valor públic de la cultura

Els museus des de la perspectiva neurocientífica
 

El primer que fem sense adonar-nos-en quan entrem a un museu és mirar la cara de les persones que hi ha dins. Contents, alegres, interessats, avorrits, cansats, indiferents... les emocions que mostrin condicionaran, en bona mesura, la nostra pròpia experiència al museu. En relació a les obres i objectes exposats, pararem atenció als que més ens sorprenguin. Si el que veiem no ens produeix aquest efecte, passarem de llarg gairebé inevitablement. Així, des del punt de vista de la neurociència, és com s’ha parlat dels museus al I Cicle Confluències, una iniciativa de la Xarxa de Museus locals que vol ser un espai de trobada, de reflexió i d’interconnexió entre els museus i altres disciplines no estrictament museològiques. 
 

  
Les polítiques culturals locals han deixat de gestionar únicament equipaments, programacions o patrimoni. El text de Ramón Zallo situa la cultura en un escenari molt més ampli: el d’una transformació profunda del capitalisme, de la comunicació i de les formes de convivència. Escrit després dels anys més durs de la crisi econòmica, Objetivos y desafíos de las políticas culturales locales proposa una lectura especialment significativa perquè combina diagnòstic estructural, dades de despesa pública i reflexió sobre els límits i potencialitats del municipalisme cultural.
  

  
Quan la ciència i la cultura s’entrellacen es reconfigura la manera de pensar i fer polítiques culturals, superant la dicotomia tradicional entre saber científic i expressió cultural per construir un diàleg que enriqueix ambdues pràctiques. 
  

Sobre la relació entre ciència i cultura se n’ha parlat extensament a Interacció, concretament en el marc de les Jornades celebrades l’any 2017.

Alessandro Baricco | Anagrama  Fernando R. Contreras | Minerva

Encetem nova dècada preguntant-nos si les innovacions tecnològiques ens faran la vida més fàcil o si, per contra, ens faran viure subjectes al seu sistema. Diuen que els anys vint del segle XXI estaran marcats fortament pels avenços digitals, fet que ens fa preguntar: quin paper hi pot tenir la cultura?

D’aquí menys d’una setmana arriben les festes de Nadal i, un any més, estem patint perquè no tenim ni un regal a punt. La consciència no perdona, ens sentim culpables i comencem a fer una llista mental de camí a la feina, resant perquè no se’ns oblidi cap de les brillants idees que ens han vingut al cap. Quan ja portem una estona treballant i, per fi, el cafè de primera hora ha començat a fer efecte, tots els regals que havíem estat pensant ens semblen, per dir-ho suaument, els més típics i avorrits del món. 
 

Des d’Interacció no volem que ningú entri en pànic, així que hem fet un petit llistat de regals d’última hora, però no per això menys originals i creatius. Molts d’ells són jocs de taula pensats per fomentar la lectura, la literatura, l’art i la història. 

  
L’article proposa una lectura dels quaranta anys de polítiques culturals locals a Espanya a partir del seu instrument més visible i persistent: els equipaments culturals. Lluny de construir un relat celebratori de la democratització cultural, el text descriu un procés marcat per una expansió inicial intensa, especialment als anys vuitanta, seguida d’una incapacitat sostinguda per adaptar-se als canvis socials, econòmics i tecnològics. El resultat és una situació que l’autor defineix amb precisió: una paràlisi permanent.
  

  
La incorporació de dades en el sector cultural s’ha convertit en una de les transformacions més visibles dels darrers anys. Plataformes com Impact & Insight emergeixen amb una ambició clara: construir una comprensió compartida del valor de les experiències culturals a partir de dades comparables i sistemàtiques. Aquesta promesa no és menor. Suposa passar d’una cultura explicada des de la intuïció o el relat a una cultura que es vol llegir també des de l’evidència.

El punt de partida és operatiu. Impact & Insight s’articula com una eina per ajudar organitzacions culturals a avaluar l’impacte que generen en els seus públics. Ho fa a partir de matrius comunes que permeten recollir dades sobre resultats artístics, socials i econòmics. El que es busca no és només mesurar, sinó generar un llenguatge compartit sobre el valor cultural.
  

  
L’any 2019 tanca una nova edició de l’Anuario de Estadísticas Culturales, una operació estadística iniciada el 2005 amb una funció clara: dotar la cultura d’un marc de lectura sostingut que en permeti entendre la dimensió social i econòmica . No es tracta només de recollir dades, sinó de consolidar una mirada que situï la cultura dins del sistema productiu i del debat públic.
  

La cultura com a centre de les polítiques públiques

amb Pep Berga

Des de la política municipal, i en concret, des de la regidoria de cultura, és fonamental explicar el valor públic de la cultura per tal de posar-la en relleu i no supeditar-la a cap altra regidoria. A través de casos pràctics s’han exposat diversos aspectes a tenir en compte per tal de revitalitzar la regidoria de cultura.

Franco 'Bifo' Berardi | Caja Negra
 
Quantes vegades ens hem imaginat el futur? O, més ben dit... quantes vegades l’hem vist? Ja a finals del segle XIX els lectors de Jules Verne es van apropar de la mà de les seves novel·les a hipotètics futurs que en alguns àmbits no s’allunyàven gaire del que realment ha acabat succeint. Més tard va ser George Orwell qui ens va transportar a un futur distòpic on tot era sabut i vigilat pel Gran Germà. De les novel·les a les pel·lícules, i de les pel·lícules, a les sèries de televisió, on les actuals i premiades Black Mirror o The Handmaid’s Tale són tendència entre joves i grans.