finançament de la cultura

  
L’informe del CoNCA 2015 no es limita a descriure l’estat de la cultura. Planteja una pregunta de fons: cal repensar les polítiques culturals. Després d’anys de crisi, el debat ja no és només sobre recursos, és sobre model.

  
L’Anuario de Estadísticas Culturales 2015 no és només una compilació de dades. És, sobretot, una operació de definició: delimita què compta com a cultura, com es pot mesurar i des de quines categories es fa llegible. En aquest sentit, el valor del document no és tant el volum d’informació que aporta com el marc que construeix per interpretar-la.
  

Xavier Redondo,  Manel Verdú | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquest informe es recullen les principals dades relatives a les aportacions normatives de l’Estat en matèria de cultura en el període 2011 – 2016, extretes dels Pressupostos Generals de l’Estat, anys 2011 i 2015, així com del Projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat, per al 2016.

A continuació, per tal de corregir el biaix informatiu de l’informe i facilitar-ne la lectura, es destaquen les principals dades observades segons l’àmbit geogràfic català respecte l’estat espanyol, atenent el programa pressupostari i les principals actuacions beneficiaries del finançament:

  
En aquest article no pretenem presentar una historia a partir d’una metodologia més o menys formal sinó expressar unes opinions sobre l’evolució de les polítiques culturals municipals a Catalunya en els darrers anys, des de l’establiment de la democràcia, per a la trobada Interacció 2015 organitzada per la Diputació de Barcelona.

Establir unes etapes o fases d’un procés social o polític requereix definir uns paràmetres o indicadors d’anàlisi per a la interpretació i acceptar que existeix la possibilitat d’altres formes d’explicar els fets.

  
  
L’estudi sobre L’impacte econòmic del tercer sector cultural a Catalunya. 2013 situa en primer pla un àmbit sovint marginal en les lectures econòmiques de la cultura: el conjunt d’associacions sense ànim de lucre que sostenen una part significativa de l’activitat cultural del país.

Asociación PROTECTURI

En aquest informe es destaquen algunes de les dades més rellevants en matèria de protecció patrimoni cultural i l’impacte econòmic del sector a l’estat espanyol durant el període 2009-2013. A destacar:

• Només en el període 2009-2012, la inversió pública en matèria de patrimoni cultural cau un 43% (un 47% si es té en compte la inversió des de les comunitats autònomes).

  
L’informe del Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipals de 2014 marca un punt d’inflexió després d’uns anys de retrocés. Les dades mostren una recuperació clara de l’activitat, amb més funcions, més públic i més recursos, però també apunten a un reajustament del model que va més enllà del simple creixement quantitatiu.
  

Robert Muro | Acotaciones. Revista de investigación teatral, núm. 34 (2015)

«Desde hace unos años viene siendo habitual plantear el punto de partida sobre la cuestión del llamado IVA cultural –y de la fiscalidad de otros servicios públicos- en los aspectos cuantitativos, lo que es, en mi opinión, situar el problema en el terreno equivocado. Y es que partir solamente de los números, no nos ayudará a encontrar una solución adecuada: el bosque es mucho más que un árbol. En el porvenir de la cultura en España van a influir, más que los números, las miradas que marquen la dirección hacia la que se encamina la sociedad, el horizonte de ilusiones colectivo.

Office de Coopértation et d’Information Muséales (Ocim)

La llei francesa de 2003 sobre mecenatge, associacions i fundacions ha permès el desenvolupament del mecenatge tan particular com empresarial a França. Aquest recull bibliogràfic elaborat pel centre de documentació de l’Ocim presenta més d’un centenar de referències sobre el desenvolupament de mecenatges territorials que informen sobre les seves estratègies i metodologies, possibles socis, àmbits i temàtiques d’actuació, beneficis i impactes sobre el territori, garanties de funcionament a llarg termini i d’altres qüestions d’interès. El recull inclou llibres, articles, guies pràctiques, estudis i treballs de recerca, material de jornades i congressos i informació d’organismes nacionals i regionals. El conjunt aporta un ventall ampli de reflexions teòriques i informacions pràctiques i útils sobre el tema.

David Ruiz | Economía y Cultura

¿Existen problemas de financiación de proyectos e instituciones culturales? ¿En otro tiempo fue diferente? ¿Qué ha cambiado y hacia dónde nos dirigimos? Ante tales cuestiones, debemos repensar la financiación de la cultura y las implicaciones que pudiera tener el cambio de modelo en el que parece que estamos inmersos.

Ya en entradas anteriores del blog reflexionamos en torno a dos ideas:

1. Cómo el sistema socio económico en el que nos encontramos instrumentaliza, cosifica y mercantiliza la cultura
2. Cómo existe una tendencia hacia la privatización de la cultura que, hasta hace relativamente poco, era gestionada de manera eminentemente pública