valor públic de la cultura

Concepte que analitza la contribució de la cultura al benestar col·lectiu i a l’interès públic. Utilitzar en articles que reflexionen sobre la legitimitat de les polítiques culturals, l’impacte social de la cultura o la seva contribució al bé comú.

Biblioteques contra l’espectacle


  
L’entrevista a César Rendueles publicada a Debats el 2020 és especialment valuosa perquè desplaça la mirada sobre la política cultural cap a espais sovint invisibilitzats pel relat dominant de la innovació i la creativitat. En un moment en què moltes ciutats continuen competint a través de marques urbanes, grans equipaments i discursos sobre “ciutats creatives”, Rendueles proposa una inversió gairebé radical de prioritats: abandonar la fascinació per les intervencions espectaculars i tornar a mirar les institucions lentes, quotidianes i poc lluents, com les biblioteques o el esport de base.
  

El valor de la cultura per construir comunitats igualitàries i socialment sostenibles


Göteborgs Stad
 

Per què cal que les administracions públiques inverteixin en cultura? Quin és l’important rol de l’administració cultural? Amb l’objectiu de descriure la complexitat de mesurar el valor de la cultura i els seus efectes positius en la societat, Klas Grinell, expert en cultura i professor de la Universitat de Göteborg, ha elaborat l’informe “The value and social effects of culture

Innovació en l’era postpandèmia. El nou gir digital i els espais de la cultura (1/2)


Les eines digitals aplicades a la cultura constitueixen un valuós recurs, un conjunt d’instruments que poden potenciar la creativitat i donar suport a la construcció de noves expressions artístiques combinant diversos llenguatges.A més de la creació de "cultura digital" i híbrida, les eines digitals poden facilitar l’accés, la conservació i la reproducció de continguts culturals a través de dispositius tecnològics, mitjançant la digitalització de la cultura.

L’any del col·lapse: l’Anuari SGAE 2021 i l’impacte total de la pandèmia


  
Les dades de 2020 no deixen marge per a l’ambigüitat. L’Anuari SGAE 2021 mostra un sector cultural pràcticament aturat, amb caigudes històriques en activitat, públic i ingressos. No és una crisi més, és una interrupció sense precedents.
  


Prescriure dansa per millorar el benestar de les persones


 

Cada dia són més les iniciatives que connecten la dansa amb la salut i el benestar, demostrant que aquestes relacions tenen un impacte positiu, tant en el benestar individual i com en el relacional, i promovent aspectes tan diversos com la solidaritat, la cohesió o el diàleg intercultural.

De sismes i erupcions: apunts de geologia cultural


L’actualitat diligent ens procura a diari notícies d’impacte. És probable que en el tercer trimestre de 2021, l’erupció del Cumbre Vieja se n’emporti la palma. Si durant el confinament assistíem bocabadats a l’espectacle de la natura recuperant el seu espai (dofins al port, cabres i porcs senglars per places i carrers…), ara, sense sortir del nostre astorament, ens meravellem i horroritzem al mateix temps veient com una petita illa es converteix en la imatge de l’infern.

Els equips com a condició del museu públic


  

Parlar d’equips en els museus acostuma a quedar reduït a una qüestió de perfils professionals o de plantilles. Aquest document desplaça la mirada: els equips no són només recursos humans, són l’estructura que fa possible —o impossible— el valor públic del museu. La pregunta no és quantes persones hi ha, sinó quines funcions assumeixen, amb quina dedicació i en quin marc de governança.
  

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets


  
En els darrers anys, els drets culturals han passat de ser un marc reivindicatiu a convertir-se en un llenguatge assumit per moltes polítiques públiques. Aquest text se situa en aquest punt de pas i planteja una exigència clara: no n’hi ha prou amb reconèixer-los, cal traduir-los en capacitats reals per a la ciutadania. La seva aportació és precisament aquesta, desplaçar el debat del què al com. Rellegir-lo avui permet posar a prova fins a quin punt aquest gir s’ha consolidat o continua operant, en part, com a horitzó pendent. (n. de l'e., 2026)
  
  

Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals.

"Els qui més tenen interès a sembrar notícies falses són els qui recullen els fruits de la polarització en la societat"


Entrevista a Valentina Raffio i Michele Catanzaro

Amb motiu de la celebració del curs "Divulgació científica, el millor antídot contra les fake news i la desinformació" hem entrevistat Valentina Raffio i Michele Catanzaro, dos dels periodistes científics més sòlids del nostre país.

Divulgació científica, el millor antídot contra les fake news i la desinformació


En un moment en què les notícies falses s’han convertit en un problema social de primer ordre que amenacen de manera greu el dret a una informació verídica, contrastada i fiable, el programa de formació del Centre d’Estudis i Recursos Culturals va oferir el passat mes de maig un curs en línea per invitar a la reflexió i el debat sobre l’abast i l’impacte de la desinformació en l’àmbit de la divulgació científica a través de les anomenades "fake news". El curs també va plantejar un seguit d’estratègies per a combatre el fenomen en el nostre entorn tant personal com professional.