finançament de la cultura

  
L’informe del Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipals de 2015 permet llegir amb força claredat l’estat d’un dels pilars menys visibles de les polítiques culturals locals: la programació estable als equipaments municipals. Més enllà de les xifres, el document dibuixa un sistema que es recupera després d’anys de contracció, alhora que evidencia les seves tensions estructurals.
  

  
L’Estat espanyol té un sistema de política cultural que combina elements del model centralista francès amb els dels estats descentralitzats, però que és molt diferent en cada comunitat autònoma. El cas català, i el de la província de Barcelona, concretament, és encara més particular, ja que la incidència de l’Estat en termes d’inversió en la política cultural és molt limitada, i a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments se’ls suma un tercer gran actor: la Diputació de Barcelona.

Forum d'Avignon | EY Société d’Avocats

Aquest estudi sobre polítiques fiscals en matèria de cultura revela un dèficit d’harmonització i de convergència a escala europea i una manca total de polítiques fiscals en els sectors culturals en alguns països de la Unió. L’estudi proposa deu mesures concretes per a l’emergència d’una fiscalitat europea de la cultura en sintonia amb la realitat actual, són les següents:

• Incloure l’àmbit cultural dins el projecte de base comú consolidada per a l’impost de societats;

• Harmonitzar a escala comunitària els crèdits fiscals i el mecenatge en les sectors culturals;

Marta Llatcha | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Els estudis d’impacte econòmic estimen i quantifiquen el conjunt d’activitats econòmiques originades directament o indirecta per un esdeveniment cultural en una àrea geogràfica concreta. Així, la Festa Major de Vilafranca del Penedès genera un impacte econòmic, en termes de producció, de 878.252 euros, i un increment de la riquesa a l’Alt Penedès de més de 415.000 euros anuals, calculat a partir del valor afegit brut que es crea. Cada euro invertit en la Festa Major reverteix en 4’3 euros en producció de béns i serveis a la zona.

 
  
  
Què fa que alguns sectors culturals creixin en l’era digital mentre d’altres perden valor? Aquest estudi del Forum d’Avignon i Kurt Salmon proposa una resposta contundent: la clau no és la digitalització en si mateixa, sinó la capacitat d’hibridar models de negoci, fonts d’ingressos i mecanismes de finançament. 
  

  
Després de la gran recessió, alguns indicadors culturals apunten una lleu millora. L’informe sobre l’estat de la cultura a Espanya 2016 ho confirma, però també en matisa l’abast: la recuperació existeix, però no reverteix les pèrdues ni resol les febleses estructurals del sistema.
  

Cultura y Alianzas (CyA) 

La cultura posee una baja valoración en comparación con el resto de ámbitos de patrocinio para las empresas mecenas, según se desprende del estudio 'Las alianzas entre empresas e instituciones culturales', realizado por la asociación Cultura y Alianzas (CyA) en colaboración con la Cámara de Comercio de Barcelona.

De este modo, la encuesta analiza el grado de importancia que la empresa otorga a cada ámbito de destino de las acciones de patrocinio, en el que las compañías encuestadas otorgan a la cultura una valoración más baja que al resto de ámbitos de patrocinio, al situarse en penúltima posición, por detrás de acciones en investigación científica e  I+D+i, y en asistencia y cooperación.

Agenda Europea per a la Cultura

Informe que presenta un ampli ventall de bones pràctiques per al finançament de petites empreses culturals i creatives. Un grup d’experts dels governs dels estats membres de la UE hi exposen els principals problemes de finançament d’aquetes empreses i ofereixen una sèrie de recomanacions per mirar de superar-los. S’hi presenten més de 100 nous instruments i 32 casos que il·lustren com algunes modalitats de finançament poden satisfer les necessitats d’aquest teixit empresarial.  

En l’àmbit del finançament públic l’informe destaca com a bona pràctica les aportacions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través de les contribucions reemborsables. Es tracta de la posada en marxa de forma simultània de préstecs a cost zero juntament amb contribucions reemborsables parcial o totalment.

Francisco Calvo Serraller (ed.), Victoria Camps | Fundación Arte y Mecenazgo

Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement del món del col·leccionisme art, i de la seva divulgació com a font de mecenatge de la cultura, en aquest estudi s’analitzen les motivacions i limitacions ètica-filosòfiques del mecenatge artístic.

Des d’una òptica multidisciplinària, els quatre assaigs que el composen busquen posar en valor i aprofundir en aquells aspectes que propicien el mecenatge, el consoliden i, l’impacte que pot aportar a la societat actual.

  
Les estadístiques culturals de 2016 dibuixen un sector que apunta signes de recuperació després de la crisi. La qüestió no és només si la cultura creix, sinó què ens diuen aquestes dades sobre les decisions públiques que l’han fet possible, o que han limitat aquest creixement.