avaluació de polítiques culturals

  
L'informe analitza l'impacte immediat de la pandèmia sobre els espais escènics municipals de la província de Barcelona a partir dels indicadors dels Cercles de Comparació Intermunicipal. La seva aportació va més enllà de quantificar una caiguda sense precedents de l'activitat. Mostra com els equipaments són capaços d'adaptar-se a una situació extraordinària i incorpora noves dimensions d'anàlisi que fins aleshores no s'havien mesurat, especialment l'activitat no presencial i els efectes organitzatius de la crisi

  
La segona fase del model d'indicadors de les Fàbriques de Creació transforma un marc conceptual en una metodologia aplicable
  

Aquest informe no replanteja el model d'avaluació elaborat el 2018, sinó que afronta un repte diferent i igualment determinant: convertir una proposta conceptual en una eina que pugui ser utilitzada de manera sistemàtica.

Els resultats d’aquest qüestionari es publicaran a l’Informe Anual de la Cultura i de les Arts 2020 que el CoNCA té previst presentar el proper mes de juny.
 

No hi ha cap dubte que l’any 2020 quedarà marcat per la crisi de la covid-19 i les repercussions socials i econòmiques que està generant. El sector de la cultura és un dels més castigats per aquesta pandèmia. La lluita contra el virus ha comportat limitacions de moviments dels ciutadans, tancament d’activitats o restriccions d’aforaments, que han afectat molt directament el sector cultural, que per norma general està acostumat a treballar amb recursos molt limitats. D’altra banda, el confinament ha accelerat la generalització de noves formes d’accés a la cultura basades en les noves tecnologies. A hores d’ara és difícil preveure cap a on ens portaran les transformacions que s’estan implementant, però des del CoNCA estan convençuts que l’impacte d’aquesta crisi va més enllà de les pèrdues econòmiques que patim.
 

La xarxa de treball Eurocities Culture Forum Working Group recull en aquesta publicació les presentacions i experiències intercanviades durant la segona trobada del grup. L’encontre havia de tenir lloc a la ciutat sueca de Göteborg entre el 18 i el 20 març de 2020, però la pandèmia de la covid-19 va comportar el seu aplaçament i l’adopció del format web mesos després, entre el maig i el juny.

La trobada virtual es va organitzar en dues sessions en les quals hi van participar representants de vora 70 ciutats. La primera sessió es va centrar en les perspectives teòriques sobre la mesura del valor i l’impacte social de la cultura, mentre que la segona es va dedicar als mètodes i experiències pràctiques. Així doncs, el compendi «How to measure the value and social impact of culture? A digest of inspiring examples and new approaches» proporciona una visió general dels aspectes debatuts.

  
Aquest article s'inscriu en una línia de recerca consolidada sobre els cicles polítics pressupostaris, és a dir, la tendència dels governs a modificar la despesa pública abans de les eleccions amb l'objectiu d'augmentar les seves possibilitats de reelecció. La seva aportació consisteix a traslladar aquest debat a les polítiques culturals municipals i preguntar-se si la cultura és objecte d'un ús electoral més intens que altres serveis públics.

Convocatòries i programes de residència anul·lats, viatges i estades impossibles de dur a terme. La pandèmia de la COVID-19 ha afectat, sens dubte, els sectors creatius i culturals d’arreu del món, i les residències artístiques, com és lògic, no en són una excepció. 

Les restriccions de viatges, els sotrac financer a les organitzacions artístiques i les mesures restrictives de salut pública, han amenaçat l’estat d’aquest important camp de cultiu artístic i creatiu. De fet, les residències artístiques tindran un paper importantíssim però complicat, un cop superada la pandèmia, en la recuperació dels intercanvis nacional i internacional.

Comitè Europeu de les Regions (CdR)
 

Una “generació perduda” per la COVID-19? Riscos identificats en el nou Baròmetre Regional i Local de la UE
 

La primera edició del Baròmetre Anual Regional i Local de la Unió Europea se centra en l’impacte de la pandèmia sobre els ens subestatals i identifica els principals riscs als que aquests últims hauran de fer front en els propers temps.