valor públic de la cultura

  
  
 
Set personalitats del món cultural reclamen acords nacionals per protegir la llengua i la cultura catalanes
   
 
Aquest dilluns, un grup de referents de la cultura catalana han fet públic un manifest en què insten el Govern i els ajuntaments a impulsar “acords nacionals” per garantir la protecció i la promoció de la llengua i la cultura catalanes.

Sota el títol Per uns acords nacionals al servei de la cultura, la declaració es va presentar a l’Ateneu Barcelonès i apel·la a preservar la cultura de les “contingències polítiques”.

 
Setmana 14 de l’any i la primavera ja es deixa notar! Amb el canvi de mes i l’energia renovada, el sector cultural es posa en marxa amb noves propostes, reflexions i tendències que val la pena seguir de prop.

A #compartim, cada dilluns fem una selecció dels articles, informes i opinions que ens han semblat més interessants. Què hem descobert aquesta setmana? Aquí ho teniu!
 
  

Sarabanda d’abril

Narcís Comadira, 28 de març de 2025

L'article reflexiona sobre la fragilitat d'abril, entre tradicions i incerteses globals. Narcís Comadira destaca la deshumanització de certs esdeveniments, com la comercialització de Sant Jordi, i ofereix una visió crítica de les tensions actuals

  
L'aprovació de l'Agenda 2030 va anar acompanyada d'un esforç notable per situar la cultura com el quart pilar del desenvolupament sostenible. Organismes com la Unesco o CGLU han defensat que les polítiques culturals contribueixen de manera transversal als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

  

El 2024, en un context en què la cultura guanya presència en els debats internacionals sobre desenvolupament sostenible, drets i polítiques públiques, IFACCA planteja una pregunta menys evident del que sembla: què implica realment afirmar que la cultura és un bé públic?

  
L'acceleració dels canvis tecnològics i socials ha desplaçat el debat sobre les biblioteques. Ja no es tracta només de preguntar com incorporaran noves tecnologies, sinó de quin paper jugaran com a institucions públiques en societats més diverses, digitalitzades i ambientalment vulnerables.

  
Aquest article d’Alfons Martinell resulta especialment rellevant perquè situa una qüestió que encara ocupa una posició secundària en moltes polítiques culturals: la necessitat de fonamentar l’acció pública en els drets culturals. L’autor sosté que, malgrat els avenços en democratització cultural i accés, els marcs normatius del patrimoni i dels museus continuen centrats principalment en la protecció dels béns culturals i no en els drets de les persones. A partir d’una lectura crítica de la legislació patrimonial, dels informes de les Nacions Unides i dels principals textos internacionals sobre drets culturals, defensa que els museus poden esdevenir espais privilegiats per educar en el dret a participar en la vida cultural.

«El món enter és com un escenari; homes i dones no són més que actors.» Al vostre gust, de William Shakespeare Richard Sennett subscriu aquestes paraules i en fa el punt de partida de L’intèrpret, un assaig dedicat a l’art, la vida i la política.
 

El sociòleg Richard Sennett (Chicago, 1943) és un pensador de referència. Ha estat professor a universitats tan prestigioses com el Massachusetts Institute of Technology, Cambridge, Harvard, la Universitat de Nova York i la London School of Economics.

L’informe La cultura ante la exclusión social és especialment interessant perquè evita presentar la cultura com una resposta automàtica als problemes socials. El seu punt de partida és més complex: la cultura està travessada per les mateixes desigualtats que la resta de la societat i, precisament per això, només pot contribuir a la inclusió si les polítiques culturals reconeixen aquestes desigualtats i actuen sobre les barreres que les produeixen.