valor públic de la cultura

Hörst Hortner | Ars Electrónica FutureLab

El reconegut festival austríac d’arts i tecnologia Ars Electronica, compta amb un departament de recerca, el FutureLab, que acull experts en disciplines tan diverses com l’art multimèdia, l’arquitectura, el disseny, la realitat virtual o plataformes interactives, i que duu a terme innovadors projectes en aquests àmbits amb l’objectiu d’aconseguir que l’art ens ajudi a entendre millor la ciència i la tecnologia.

L’equip del FutureLab ha estat preparant durant un any una magnífica coreografia amb drons dissenyada per a la 5ª simfonia de Beethoven, i que avui recuperem amb l’efemèride del naixement del geni.

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

El sector cultural representava el 2,9% del total de l’ocupació a Espanya el 2015; unes 515.000 persones, de les quals la majoria, el 59,9%, eren homes, segons dades de l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016». El 69,2% dels ocupats eren assalariats, mentre que la resta, el 30,8%, figuren a les estadístiques com a no assalariats. Aquest percentatge ha pujat gairebé 1 punt des del 2014, i segueix la tendència dels darrers anys, la qual confirma el creixement del nombre d’autònoms i la davallada de nombre de joves (del 3,9% al 3,5%) que treballen en el sector. El desglossament de les dades, però, no permet conèixer les característiques de la situació professional d’aquests autònoms, ni quins altres tipus de treballadors no assalariats es contemplen.

El blog EconomistsTalkArt.org és una iniciativa per difondre l’anàlisi de polítiques de recerca cultural en clau econòmica, que va començar el novembre de 2015. Els fundadors i editors són investigadors experts en economia de la cultura d’arreu del món, i es dirigeixen a tècnics de cultura, assessories, institucions de patrimoni cultural, universitats, empreses, periodistes culturals i estudiants de gestió cultural per posar en relleu la importància de la innovació i la divulgació de les metodologies de recerca cultural.

Sara Selwood (ed.) | Routledge

Les aproximacions a la noció de participació cultural mitjançant els indicadors convencionals de consum, en termes d’impacte, fan que aquesta es limiti a una sèrie de pràctiques, activitats i institucions que no reflecteixen altres usos culturals del dia a dia. El monogràfic de la revista «Cultural Trends» que s’ha publicat enguany posa les bases per al nou enfocament sobre el significat actual del valor de la cultura i les implicacions que se’n deriven, en l’àmbit de les polítiques culturals i la recerca, a l’hora d’entendre la seva relació amb els mecanismes de participació cultural.

Culture Action Europe

A la vista del resultat de les eleccions nord-americanes, Culture Action Europe (CAE) ha fet una declaració en què insta les institucions europees i els estats membres a comprometre’s amb les qüestions que preocupen la ciutadania i a reflexionar sobre el valor de la cultura com a factor de cohesió social: «We urgently need to engage with the deep concerns of citizens».

  
El dossier Cultura y crisis. Paisajes tras la tormenta proposa una lectura coral d’un moment de ruptura en les polítiques culturals contemporànies. El punt de partida és aparentment conegut, la crisi econòmica i els seus efectes sobre el sector cultural, però el conjunt de textos desplaça ràpidament aquesta explicació cap a un terreny més profund: el problema no és només la manca de recursos, sinó la transformació del sentit mateix de la cultura dins del sistema polític i econòmic.
  

Les dades de 2015 introdueixen una idea ambigua: el sector cultural deixa enrere els descensos més intensos, però no recupera encara el terreny perdut. L’Anuari SGAE 2016 mostra un sistema que es reanima parcialment mentre arrossega els efectes acumulats de la crisi.
  

  
Els centres culturals independents europeus no apareixen en aquest llibre com a equipaments acabats ni com a exemples modèlics de rehabilitació arquitectònica. Apareixen com a processos oberts, plens d’errors, improvisacions, ocupacions, adaptacions i conflictes materials. Design handbook for cultural centres proposa una lectura radicalment pràctica de l’arquitectura cultural: els edificis no són contenidors neutres, sinó formes de vida col·lectiva que condicionen els usos, les relacions i les possibilitats polítiques de la cultura.
  

  
Aquest primer informe sobre l’estat de la cultura basca (CAE 2015) s’inscriu en un moment de reconfiguració profunda del sistema cultural, travessat per la digitalització, la crisi econòmica i la mutació dels hàbits socials. No es presenta com un inventari ni com una descripció exhaustiva, sinó com un exercici de diagnòstic orientat a identificar tensions estructurals i a obrir línies d’actuació estratègica.

  
Aquest text proposa una lectura sobre el paper de la cultura en les societats contemporànies a partir del concepte de retorn social. Parteix d’una afirmació clara: la cultura no pot ser avaluada només en termes econòmics, ja que incorpora una pluralitat de valors, d’existència, de prestigi, de cohesió, educatius i simbòlics que fonamenten la seva funció social. Aquesta mirada situa la cultura com a bé públic comú i com a dret, reconegut institucionalment des de la Declaració Universal dels Drets Humans, i obliga a repensar les polítiques culturals més enllà de la seva contribució al creixement econòmic.