finançament de la cultura

Abigail Gilmore | Centre for Labour and Social Studies

Article que reflexiona sobre el potencial de la cultura per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i sobre la necessitat d’establir mecanismes de finançament públic per activar polítiques culturals inclusives, localitzades i democràtiques. L’autora examina la història recent de la política cultural al Regne Unit i fa referència a les reduccions pressupostàries en matèria de cultura dels últims anys en favor de les donacions i els patrocinis privats. Critica també unes polítiques culturals massa instrumentalitzades i que han incidit en assegurar uns retorns quantificables de les inversions. Segons Gilmore, aquestes polítiques han afectat de manera molt severa a les autoritats locals en totes les seves àrees de servei no obligatoris i on la cultura s’ha convertit en una prioritat menor.

Fundación Contemporánea

La qualitat de la programació cultural ha augmentat en quasi totes les comunitats autònomes i tornen a encapçalar el rànquing Madrid (86%), Catalunya (80%), el País Basc i Andalusia (35%). En canvi, no es pot dir el mateix pel que fa a la innovació. Madrid i Catalunya tornen a ser les comunitats culturalment més innovadores però han sofert en aquest paràmetre baixades de 4 punts fins al 74% en el cas de Madrid i 67% en el de Catalunya. El País Basc, en canvi, en tercera posició, ha pujat lleugerament del 46 al 47%. Andalusia és la comunitat que més ha millorat en aquest àmbit, amb una pujada de 7 punts (del 21 al 28%). Segons l’Observatori, aquesta evolució es pot atribuir al fet que, en temps d’incertesa, molts programadors intenten minimitzar riscos i aposten per fórmules ja conegudes.

Cornelia Dümcke, Zora Jaurová, Péter Inkei ׀ European Expert Network on Culture (EENC)

Informe breu que fa un diagnòstic dels mecanismes de finançament per a les petites i mitjanes empreses del sector de les indústries culturals i creatives a la Unió Europea (UE). Segons l’estudi, aquesta és una de les  qüestions més rellevants de l’agenda política de la UE ja que, malgrat la majoria de nous llocs de treball del sector creatiu els han generat petites empreses o treballadors autònoms, aquests negocis encara compten amb molts més obstacles financers que les companyies més grans. Aquest informe fa un primer diagnosi de les intervencions governamentals i dels mecanismes específics de finançament (garanties de préstec, capital risc, àngels inversors, etc) que poden beneficiar a la petita i mitjana indústria creativa i cultural als països de la UE. També explica casos de bones pràctiques en matèria d’innovació.

Manel Verdú | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquest document s’analitzen els pressupostos generals de l'Estat espanyol en matèria cultural durant el període comprès entre el 2011 i el 2015. L’informe inclou una classificació de les dades segons els programes pressupostaris, el gestor de la despesa (ministeris) i la destinació territorial del finançament (comunitats autònomes). De les dades cal destacar, que la despesa general de l’Estat en cultura s’ha reduït en 357 milions d’euros en cinc anys, xifra que suposa un descens del 31 %; i que les assignacions nominatives estatals a Catalunya han disminuït un 76,3 % des del 2011. Alguns dels resultats de l’informe són els següents:

 David Ruiz | Economía y Cultura

Asomándonos a algunos datos

Más de cien mil empresas culturales (108.556 según los datos del anuario de estadísticas culturales) constituyen (constituían en 2013) la base sobre la que hablamos cuando hacemos referencia a la industria cultural en España. No es posible establecer fronteras rígidas sobre qué sea, mas, si ciertamente existe algo que sea “industria cultural” (consideramos en nuestra reflexión su existencia, aunque no esté del todo claro que sea, efectivamente, cultura) no sólo está constituida por el tejido empresarial. Las administraciones públicas tienen un peso determinante en ella, además del tejido asociativo, creadores y múltiples agentes más, pero estas empresas se erigen en el elemento fundamental de tal industria.

  
Publicat el juliol, en un context marcat per la crisi de legitimitat de les institucions públiques, la reducció de la despesa cultural i l’expansió de noves formes de producció i participació, l’article de Nicolás Barbieri planteja una qüestió que afecta el mateix fonament de les polítiques culturals: què passa si deixem de pensar la cultura principalment com un conjunt de béns i serveis als quals cal facilitar l’accés i comencem a entendre-la com un procés col·lectiu de producció, negociació i gestió?

Juan Arturo Rubio | Mercartes

En aquest article, el Dr. Juan Arturo Rubio analitza el sector de les arts escèniques a l’Estat. Aquí teniu un extracte:

«Este informe tiene por objeto servir de instrumento para el debate al conjunto del campo escénico  español. Por lo tanto, no pretende ser un informe descriptivo sin más de datos del sector, sino que trata de ofrecer un conjunto de claves y ejes discursivos que permitan analizar el pasado y el presente  con miras a un escenario futuro cada vez más complejo. Aunque hay ciertas formas académicas  en su presentación, el informe no está redactado para la comunidad académica sino para que sea entendido y debatido por el sector escénico español.

Centre national du cinéma et de l’image animée

Estudi sobre el funcionament dels sistemes d’incentius fiscals existents en els sectors de la producció cinematogràfica, audiovisual i de vídeo en Europa i Canadà. S’hi analitza amb detall el funcionament d’aquests sistemes a Bèlgica, Canadà, Luxemburg, Alemanya, Irlanda, Hongria i Regne Unit i es fa una anàlisi comparativa de cada país amb el sistema francès.

  
L'Informe de les programacions dels espais escènics municipals. Resultats 2013 ofereix una imatge precisa d'un moment especialment delicat per a les polítiques públiques de difusió artística. La reducció dels recursos municipals, l'impacte de l'increment de l'IVA cultural i la disminució del nombre de municipis participants situen els equipaments escènics davant la necessitat de replantejar les seves estratègies de programació.