbert Fàbrica de les Arts. La direcció del festival està formada per Joan Fontcuberta, Laia Casanova i Albert Gusi,

Els meus millors consells, de Cristian Añó Frohlich


Comencem el curs amb les piles ben carregades i amb moltes ganes de cultura!

Com no podria ser d’una altra manera, tornem a comptar amb els consells que, de forma mensual, aniran compartint persones de l’àmbit de la gestió cultural.

Aquest setembre és el torn de Cristian Añó Frohlich, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i fundador i actual director de Sinapsis, entitat  que des del 2006 treballa entorn en les pràctiques d’educació artística, mediació cultural  i comunitària i drets culturals. En el marc d’aquesta plataforma ha desenvolupat projectes de recerca, programes de mediació per institucions culturals i projectes comunitaris

Lluís Nacenta: "La intel·ligència artificial sempre serà una mena de súper lloro”


  
Amb motiu del curs ‘La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura’, del qual se n’han fet dues edicions al llarg del mes de juny a causa de l’alta demanda, hem conversat amb Lluís Nacenta, un dels grans experts del nostre país al voltant d’aquesta qüestió. Aquest és el resultat apassionant de l’entrevista que va concedir-nos.


 

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

Míriam Cano: "La cultura sempre s’ha vist com una cosa decorativa"


  
  
Amb motiu del curs ‘L’organització d’activitats literàries des dels municipis’, celebrat de manera presencial el passat 12 de febrer, amb la participació també de Clara Saperas, hem conversat amb Míriam Cano sobre la importància de la literatura, dels recitals, dels clubs literaris, de les biblioteques i de les iniciatives al voltant de la lectura.

Comissariats d'exposicions d'art contemporani i programacions municipals


Ponències de la Jornada de formació Comissariats d’exposicions d’art contemporani i programacions municipals adreçada a tècnics municipals d’arts visuals, organitzada pel Centre de Recursos Culturals (CERC) i el Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona (Pati Manning, Barcelona, 14 de novembre de 2023).
 
 

Cultura popular i política: entre l’apoderament i la seva reducció instrumental


  
Aquest article analitza com la cultura popular és interpretada i utilitzada pels partits polítics catalans, posant en evidència una tensió de fons: el seu reconeixement com a espai de participació i cohesió conviu amb una lectura clarament instrumental que en desdibuixa el valor propi. La cultura és definida d’entrada com una forma de vida i com una responsabilitat col·lectiva, vinculada als drets culturals i a la participació ciutadana. Tanmateix, en el pas del discurs a les propostes, aquesta centralitat es dilueix i la cultura popular esdevé sovint un mitjà per assolir altres objectius polítics.
  

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi


 (Más abajo en castellano)

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi
 

Una cançó del músic uruguaià Fernando Cabrera diu: “No hay tiempo, no hay hora, no hay reloj. No hay antes, ni luego, ni tal vez”. I, d’alguna manera, així haurien de ser les festes del barri. Tot i que tractem de sostenir amb dubtosa objectivitat la idea que “les festes d’abans eren millors”, no hi aconseguirem retrocedir. Encara que defensem, amb un cert titubeig i convenciment, que “les festes de l’any vinent seran diferents”, això no succeirà.

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix
 

Sens dubte, el turisme és una gran “indústria sense xemeneia” per a les ciutats a tot el món. Barcelona no n’és l’excepció. De fet, experts afirmen que la ciutat ha viscut des de fa anys el procés anomenat turistificació, que succeeix quan un lloc canvia quan es converteix en objecte de consum turístic. Les Rambles de Barcelona són un exemple clar que podria ajudar a comprendre aquest fenomen: saturació d’hotels, botigues de souvenirs, bars de “paella i sangria”, etc. Ciutats com Venècia, Londres, Roma i París podrien ser casos similars de turistificació en el context europeu.

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar
 

Fa anys, era una tradició assistir a les festes de Gràcia a la tarda-nit. El lloc estava ple de vida, amb una decoració que brillava intensament, creant una atmosfera vibrant i acollidora. La barra de cada carrer concursant prometia una única varietat de cervesa, ben freda i preparada per ser servida i gaudida. Les seves superfícies intentaven relluir sota la tènue llum més d’una història d’estiu. L’escenari, el punt focal de la nit, estava llest i esperant l’inici de l’emocionant proposta musical que cada nit cobrava vida amb l’alegra bullícia de la festa de barri.