Apunts

Mesurar el retorn social de la cultura: cap a una nova manera d’avaluar les subvencions públiques


  
L’avaluació de les polítiques culturals s’ha basat sobretot en indicadors de consum, impacte econòmic o assistència. Diversos estudis han començat a explorar una altra dimensió: el retorn social que generen els projectes culturals. Un informe de l’Observatori Basc de la Cultura proposa un model d’indicadors per incorporar aquesta mirada en la concessió i l’avaluació de les ajudes públiques.
  

Les polítiques culturals han adquirit un paper rellevant en el desenvolupament territorial i en la construcció de societats més cohesionades.

Externalitzar o cogestionar? El dilema de la gestió dels equipaments culturals


  
En els darrers anys, moltes administracions públiques han començat a replantejar la manera com gestionen els equipaments culturals. L’externalització de serveis i les fórmules de cogestió amb entitats o empreses han guanyat pes en aquest debat. Un informe de l’Observatorio Vasco de la Cultura analitza aquests models i examina les implicacions que tenen per a la gestió pública dels equipaments culturals.
  

Els equipaments culturals constitueixen una de les infraestructures principals de les polítiques culturals.

La Diputació de Barcelona i la construcció d’un model singular de política cultural


  
Les polítiques culturals sovint es pensen des de dues escales: la local i la nacional. Aquest text introdueix una tercera que acostuma a quedar fora de focus, però que és decisiva: l’espai intermedi de les diputacions. L’anàlisi de la trajectòria de la Diputació de Barcelona permet entendre com es construeixen, es financen i es coordinen moltes polítiques culturals que després es concreten als municipis. Rellegir-lo avui ajuda a fer visible una part del sistema que sovint opera en segon pla, però que condiciona de manera directa la capacitat d’acció local. (n. de l'e., 2026)
  


Un article clau per entendre com el context institucional i la cooperació interadministrativa han configurat la política cultural a Catalunya.
    

El Retorn social de les polítiques culturals


  
En un context de pressió sobre els recursos públics, la cultura ha hagut d’explicar-se cada vegada més en termes d’impacte i retorn. Aquest text entra en aquest debat i el situa en un terreny precís: com es pot pensar el valor social de la cultura sense reduir-lo a indicadors simples. Rellegir-lo avui permet revisar un llenguatge que s’ha estès molt en les polítiques culturals i preguntar-se què mesura realment quan parla de retorn. (n. de l'e., 2026)


  
Com la cultura genera valor públic en educació, salut i sostenibilitat més enllà de l’impacte econòmic.
  

Art i sostenibilitat: cultura, complexitat i canvi social


  
La proposta de Sacha Kagan situa l’art i la cultura al centre de la transició cap a societats més sostenibles.
  

Sacha Kagan, investigador associat a la Leuphana University i cofundador deCultura21. Network for Cultures of Sustainability, presenta a Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat.

Art, cultura i filosofia davant els canvis contemporanis



Dotze filòsofs analitzen el paper de la cultura en un món globalitzat, tecnològic i en transformació constant.
  

El número 41 de la revista l’Observatoire presenta el monogràfic Art, culture et philosophie: matière à penser, coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, una reflexió coral sobre el paper de l’art i la cultura davant els profunds canvis socials, polítics i tecnològics del present.

BookCamp Kosmopolis. Solucions per a projectes literaris en temps de crisi

Kosmopolis. Festa de la Literatura Amplificada acull enguany la tercera edició de la trobada dedicada al món dels llibres i l’edició. Originalment el Bookcamp Kosmopolis va sorgir com una trobada col·laborativa per reflexionar sobre els canvis que tenen lloc a la literatura (el futur dels llibres, els canvis de formats i suports,  els nous lectors i escriptors, la digitalització de continguts…).

Rosa Comes: "Els gestors culturals hem de potenciar el privilegi de ser cruïlla"

Entrevista a Rosa Comes

Durada del vídeo: 05:35


Cultura, drets i sostenibilitat: repensar el sentit de les polítiques culturals



Jean-Michel Lucas qüestiona la deriva economicista de la cultura i proposa una nova ètica pública centrada en els drets culturals i el desenvolupament humà
  

Jean-Michel Lucas, doctor en Ciències Econòmiques, professor a la Université Rennes i antic alt càrrec de l’administració cultural francesa, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a defensar els drets culturals. Sota el pseudònim Doc Kasimir Bisou, analitza críticament unes polítiques públiques que, segons sosté, han subordinat la cultura a la lògica del creixement econòmic.

La despesa en cultura dels ajuntaments. Comentaris

És d'agrair la publicació i l'anàlisi de l'evolució de la despesa municipal en cultura als ajuntaments de Barcelona, que la Diputació ha difòs en aquesta plataforma, així com les facilitats per participar opinant-hi. Avesats a la informació instantània i epidèrmica, traçar itineraris llargs permet interpretar i dimensionar la magnitud de la tragèdia: Felicitats, doncs, per la iniciativa. La lectura de l'informe m'ha generat qüestions, de les que he cregut d'interès compartir-ne comentaris i apostil·les.