diplomàcia cultural

Joaquim Rius ׀ Mariano Martín Zamorano ׀ International Journal of Cultural Policy

Els autors, sociòlegs i investigadors de la Universitat de Barcelona, fan en aquest article una anàlisi crítica el projecte Marca Espanya i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i  que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol.

Rius Ulldemolins i Martín Zamorano fan referència a que la diplomàcia cultural es considera, cada vegada més, un mitjà a través del qual els estats nació poden instrumentalitzar la seva producció cultural i assolir els seus objectius a través d’una estratègia de poder tou, així com al fet que la cultura ha esdevingut un element molt important a l’hora de situar una marca en un context econòmic globalitzat ja que la cultura pot singularitzar i assignar als productes uns valors particulars. També recorden que tant les polítiques culturals com les polítiques exteriors han fet de la projecció internacional de les indústries culturals un objectiu estratègic i, a la vegada, aquesta estratègia ha transformat els objectius i les xarxes d’aquestes polítiques.

Nou informe del British Council sobre les pràctiques i tendències globals en les relacions culturals internacionals i el poder tou. L’autor, John Holden, membre de l’equip de reflexió  britànic Demos, remarca la importància de la cooperació, l’intercanvi i l’enteniment mutu per sobre de la competència entre països. Considera que els governs han de ser conscients que la política i la cultura estan cada vegada més connectades i que la comunicació global és cada cop més veloç.

L’informe analitza les motivacions dels governs a l’hora de desenvolupar estratègies de política cultural internacional que poden ser ideològiques, comercials, polítiques o culturals; descriu les últimes tendències i estratègies en diplomàcia cultural i els actors que hi participen

Manual teòric on l’especialista en cooperació cultural iberoamericana Fernando Vicario Leal reflexiona sobre aquesta disciplina i ordena els seus àmbits d’actuació, competències i reptes de futur.

L’autor adverteix que els conceptes de cooperació i de cultura són amplis, difosos i poden experimentar variacions significatives al llarg del temps, la qual cosa complica i dificulta la seva anàlisi sistemàtica. Destaca però, el potencial de la cultura com agent generador de canvi, progrés i benestar social, així com la necessitat de fomentar la cooperació per afavorir l’equilibri territorial i la convivència entre i dins dels països i territoris.

Aquest Informe recull els debats i conclusions del Salzburg Global Seminar Session 490 sobre els nous models d’intercanvi entre institucions públiques i privades basats en la diplomàcia cultural. S’hi assenyalen les oportunitats que s’obren en aquest camp, així com els obstacles i necessitats. L’informe es divideix en quatre eixos que tracten els temes següents: els nous rols de les organitzacions públiques i privades en els intercanvis culturals internacionals; els canvis de poder econòmic i els nous paràmetres de relació i intercanvi en l’actual món globalitzat; com crear un context internacional que fomenti i permeti l’intercanvi i la diversitat cultural i, per acabar, la importància creixent de les comunicacions globals i les xarxes socials. Inclou també els tres informes que va encarregar el seminari com a material de treball i discussió