valor públic de la cultura

Arriba la calor del juliol i, per a contrarrestar-la, us portem uns consells ben frescos de la mà de l’Anna Cerdà, gestora i activista cultural.

Del 2005 fins al 2022 ha treballat al departament d’Exposicions del MACBA, tasca que sempre ha combinat amb interessos diversos, especialment en l’àmbit de la música. Va codirigir el festival popArb (2005-2015) i des de 2017 està implicada en el disseny i l’organització d’Acció Cultura Viva, un festival més enllà del fet musical, i que impulsa l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Cultura Viva de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic. És part del Consell rector de La Murga, cooperativa sorgida de la comunitat al voltant del projecte Indigestió i pertany a MIM (Dones de la Indústria de la Música), al comitè assessor de L’Auditori (2016-2024) i a la junta de l’associació Xàfec de petits festivals.

  
L’article parteix d’una constatació que travessa bona part de les polítiques culturals locals contemporànies: la cultura ha esdevingut central en els processos de transformació urbana, però ho ha fet des d’una posició ambigua, sovint desarticulada i plena de tensions internes. En aquest marc, la xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona es presenta com un cas especialment revelador per analitzar com es materialitzen aquestes contradiccions en els equipaments de proximitat.
  

  
Aquest informe resulta especialment rellevant perquè aporta evidències sòlides a un debat recurrent en les polítiques culturals: la cultura és només un espai d’expressió i gaudi o també contribueix al funcionament democràtic de les societats? L'estudi impulsat per la Comissió Europea respon aquesta pregunta a partir d'una àmplia revisió de recerca internacional i conclou que la participació cultural està associada de manera consistent amb nivells més elevats d'implicació cívica, confiança social, participació democràtica i cohesió comunitària. No es tracta simplement d'un argument normatiu sobre el valor de la cultura. El document mostra que les persones que participen regularment en activitats culturals tenen més probabilitats de votar, fer voluntariat, involucrar-se en iniciatives comunitàries i mantenir actituds més obertes envers la diversitat.
  

  
Aquest article resulta especialment interessant perquè mostra una dimensió sovint poc visible dels processos participatius als museus: aquella que no neix d’un programa formal ni d’un òrgan establert, sinó de la necessitat, la confiança i les relacions construïdes al llarg del temps. A partir de l’experiència del Museu Marítim de Mallorca, Albert Forés descriu com una situació de bloqueig administratiu es transforma en una oportunitat per activar xarxes professionals, associatives i ciutadanes capaces de sostenir un projecte expositiu.

  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2024 mostren un augment rellevant del finançament públic i una recuperació del sistema després de la pandèmia. La qüestió no és si hi ha més recursos, sinó com es distribueixen, amb quins criteris i quin model cultural estan consolidant.
  

  
Després de la crisi financera de 2008, moltes polítiques culturals europees van començar a justificar-se no només pel seu valor simbòlic o econòmic, sinó també per la seva capacitat de generar impactes socials. Salut, benestar, cohesió comunitària, regeneració urbana o participació ciutadana van començar a aparèixer de manera recurrent en programes, convocatòries i discursos institucionals. L’article de Lluís Bonet, Giada Calvano i Pablo Fernández Compañ observa aquest desplaçament des del cas de Barcelona i planteja una pregunta especialment rellevant: què fa possible que alguns projectes culturals desenvolupin realment impactes socials i d’altres només els incorporin com a relat legitimador?
  

  
La crisi climàtica ha deixat de ser una qüestió exclusiva de les polítiques ambientals per convertir-se també en un desafiament cultural. Aquest número monogràfic de la Revista Gestión Cultural, coordinat per Jordi Bàlta, Àngel Mestres i Nicolás Sticotti, parteix d'una idea central: la transició ecològica no serà possible sense transformar els imaginaris, els valors, les pràctiques i les institucions culturals.