valor públic de la cultura

Concepte que analitza la contribució de la cultura al benestar col·lectiu i a l’interès públic. Utilitzar en articles que reflexionen sobre la legitimitat de les polítiques culturals, l’impacte social de la cultura o la seva contribució al bé comú.

Operativitzar l'avaluació de la creació


  
La segona fase del model d'indicadors de les Fàbriques de Creació transforma un marc conceptual en una metodologia aplicable
  

Aquest informe no replanteja el model d'avaluació elaborat el 2018, sinó que afronta un repte diferent i igualment determinant: convertir una proposta conceptual en una eina que pugui ser utilitzada de manera sistemàtica.

"Els qui més tenen interès a sembrar notícies falses són els qui recullen els fruits de la polarització en la societat"


Entrevista a Valentina Raffio i Michele Catanzaro

Amb motiu de la celebració del curs "Divulgació científica, el millor antídot contra les fake news i la desinformació" hem entrevistat Valentina Raffio i Michele Catanzaro, dos dels periodistes científics més sòlids del nostre país.

"El major risc és no aprendre res"


  
Aquest llibre és especialment rellevant perquè constitueix un dels primers intents de convertir l'experiència immediata de la pandèmia de la COVID-19 en un exercici de reflexió col·lectiva sobre el futur. Més que analitzar la crisi sanitària, proposa utilitzar-la com una oportunitat per revisar les bases de les nostres societats, les institucions, la tecnologia, l'educació, la ciència i la democràcia.
  

Els espais compartits també sostenen la democràcia


  
  
Biblioteques, parcs, escoles, centres comunitaris i altres espais de trobada acostumen a aparèixer com a serveis sectorials o elements complementaris de la ciutat. Eric Klinenberg proposa llegir-los com una infraestructura decisiva: les condicions materials que permeten establir vincles, conviure amb persones diferents i afrontar col·lectivament les crisis. Aquesta perspectiva amplia la manera d’entendre el valor públic dels equipaments culturals.

Petits espais a prop de casa. Els museus i els drets humans


  
Llegida avui, la guia continua sent valuosa perquè no demana als museus només més compromís retòric, sinó més coherència institucional. La pregunta de fons no és només si els museus poden parlar de drets humans, sinó si són capaços d’organitzar-se, relacionar-se i actuar com si aquests drets importessin de debò. I aquesta és una pregunta molt menys ornamental del que sembla. (n. de l'e., 2026)
  

Els museus sovint incorporen els drets humans com a tema expositiu. Aquesta guia planteja un canvi de fons: situar-los com a base del servei públic i com a criteri per orientar totes les decisions institucionals.
  

El mecenatge de competències: més enllà dels diners, compartir coneixement


  
L'interès pel mecenatge ha crescut en paral·lel a la necessitat de diversificar les fonts de finançament de la cultura. En aquest context, l'informe El mecenazgo de competencias, elaborat per al Ministeri de Cultura i Esport, analitza una modalitat encara poc desenvolupada a Espanya: la possibilitat que empreses i professionals contribueixin a projectes d'interès general no només amb recursos econòmics, sinó també aportant coneixement, capacitats tècniques i temps de treball.


Començar pel vincle abans que per l’edifici


  
Aquest article resulta especialment interessant perquè planteja una pregunta clau: és possible crear un museu començant per la comunitat abans que per la col·lecció, l’edifici o el programa museogràfic? L’experiència del Museu Marítim de Mallorca mostra un intent conscient de construir la institució a partir de processos de coparticipació amb la ciutadania i els agents vinculats al patrimoni marítim.

Museus i patrocini: la frontera entre sosteniment i captura


  
El text de Santos M. Mateos Rusillo aborda una qüestió que ha deixat de ser perifèrica per convertir-se en central en la gestió cultural contemporània: la dependència creixent dels museus respecte al patrocini privat. L’autor utilitza una imatge suggerent —el museu com a “petirrojo” que necessita alimentar-se constantment— per descriure una situació estructural: la necessitat de recursos ha obert la porta a noves formes de finançament que reconfiguren la relació entre institucions culturals i empreses.
  

La cultura, fonamental durant la pandèmia


L’Institut de Cultura de Barcelona ha volgut cercar, a través de l’Omnibus trimestral impulsat per Gesop, indicadors que perfilin quin ha estat el valor de la cultura per a la població de Barcelona i l’Àrea Metropolitana en temps de pandèmia.
 

Una enquesta feta a 800 persones revela la importància de la cultura per afrontar la pandèmia. Segons els resultats obtinguts, un 43% de la població percep la cultura com a quelcom "molt important" a la seva vida, sent els joves, les dones, els estudiants i els nascuts a la resta del món, els que més la valoren. 

La participació ha guanyat. Què ha guanyat exactament?


  
  
L’art participatiu ha passat dels marges de la política cultural a ocupar museus, teatres, centres d’art i programes públics. François Matarasso reconstrueix aquest desplaçament i n’examina l’ambivalència: el reconeixement ha ampliat les oportunitats de creació compartida, alhora que ha sotmès aquestes pràctiques a objectius socials, sistemes d’avaluació i formes de control institucional que poden neutralitzar-ne la capacitat emancipadora.