finançament de la cultura

  
L’editorial de Jean-Pierre Saez situa la cultura en un moment de transició que no es presenta com una ruptura clara sinó com una acumulació de tensions no resoltes. El context polític francès actual, marcat per un canvi de govern i per una reforma territorial en curs, actua com a escenari on aquestes tensions es fan visibles. La cultura hi apareix com un camp especialment revelador: es demana transformació, però no hi ha acord sobre què s’ha de transformar ni sobre quins equilibris s’han de preservar.
  

Cercle de Cultura

En ple procés de reforma de la llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), la junta de govern del Cercle de Cultura ha fet públic el document «Consideracions del Cercle de Cultura sobre la Proposta de nova llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts», en què expressa el seu posicionament envers els que haurien de ser els fonaments del futur CoNCA, parant atenció a la seva missió, les funcions i les pautes d’organització; una proposta «molt més propera» al «Document per a l'establiment del Consell de la Cultura i de les Arts a la Generalitat de Catalunya», elaborat pel comissionat per al Consell de la Cultura i de les Arts el 2005, que a la proposta de nova llei elaborada recentment pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els aspectes principals de desavinença amb la proposta presentada al Parlament són els següents:

 
  
  
Els primers signes de recuperació de la despesa cultural municipal no indiquen un canvi de cicle consolidat, sinó una sortida lenta d’un període de retallades profundes. Les dades entre 2012 i 2015 permeten veure amb precisió aquest punt d’inflexió.

  
L’article de Per Mangset aborda un dels conceptes més citats i, alhora, més ambigus de la política cultural contemporània: el principi d’arm’s length, entès com el mecanisme que hauria de garantir una separació efectiva entre el poder polític i les decisions sobre finançament artístic. El text parteix d’una constatació rellevant: malgrat que aquest principi és invocat com a pilar de les polítiques culturals en molts països, la seva interpretació i aplicació són extraordinàriament diverses i sovint contradictòries.
  

  
Què passa quan la política cultural s’observa a si mateixa amb dades comparables? L’informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Cultura no aporta només resultats. Proposa una manera de mirar. Situar la cultura municipal no com una suma d’activitats, sinó com un sistema que es pot mesurar, contrastar i posar en debat compartit.
  

Cercles de Comparació Intermunicipals. Diputació de Barcelona

Dijous 1 de desembre va tenir lloc la jornada de cloenda dels Cercles de Comparació Intermunicipals de Cultura 2016, actualment es compta amb Cercles de biblioteques, museus, espais escènics i un cercle general de cultura, dinamitzats pel Servei de Programació de l'Àrea d'Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona. En la sessió, que va comptar amb la participació dels responsables promotors i d’electes i tècnics de cultura dels diversos ens locals dels municipis barcelonins que han participat en el projecte, es va lliurar l’informe elaborat enguany i es va constatar el valor de comptar amb uns estàndards estadístics fruit de la cooperació, així com el pes de treballar amb dades i no amb percepcions a l’hora d’elaborar polítiques culturals.

Observatori de Dades Culturals de Barcelona

L’Observatori de Dades Culturals de Barcelonaacaba de publicar l’informe de resultats de l’enquesta sobre les subvencions que atorga l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Cal destacar que entre els criteris de subvenció considerats més importants per les entitats són la qualitat artística i tècnica del projecte, que tinguin un pressupost equilibrat i un compromís amb el territori i impacte social. A l’altra cara de la moneda, entre aquells menys valorats, es trobarien aspectes relacionats amb la interdisciplinarietat del projecte o la vinculació amb xarxes internacionals i àmbits no culturals, el que explicaria que les entitats sol·licitants tindrien un perfil poc favorable a la realització de projectes transversals i el treball en xarxa.

  
Com es governa allò que no és estrictament obligatori? El text sobre els aspectes econòmics de la gestió cultural posa el dit a la nafra d’una contradicció estructural: els municipis són els principals sostenidors de la cultura, però ho fan des d’un marc competencial feble i amb recursos limitats. Aquesta tensió no és tècnica. És política.
  

  
  
L’informe del CoNCA 2016 apunta una lleu recuperació del sector cultural després dels anys més intensos de la crisi. Tanmateix, aquesta millora conviu amb un desajust persistent entre les prioritats de la política cultural i les necessitats del sector, especialment en àmbits clau com el finançament, les condicions laborals i l’accés a la cultura.
  

Després de presentar-vos el marc legal de la cultura, que li dóna a aquesta una naturalesa concurrent, i de definir el que entenem per petit municipi (els de menys de 5.000 habitants), vam fer una mirada al mapa municipal català i barceloní per descobrir-hi una gran quantitat de municipis gestionant la majoria del territori, però en els quals hi viuen relativament pocs habitants.