Interacció

Dotze filòsofs analitzen el paper de la cultura en un món globalitzat, tecnològic i en transformació constant.
  

El número 41 de la revista l’Observatoire presenta el monogràfic Art, culture et philosophie: matière à penser, coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, una reflexió coral sobre el paper de l’art i la cultura davant els profunds canvis socials, polítics i tecnològics del present. Dotze filòsofs i filòsofes de reconegut prestigi responen, des de perspectives diverses, a un conjunt de preguntes clau que interpel·len directament les polítiques culturals i el pensament contemporani.

L’obertura del número va a càrrec d’Edgar Morin, que planteja una qüestió central: «La mondialisation est-elle une menace pour la culture?». Morin analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta fins a quin punt pot posar en risc la diversitat cultural o, al contrari, generar noves formes de diàleg i interdependència.

La segona qüestió, «Peut-on ne pas être cultivé?», és abordada per Eric Corijn, professor i director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis. Corijn reflexiona sobre què significa avui ser una persona “cultivada”: integrar-se en una cultura donada o ser capaç de travessar fronteres comunitàries, nacionals i simbòliques. En aquest marc, analitza també les transformacions recents en la participació i el consum cultural.

Destaca especialment la tercera aportació, en format entrevista, de Pierre Péju, que respon a la pregunta «Tout le monde peut-il devenir artiste?». El filòsof i escriptor, autor de L’enfance obscure (Gallimard, 2011), explora la relació entre art i infància i reflexiona sobre les fronteres, cada cop més difuses, entre artistes i amateurs.

La resta de contribucions amplien el debat amb qüestions fonamentals:

• l’art com a alternativa a la filosofia (Anne Moeglin-Delcroix);

• l’impacte de les noves tecnologies en la cultura (Daniel Bougnoux);

• el paper de la ciència en la societat del coneixement (Jean-Marc Lévy-Leblond);

• les ciutats i municipis com a agents culturals transformadors (Chris Younès);

• la democratització de la cultura i els judicis col·lectius del gust (Thierry Ménissier);

• les relacions entre art i democràcia (Joëlle Zask);

• els drets culturals (Patrice Meyer-Bisch);

• la professionalització de l’art (Leszek Brogowski);

• la dialèctica entre art i cultura (Christian Ruby).
    

El monogràfic es tanca amb una afirmació que resumeix l’esperit del número i reforça la centralitat política de la cultura:

«Comme tous les autres droits de l’homme, les droits culturels garantissent à chacun le droit, la liberté et aussi la responsabilité de participer à du lien social digne.» (Patrice Meyer-Bisch)
  

Una lectura especialment rellevant per a gestors culturals, responsables públics i professionals interessats a pensar la cultura no només com a pràctica simbòlica, sinó com a dret, responsabilitat col·lectiva i eina de transformació social.