Ecosistema cultural

Aquest tema se centra en els àmbits de producció i circulació de la cultura. Inclou les pràctiques de creació artística, les indústries culturals i creatives, els festivals i esdeveniments culturals i el patrimoni cultural i la cultura popular. L’objectiu és analitzar com es configuren els sectors culturals, quins actors hi participen i com es construeixen els ecosistemes culturals contemporanis.

Els meus millors consells, d'Anna Parcerisa Santandreu


Aquest estiu, els millors consells arriben de la mà de l'Anna Parcerisa.

Consultora especialitzada en turisme i cultura i profundament vinculada al teixit cultural del Berguedà, les seves recomanacions comparteixen una mirada que connecta amb alguns dels grans debats de les polítiques culturals actuals: el valor de la cultura de proximitat, el paper imprescindible de les entitats i les persones que sostenen la vida cultural des del territori, i la necessitat de reconèixer la feina que es fa lluny dels grans equipaments i dels principals pols culturals.


Qui es queda els diners quan acaba el festival

L’estiu, per a moltes de nosaltres, és sinònim de festivals. Els caps de cartell es repeteixen setmana rere setmana: grups anunciats amb mesos d’antelació, abonaments que es venen abans que ningú sàpiga ben bé què hi té, una sensació constant que t’hi has de sumar abans que s’esgotin les entrades... És un ritual col·lectiu, sí, però també és un mercat que té les seves pròpies regles. I, com tot mercat, algú es queda els beneficis quan tot acaba.

Un museu amb potes. Cultura popular, patrimoni viu i comunitat

Les entitats de cultura popular acostumen a aparèixer vinculades a la festa, la tradició, el calendari popular o el folklore. Quan ens hi acostem des de la gestió cultural, hi trobem moltes altres capes. Hi ha transmissió entre generacions, vincle amb el territori, vida associativa, treball voluntari, memòria compartida i construcció de comunitat.

Els meus millors consells, de Martí Marfà Castán

Us proposem dedicar els consells de juny a reflexionar sobre la necessitat d’impulsar projectes culturals amb una mirada estratègica, arrelada al territori i connectada amb les transformacions socials.

Per fer-ho, comptem amb la veu de Martí Marfà Castán, que ens convida a entendre la cultura com un ecosistema complex on cal combinar visió, escolta i capacitat de connexió entre agents diversos. Alhora, posa en valor la importància de generar contextos que afavoreixin l’emergència de nous talents, la participació cultural i la construcció de projectes sostenibles amb impacte comunitari.

La festa major no és un esdeveniment. És una infraestructura relacional de ciutat


  
Hi ha estudis d’impacte cultural que intenten demostrar que la cultura genera activitat econòmica, cohesió social o participació. I després n’hi ha d’altres que, gairebé sense proposar-s’ho, acaben mostrant alguna cosa més profunda: com funciona realment una ciutat quan una pràctica cultural esdevé central.

L’estudi sobre la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers pertany a aquesta segona categoria.

Els meus millors consells, de Clàudia Rius

Volem dedicar els consells del mes de maig a indagar sobre la comunicació com a eina per connectar, interpretar i donar sentit a allò que fem.

Per a fer-ho, comptem amb la veu de la Clàudia Rius, periodista cultural, que ens proposa anar més enllà de la simple transmissió d’informació per construir relats que siguin accessibles i alhora rigorosos. Al mateix temps, posa l’accent en la importància d’humanitzar el contingut, situant les persones i les seves històries al centre, tot connectant la cultura i les idees amb la vida quotidiana. 
 

Els desenvolupaments artístics, l’angle mort de la política cultural local

 
  

Quan el desenvolupament artístic no és objecte de política pública, el risc creatiu no desapareix: es privatitza, es normalitza i esdevé un cost invisible del funcionament cultural.
  

La política cultural local ha après a programar, a gestionar equipaments i a parlar de drets culturals, però continua evitant l'angle mort: qui assumeix el risc, el temps i la incertesa que fan possible la creació? Quan els desenvolupaments artístics queden fora de l'agenda pública, el sistema pot continuar produint activitat, però ho fa desplaçant els costos cap als creadors, les petites estructures i les persones que operen als marges de la institució.

Els meus millors consells, de Martí Sales

Martí Sales (Barcelona, 1979) és un escriptor, poeta, traductor, músic i crític cultural català, conegut per la seva obra irreverent, experimental i molt vinculada a la cultura underground.

Ha escrit articles, bildungromans en vers, texticles, manifestos, llibrets d'òhpera, cançons esgaripades amb els Sirles, nits octosil·làbiques i diccionaris. Ha traduït una pila de llibres: de Ray Bradbury a Patti Smith, passant per Kae Tempest, John Berger, Kurt Vonnegut o John Fante. Ha fet d'actor i de tècnic de llums, de mestre i de cambrer, de negre literari i de repartidor de paneres de Nadal.


 

Mireia Sallarès: “La inseguretat em sembla inherent a la creació”


  
Amb motiu de l’Espai Claustre celebrat al CERC el 24 de febrer de 2026, hem entrevistat Mireia Sallarès, una de  les artistes i realitzadores més incisives i crítiques del moment actual, a  cavall sempre entre diferents projectes i països, perquè ens expliqui la seva visió de l’art, de la cultura i del moment polític que estem vivint.

Aquesta  és la conversa que hi hem mantingut.
  

La festa com a espai de disputa social


  
  

Les polítiques patrimonials acostumen a presentar les festes populars com a espais de cohesió, identitat compartida i continuïtat cultural. L’article de Xavier Roigé Ventura, Mireia Guil Egea i Lluís Bellas Melgosa qüestiona aquesta lectura simplificada i defensa una idea molt més conflictiva del patrimoni immaterial: les festes són també espais de tensió, disputa i confrontació política.