finançament de la cultura

Models i instruments de finançament del sector cultural. Criteri S’aplica a articles sobre pressupostos culturals, subvencions, mecenatge, inversió pública o sostenibilitat econòmica dels projectes culturals.

La despesa municipal en cultura, 2018-2021


  
L'anàlisi de la despesa cultural dels municipis acostuma a llegir-se com un indicador pressupostari. Aquest informe proposa una mirada més àmplia: entendre fins a quin punt l'evolució de la despesa reflecteix les prioritats públiques, la capacitat institucional dels ajuntaments i la resiliència de les polítiques culturals davant dues crisis consecutives, la financera i la sanitària.

Les subvencions també programen


  
  
La Plataforma per la Llengua (PxLL) considera "inadmissible que el govern de la Generalitat no aprofiti la seva posició com a agent subvencionador i prestador per incloure clàusules que forcin els festivals a incloure més música cantada en català a la programació"

Fons Next Generation: què ens deixa veure (i què no) el mapa per municipis


  
Un mapa interactiu permet seguir el desplegament dels fons europeus a Catalunya. Més enllà de la visualització, la qüestió és com es converteix aquesta informació en criteri per a l’acció local.
 

Portal GAUE


Us convidem a consultar el Portal GAUE de la Diputació de Barcelona amb la guia d'ajudes de la Unió Europea
 

La Guia d'Ajuts de la Unió Europea (GAUE) és un servei de l'Oficina d’Europa i Estratègia Internacional (OEEI) de la Diputació de Barcelona que recull informació sobre els principals fons de finançament europeu. 

La cultura en xifres: estructura, impacte i desequilibris persistents


  
L’Anuario de Estadísticas Culturales 2022 consolida una operació estadística iniciada el 2005 amb una ambició clara: construir una visió integrada de la cultura a partir de fonts diverses i disperses. El document no es limita a reunir dades. Intenta ordenar-les per fer llegible un camp que, per la seva pròpia naturalesa, desborda les classificacions tradicionals i es troba en constant intersecció amb altres sectors econòmics i socials.
  

2021: la cultura sobreviu, la recuperació encara no arriba


  
L’informe del CoNCA 2021 descriu un any marcat per la continuïtat de la pandèmia. El sector cultural reprèn parcialment l’activitat, però ho fa des d’una posició fràgil, amb una sensació compartida de resistència més que de recuperació.
  

Idees i estratègies per a un finançament artístic inclusiu, just i flexible


IETM
 

Repensar els models i instruments de finançament de les arts per ajudar el sector artístic a evolucionar i seguir en sintonia amb el context canviant de la societat actual és una qüestió que, si bé no es tracta d’un debat nou, s’ha vist confirmada amb les necessitats que ha fet palesa la pandèmia.

Estat, religió i cultura: bases dels règims culturals a Europa


International Journal of Cultural Policy | J. Rius-Ulldemolins i A. Pizzi
 

Des dels anys noranta, amb l’impuls del neoliberalisme després de la caiguda del Mur de Berlín, s’ha considerat que l’enfocament correcte de les polítiques culturals era un model liberal basat en la separació entre l’esfera política, d’una banda, i les polítiques i institucions culturals, de l’altra. Amb tot, trenta anys després, aquests avenços han sigut modestos en alguns països europeus que han mantingut en gran manera els trets culturals anteriors, especialment als antics països comunistes i a les joves democràcies del sud del continent.

Quin lloc ocupa la cultura en els fons Next Generation?


 

Com a resposta a la crisi ocasionada per la pandèmia, les institucions europees van adoptar en 2020 el paquet de mesures Next Generation EU amb l’objectiu d’impulsar la recuperació a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), el qual insta als estats membres a elaborar uns plans nacionals (PNR) per avançar cap a unes societats més sostenibles i resilients i, així, assolir els objectius establerts a escala europea.

Avaluació dels objectius de les polítiques culturals en el cas de la dansa


 

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.