Interacció

  
Hi ha textos que parlen d’educació i acaben interpel·lant directament la cultura. Aquest n’és un. La lectura de Giroux situa el debat en un terreny més ampli: què passa quan les institucions públiques deixen de pensar-se com a espais de formació ciutadana i passen a operar sota lògiques de mercat. L’educació apareix aquí com a indicador d’un canvi més profund que també afecta la cultura. Rellegir-lo avui permet fer una pregunta que va més enllà del sistema educatiu: quin paper estan jugant les polítiques públiques en la construcció, o en la pèrdua, de capacitat democràtica. (n. de l'e., 2026)
  
  
Henry A. Giroux analitza com les polítiques educatives neoliberals han erosionat el paper de l’educació pública com a espai de formació ciutadana. L’assaig defensa que la crisi educativa és també una crisi del valor democràtic de les institucions públiques.
  

L’educació pública ha estat històricament una de les institucions centrals de les democràcies modernes.No només transmet coneixement. També contribueix a formar ciutadans capaços de participar en la vida pública i d’exercir els seus drets.

En el llibre La educación y la crisis del valor de lo público, el pedagog nord-americà Henry A. Giroux analitza com aquest paper s’ha anat debilitant en les darreres dècades. L’autor sosté que les polítiques educatives impulsades als Estats Units han anat substituint progressivament la idea d’educació com a bé públic per una visió centrada en la competència, l’eficiència i el rendiment econòmic. 

Segons Giroux, aquest canvi no és només una reforma educativa. Forma part d’una transformació més ampla en la manera com s’entén el paper de les institucions públiques. L’educació deixa de ser vista com una infraestructura democràtica i passa a ser concebuda com un servei sotmès a la lògica del mercat.

Aquest procés té diverses conseqüències. D’una banda, redueix l’espai per a la reflexió crítica dins del sistema educatiu. De l’altra, debilita la funció social de l’escola com a lloc de formació ciutadana i de debat públic.

Giroux assenyala també una fragmentació creixent dins la societat nord-americana. Una part important de la població queda progressivament exclosa de les oportunitats educatives i socials, fet que alimenta desigualtats i erosiona els fonaments democràtics de la societat. 

Davant d’aquesta situació, l’autor defensa la necessitat de recuperar l’educació pública com a projecte democràtic. Això implica reconèixer l’escola com un espai de formació cívica, de pensament crític i de construcció de ciutadania.

El debat que planteja Giroux transcendeix l’àmbit educatiu. En realitat interpel·la una qüestió més ampla: quin lloc ocupen avui les institucions públiques en societats cada vegada més marcades per la lògica del mercat.
  

Accés

Llibre registrat i disponible al catàleg bibliogràfic CERCles especialitzat en polítiques culturals i pensament contemporani.