Apunts

Com millorar l’experiència als museus a través de les emocions i l’aprenentatge


NEMO - Network of European Museum Organisations
 

Les emocions fomenten l’empatia en els visitants de museus, són una condició prèvia per a l’aprenentatge i, fins i tot, influeixen en el disseny dels espais museístics. Per tant, no seria cap desgavell pensar que els museus haurien de tenir en compte aquest factor per connectar millor amb els visitants apel·lant a les emocions.

Interacció21. Cultura i Salut: generant benestar

 
                


La cultura és una activitat que va lligada amb el benestar, la salut psicològica i la cohesió social. Són moltes les iniciatives que vinculen la cultura amb l’augment de la salut, moltes d’elles amb validació científica, i que han proliferat en els últims anys. Per tal de subratllar la necessitat d’incorporar la cultura com a actiu que comporta benestar i contribueix a la salut mental  i mostrar experiències punteres i contrastades en aquest sentit, el proper 10 de novembre se celebra al Paranimf de la Diputació de Barcelona la jornada Interacció'21 titulada Cultura i Salut: generant benestar. Hi esteu convidats!

La digitalització no és innovació. Repensar els espais culturals després de la pandèmia


  
La pandèmia va accelerar processos que ja estaven en marxa. En pocs mesos, equipaments culturals, administracions i organitzacions van traslladar una part significativa de la seva activitat a l'entorn digital. La urgència de mantenir el contacte amb els públics i sostenir una mínima continuïtat de la vida cultural va convertir la digitalització en una prioritat immediata. Tanmateix, un cop superada la fase d'emergència, la pregunta rellevant no és fins a quin punt la cultura s'ha digitalitzat, sinó quin tipus d'ecosistema cultural està emergint d'aquest procés.  

Cultura versus hipermedicació: les claus del Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)


Agència de Salut Pública de Catalunya
 

Segons l'Institut Català de la Salut (ICS) s’estima que un 80% dels factors que determinen la salut de les persones estan fora del sistema sanitari i cada vegada el consens al voltant dels beneficis de la participació en activitats culturals i comunitàries en la prevenció de problemes de salut – especialment aquells relacionats amb la salut mental – és creixent.

La incertesa com a motor dels espais escènics


  
L'informe analitza l'impacte immediat de la pandèmia sobre els espais escènics municipals de la província de Barcelona a partir dels indicadors dels Cercles de Comparació Intermunicipal. La seva aportació va més enllà de quantificar una caiguda sense precedents de l'activitat. Mostra com els equipaments són capaços d'adaptar-se a una situació extraordinària i incorpora noves dimensions d'anàlisi que fins aleshores no s'havien mesurat, especialment l'activitat no presencial i els efectes organitzatius de la crisi

‘Un projecte cultural ha de tenir una base ideològica ben fonamentada, estructurada i construïda’.


Entrevista a Elisabet Parés, gestora cultural i editora.
 

Amb motiu del curs ‘Creació, seguiment i avaluació de projectes culturals’ hem entrevistat Elisabet Parés, una gestora cultural de gran personalitat que ha sabut dotar el nostre àmbit de noves energies i visions renovadores.
 

CERC: Pertanys a una nova generació de gestors culturals. Què creus que estàs aportant en aquest camp?
 

Quinzena CulturaMENT per a persones grans amb problemes de salut mental


A partir de l’1 de novembre tindrà lloc la Quinzena CulturaMENT, una experiència pilot impulsada per la Diputació de Barcelona, que programa una setantena d’activitats culturals adreçades exclusivament a persones grans amb malalties mentals i els seus familiars i cuidadors.

L’any del col·lapse: l’Anuari SGAE 2021 i l’impacte total de la pandèmia


  
Les dades de 2020 no deixen marge per a l’ambigüitat. L’Anuari SGAE 2021 mostra un sector cultural pràcticament aturat, amb caigudes històriques en activitat, públic i ingressos. No és una crisi més, és una interrupció sense precedents.
  


Les geografies emocionals en l’elaboració de polítiques culturals urbanes


Borén, T., Grzyś, P., Young, C. | International Journal of Cultural Policy
 

L'anàlisi del paper que exerceixen les emocions en els processos socials ha augmentat considerablement en els darrers anys, però no ha tingut una rellevància destacada en el context de l'elaboració de polítiques culturals. Situar les emocions al centre del disseny i la implementació de polítiques és el focus de l’article ‘Policy-making as an emotionally-charged arena: the emotional geographies of urban cultural policy-making’, publicat en la reconeguda revista especialtizada International Journal of Cultural Policy.

Què ens diuen les arts de la transformació del món?


L'Observatoire des politiques culturelles


Actualment ens trobem en un moment de profunda transformació i agitació política, ecològica i cultural. Uns temps canviant i inestables, resposta als grans reptes que ha de fer front el planeta, que provoquen ansietat i frustració entre la ciutadania. Davant d’aquest context, què ens diuen els artistes? Quins són els imaginaris que s’estan concebent i com ens interpel·len sobre el món de l’avenir?