avaluació de polítiques culturals

  
L’article d’Eleonora Belfiore parteix d’una constatació que desmunta un dels relats més consolidats de les darreres dècades: les polítiques culturals no es basen realment en l’evidència, encara que ho afirmïn de manera reiterada. El gir cap a una suposada “evidence-based policy” no ha comportat una presa de decisions més racional ni més transparent. Al contrari, el text mostra com l’evidència té sovint un paper secundari, subordinat a processos d’argumentació, persuasió i construcció discursiva.
  

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)
 

L’ICEC compta amb un Pla de sostenibilitat propi, amb un horitzó 2022-2024, que vol ser un referent a nivell català i estatal, i que té per objectiu incentivar i promoure que d’altres organitzacions i empreses del sector cultural es posicionin i elaborin el seu propi full de ruta per millorar la seva activitat a nivell ambiental, i per tant, impactar més positivament en la societat.

  
Què passa quan una festa major deixa de ser només celebració i es converteix en objecte d’anàlisi? L’estudi sobre Les Santes de Mataró introdueix un desplaçament que no és menor: mirar la festa no des de la seva intensitat, sinó des dels seus impactes, tensions i condicions de futur. I això obliga a fer una pregunta que sovint queda fora: què vol dir governar una festa d’aquesta escala?
  

Si treballes en el sector cultural, participa en aquesta enquesta per a entendre els efectes de la pandèmia en les condicions laborals i la vida dels professionals de la cultura.
 

Les professores Victoria Ateca-Amestoy de la Universitat del País Basc i Anna Villarroya de la Universitat de Barcelona, han dissenyat aquesta enquesta sobre les condicions de vida dels artistes i dels treballadors de la cultura a Espanya.
 

L'estudi, impulsat per l'Observatorio Social de la Fundació ”la Caixa” compte també amb la col·laboració de la Fundación Actúa Ayuda Alimenta.

Creative Industries Policy and Evidence Centre – Arts Council England
 

Un recent estudi, en el qual han participat més de 7000 professors de secundària del Regne Unit, afirma que l’educació creativa afavoreix el benestar dels joves i que els professors d’assignatures creatives preparen millor l’alumnat per a una futura ocupació laboral.

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.

The Journal of Arts Management, Law, and Society

L’impacte social associat a les activitats que duen a terme les organitzacions culturals està íntimament relacionat amb una sèrie de beneficis, com ara, l’augment del sentiment de pertinença social dels participants, la construcció d’una identitat individual i col·lectiva o el foment d’una major tolerància cap a les minories, en tant que la cultura funciona com a un espai d’intercanvi social.

El Model SoPHIA per a l’Avaluació Holística d’Impacte del Patrimoni és un dels resultats principals del projecte SoPHIA. Al 2021, l’esborrany de model es va aplicar a 12 casos d’estudi i els resultats es van resumir a l’Informe dels Casos d’Estudi D2.2; també es va debatre amb la comunitat de pràctica de SoPHIA – investigadors, professionals, responsables polítics i altres parts interessades – durant un procés de reflexió col·lectiva. 

Roskilde Bibliotekerne
 

Sovint es pregunta als experts sobre l’impacte de la cultura i no als usuaris i la resta de la ciutadania, predominant la comprensió i el bagatge dels temes d’estudi per part dels experts. Però, què passaria si li donéssim la volta? Parlem del potencial democratitzador d’examinar l’experiència de les persones en primera persona.

Agència de Salut Pública de Catalunya
 

Segons l'Institut Català de la Salut (ICS) s’estima que un 80% dels factors que determinen la salut de les persones estan fora del sistema sanitari i cada vegada el consens al voltant dels beneficis de la participació en activitats culturals i comunitàries en la prevenció de problemes de salut – especialment aquells relacionats amb la salut mental – és creixent.