avaluació de polítiques culturals

Què podem aprendre del Fonds d’Innovation Territoriale francès? Una altra manera de fer política cultural des del territori, sense convocatòries però amb criteri, proximitat i risc.
  

Parlar d’innovació cultural en l’àmbit local s’ha convertit en una expressió tan repetida que corre el risc d’esgotar-se abans de fer-se realitat. Però, què vol dir innovar des del territori i amb el territori? Quins dispositius poden fer possible aquesta voluntat de transformació, sovint expressada però difícil de sostenir en el temps?

Una invitació a llegir críticament la seva consideració com a bé essencial, bàsic i de primera necessitat
  

L’informe de la Fundació Gabeiras La cultura como bien público mundial, esencial, básico y de primera necesidad és un document sòlid i ben argumentat: ordena conceptes, proposa una classificació útil (essencial, bàsic, de primera necessitat) i reforça la doble dimensió de la cultura com a dret i com a responsabilitat col·lectiva.

Amb aquest quart article, publicat des d’Interacció, donem continuïtat a la sèrie que Roser Mendoza ha dedicat a la futura Declaració de Barcelona. Els tres primers textos en van abordar el valor simbòlic, els reptes de concreció i governança i les preguntes obertes sobre la seva capacitat transformadora. Ara volem ampliar la mirada i posar en diàleg aquella reflexió amb una experiència internacional que pot resultar reveladora: Paideia, un procés col·lectiu desplegat a França que ha treballat els drets culturals sobre el terreny i que ens convida a repensar les nostres pròpies pràctiques.
  
  
  

El document «Typologies» sintetitza l’experiència Paideia i proposa deu tipologies d’acció per fer créixer els drets culturals en l’acció pública.

Una nova mirada sobre la infraestructura social i cultural i com aplicar-la als municipis

Parlem sovint d’equipaments, serveis o projectes culturals, però costa més situar-los dins l’ecosistema d’infraestructures que sostenen la vida col·lectiva. Un informe del Bennett Institute ens convida a repensar aquest marc i, sobretot, a mesurar-lo. En aquest article, combinem una lectura reflexiva i una guia pràctica per traslladar aquestes idees al context municipal.
  

  
  
Una mirada a la despesa cultural local del 2023: continuïtat, diferències entre municipis i reptes de sostenibilitat 

Un any més, els governs locals han estat la principal font de finançament públic de la cultura a Catalunya. El 2023, la despesa cultural liquidada per ajuntaments, consells comarcals i diputacions va arribar als 831,7 milions d’euros, una xifra molt similar a la de 2022. Després d’uns anys de forta pujada, el creixement s’atura, però es manté el nivell.

Les dades del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals (CCI-ML) de l’any 2023 també revelen que augmenta el nombre d’escolars que fan ús de les activitats educatives dels museus de la XML.

L’informe que recull els principals indicadors de la Xarxa de Museus Locals, el Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals (CCI-ML) de 2023,  ja està disponible. A l’edició d’enguany, hi han participat 50 dels 51 municipis de la província de Barcelona integrants de la Xarxa de Museus Locals (XML) que compten amb un o més museus municipals.

El paper de les dones en el sector cultural continua evolucionant, però encara presenta desigualtats significatives en diversos àmbits. Aquest informe analitza les dades més recents sobre ocupació, formació, creació artística i participació en la cultura a Catalunya, destacant les fites assolides i els reptes pendents per garantir una veritable igualtat.

A través de l’informe “Les dones i la cultura”, explorem la presència de les dones en institucions culturals, empreses, festivals i espais de creació, així com les polítiques i iniciatives que fomenten la paritat.

Des de l'Àrea de Cultura han aplaudit que el 99% de la població de la demarcació de Barcelona té una biblioteca o bibliobús al seu municipi. Encara queden fora d’aquesta xarxa els municipis d’Argentona, Lliçà de Vall i Gelida, amb qui hi ha altres programes en marxa.
 

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona està en expansió: ha tancat l’any 2024 amb més de dos milions d’usuaris, més préstecs que mai i ha superat els 17 milions de visitants. A més, s’han incorporat tres biblioteques a l’XBM, les biblioteques Anton Carrera, de Sant Julià de Vilatorta i l’Alzina de Palau-solità i Plegamans i l’entrada en servei aquest mes de febrer de la Biblioteca Sarrià-J.V.Foix de Barcelona, sumant així un total de 236.

L’informe analitza l’aplicació de les recomanacions fetes a l’avaluació estratègica de l’equipament (2014-2016) i radiografia la seva situació fins a l’exercici 2022. En els exercicis avaluats, el TNC ha adaptat la seva estructura a les noves necessitats determinades pel context i ha incrementat el nombre d’espectacles i gires per Catalunya. El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a capçalera de la resta de teatres”