Després de la crisi, la política cultural deixa de pensar-se en termes d’expansió i comença a fer-ho en termes de transformació. Culture Shock captura aquest moment amb una proposta clara: aprofitar les restriccions per redefinir institucions, models i formes de participació. El text no només respon a un context concret. Formula un relat que encara avui estructura moltes decisions públiques: la necessitat de justificar la cultura en termes de valor social, innovació i impacte. Rellegir-lo permet prendre distància i preguntar-se fins a quin punt aquest gir ha ampliat les capacitats del sector o ha redefinit, de manera més subtil, els seus límits. (n. de l'e., 2026)
Samuel Jones proposa un model renovat per a la participació cultural pública, combinant innovació, responsabilitat social i tecnologia.
Cultura de Transició (CT)
Hi ha pocs textos que interpel·lin la cultura des d’una pregunta tan directa: fins a quin punt el que anomenem normalitat cultural és el resultat d’un consens construït i sostingut institucionalment. La idea de “cultura de la Transició” apunta precisament aquí, a un marc que ha ordenat durant dècades què es pot dir, com es pot dir i des d’on es legitima. Rellegir aquestes aportacions avui no és tornar a un debat tancat, sinó revisar fins a quin punt les polítiques culturals actuals continuen operant dins d’aquest perímetre o han estat capaces de desbordar-lo.(n. de l'e., 2026)
Dues publicacions clau per repensar críticament la cultura durant la Transició i qüestionar els relats consensuats que han marcat l’art, les institucions i l’imaginari cultural de la democràcia espanyola.