avaluació de polítiques culturals

El passat 23 d'octubre es va presentar, després d'anys de treball, l'informe Measuring the Cultural and Creative Sectors in the EU (final report). El projecte, encarregat per la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea, tenia per objectiu elaborar un marc estadístic unitari per mesurar l'anomenat sector cultural i creatiu a tots els països de la Unió Europea (UE).

  
L'Informe de les programacions dels espais escènics municipals. Resultats 2021 documenta el primer any de reactivació del Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals després de l'impacte de la pandèmia. El seu interès no rau només en mostrar un augment de l'activitat, sinó en evidenciar que els diferents components del sistema escènic recuperen ritmes molt diferents.

  
L’article d’Eleonora Belfiore parteix d’una constatació que desmunta un dels relats més consolidats de les darreres dècades: les polítiques culturals no es basen realment en l’evidència, encara que ho afirmïn de manera reiterada. El gir cap a una suposada “evidence-based policy” no ha comportat una presa de decisions més racional ni més transparent. Al contrari, el text mostra com l’evidència té sovint un paper secundari, subordinat a processos d’argumentació, persuasió i construcció discursiva.
  

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)
 

L’ICEC compta amb un Pla de sostenibilitat propi, amb un horitzó 2022-2024, que vol ser un referent a nivell català i estatal, i que té per objectiu incentivar i promoure que d’altres organitzacions i empreses del sector cultural es posicionin i elaborin el seu propi full de ruta per millorar la seva activitat a nivell ambiental, i per tant, impactar més positivament en la societat.

  
Què passa quan una festa major deixa de ser només celebració i es converteix en objecte d’anàlisi? L’estudi sobre Les Santes de Mataró introdueix un desplaçament que no és menor: mirar la festa no des de la seva intensitat, sinó des dels seus impactes, tensions i condicions de futur. I això obliga a fer una pregunta que sovint queda fora: què vol dir governar una festa d’aquesta escala?
  

Si treballes en el sector cultural, participa en aquesta enquesta per a entendre els efectes de la pandèmia en les condicions laborals i la vida dels professionals de la cultura.
 

Les professores Victoria Ateca-Amestoy de la Universitat del País Basc i Anna Villarroya de la Universitat de Barcelona, han dissenyat aquesta enquesta sobre les condicions de vida dels artistes i dels treballadors de la cultura a Espanya.
 

L'estudi, impulsat per l'Observatorio Social de la Fundació ”la Caixa” compte també amb la col·laboració de la Fundación Actúa Ayuda Alimenta.

Creative Industries Policy and Evidence Centre – Arts Council England
 

Un recent estudi, en el qual han participat més de 7000 professors de secundària del Regne Unit, afirma que l’educació creativa afavoreix el benestar dels joves i que els professors d’assignatures creatives preparen millor l’alumnat per a una futura ocupació laboral.

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.