Apunts

  
Henry A. Giroux analitza com les polítiques educatives neoliberals han erosionat el paper de l’educació pública com a espai de formació ciutadana. L’assaig defensa que la crisi educativa és també una crisi del valor democràtic de les institucions públiques.
  

L’educació pública ha estat històricament una de les institucions centrals de les democràcies modernes.

Martí Casas i Payàs | Cafès de patrimoni 

“Estat actual de l’absis de Sant Climent de Taüll, on encara és visible l’empremta de les pintures murals que el decoraven, arrancades a principis del segle XX per salvar-les de l’espoli”

Els tècnics i professionals vinculats al patrimoni cultural parlen sovint de la política i dels polítics com si formessin part d’una realitat absolutament aliena a la seva tasca. Com si ocupessin el seu lloc de responsabilitat només per posar-los traves o fer-los perdre el temps en gestions inútils. No dic que no hi hagi càrrecs polítics, potser massa, que responguin a aquest perfil de superior perepunyetes. I és evident que qui té una responsabilitat política, per la mateixa naturalesa del seu càrrec, ha de dedicar moltes hores a tasques que tenen ben poc a veure amb la gestió patrimonial. Tot això però, no ens ha d’impedir veure i reconèixer la realitat: patrimoni i política estan íntimament lligats. I no només perquè bona part del patrimoni que conservem ha estat promogut des del poder i, per tant, des de la política (ja ho sabem: l’art ha estat sempre un producte de les elits), sinó perquè ha estat la política la que, al capdavall, ha donat carta de naturalesa i d’existència al patrimoni a través de les lleis. Per tant, encara que costi de reconèixer, el patrimoni neix de la política i no podem desvincular-lo d’ella.

  
Les polítiques culturals han ampliat els seus objectius cap al desenvolupament territorial, la cohesió social i l’economia del coneixement. Tot i això, els sistemes d’avaluació continuen centrats en indicadors limitats. L’article proposa noves metodologies per analitzar el valor públic i el retorn social de la cultura.
    

En els darrers anys les polítiques culturals han experimentat una transformació significativa. La cultura ja no s’entén només com un camp de producció artística o com un sector institucional.

  
Una guia elaborada per la FEMP proposa un sistema d’indicadors per analitzar i millorar les polítiques culturals municipals. L’objectiu és ajudar els governs locals a passar de la intuïció a l’avaluació sistemàtica de l’acció cultural.
  

Avaluar les polítiques culturals és una tasca complexa. Moltes de les seves conseqüències són difícils de mesurar, els seus efectes sovint apareixen a llarg termini i els resultats no sempre es poden reduir a indicadors quantitatius.