avaluació de polítiques culturals

Anàlisi dels resultats, impactes i valor públic de les polítiques culturals. Criteri S’utilitza en continguts que tracten metodologies d’avaluació, indicadors culturals o processos d’anàlisi de resultats.

Observatoris culturals: de la informació a la decisió


  
L’article de Cristina Ortega i Melba Claudio parteix d’un diagnòstic persistent en el camp cultural: la distància entre la recerca i la pràctica no és una anomalia puntual, sinó una condició estructural. En el context de la societat del coneixement, els observatoris culturals emergeixen com a dispositius intermediaris amb una funció clau: transformar informació en coneixement útil per a la presa de decisions.
  

La despesa en cultura dels ajuntaments (2001-2011)


  
La crisi cultural municipal no comença amb la caiguda dels pressupostos, sinó amb un model que es tensiona fins a fer-se insostenible. Aquesta píndola del CERC ho formula amb claredat: el problema no és només quant es gasta, sinó com s’ha construït el sistema.

Mesurar la cultura: dues arquitectures d’indicadors en tensió


  
Els dos estudis situen la mesura de la cultura en un terreny metodològic que no és neutre ni merament tècnic. Tant el sistema desenvolupat per l’Observatoire de la culture et des communications du Québec com el marc europeu d’ESSnet-Culture parteixen d’una mateixa necessitat: dotar les polítiques culturals d’eines de coneixement comparables i operatives. Ara bé, el punt de partida ja conté una decisió forta: què es considera cultura i, sobretot, què es pot mesurar sense reduir-la.
  

Mesurar la política cultural sense reduir-la a xifres


  
  
Effectiveness indicators to strengthen the knowledge base for cultural policy parteix d’un problema central en l’avaluació cultural: com saber si una política cultural produeix els efectes que pretén sense confondre activitat, resultats i impacte social.

Fer visible l'economia oculta de la cultura local


  
Llegit avui, aquest informe és especialment valuós perquè anticipa una idea que encara continua present en molts debats sobre polítiques culturals: la cultura genera activitat econòmica, però una part important d'aquesta activitat no apareix en els pressupostos ni en els indicadors habituals. Publicat el 2010, en ple interès per les indústries culturals i creatives, el treball evita les grans estimacions macroeconòmiques i opta per una aproximació molt més propera a la realitat municipal: seguir el rastre dels recursos, la contractació i els efectes econòmics de l'acció cultural dels ajuntaments de la província de Barcelona. (n. de l'e., 2026)