valor públic de la cultura

  
Una reflexió sobre com Noruega ha abordat l’avaluació de la qualitat artística per fer-la coherent amb els valors culturals i socials i no només amb criteris tecnocràtics o de mercat.
  

Aquest document és el resultat d’un programa de recerca nascut al Consell de les Arts de Noruega que indaga sobre la noció de qualitat en el context artístic i cultural.

  
L'educació acostuma a associar-se a l'escola, la universitat o la formació professional. Tanmateix, cada vegada resulta més evident que aprendre no és una etapa de la vida sinó una condició permanent de la ciutadania. Aquesta mirada situa la relació entre cultura i educació en un terreny compartit: el dret de totes les persones a continuar construint coneixement, criteri i sentit al llarg del temps.

  
Una introducció a la idea de “genealogia del futur” que planteja com els relats, imaginaris i discursos del present condicionen la manera com imaginem i acabem construint els futurs possibles.
  

Què en sabem del futur? Segurament més del que ens pensem...

  
L'avaluació dels projectes culturals ha deixat de ser una qüestió exclusiva dels finançadors per convertir-se en una competència estratègica de les organitzacions culturals. The Evaluation Journey: A Toolkit for Cultural Operators (2017), elaborat per Dagna Gmitrowicz i Marie Le Sourd amb un pròleg de Jordi Baltà, s'inscriu en aquest canvi de perspectiva.

  
La relació entre cultura i educació acostuma a aparèixer envoltada d'un ampli consens retòric. Pocs actors qüestionen avui que les arts contribueixen al desenvolupament personal, a la comprensió de la diversitat cultural o a l'enfortiment de les competències socials. El problema apareix quan cal explicar per què aquestes disciplines han de formar part dels currículums educatius.

  
  
La desaparició de Stephen Hawking ha generat una onada de reconeixement internacional a una figura que va transformar la manera d’explicar la ciència al gran públic. Més enllà de les seves aportacions a la cosmologia, el seu llegat planteja una pregunta que connecta directament amb Interacció18: què passa quan el coneixement deixa de ser patrimoni dels especialistes i es converteix en una experiència compartida d’aprenentatge?
  

  
Una reflexió que posa el focus en com la presència, la mirada i la producció de dones en l’àmbit cultural aporta diversitat, profunditat i noves formes de sentir i entendre la cultura.
  

Seguint amb la perspectiva de gènere i feminista que ens acompanya aquest mes de març, posem en primer pla la imatge de la dona a la publicitat i als mitjans de comunicació.

  
Durant dècades, bona part de les polítiques culturals europees s'han construït al voltant de dues preguntes: com ampliar l'accés a la cultura i com afavorir la participació cultural. El monogràfic Droits culturels : controverses et enjeux proposa un desplaçament més profund: què passa si la cultura deixa de concebre’s només com un bé al qual cal accedir i passa a entendre’s com un dret vinculat a la identitat, al reconeixement i a la capacitat de participar en la definició dels significats culturals?

  
Un llibre que explora com les pràctiques artístiques poden incidir en la sostenibilitat ambiental i transformar la consciència ecològica col·lectiva
  
  

Es pot millorar el medi ambient a través de l’art? Aquesta és la pregunta de partida de Forma, Art i medi ambient: participar en la sostenibilitat, una obra que proposa anar més enllà del reciclatge o la reutilització per analitzar com els projectes artístics poden intervenir directament en la relació amb l’entorn natural i generar canvis reals, tant en el territori com en les actituds quotidianes de la ciutadania.

  
Aquest article de Nicolás Barbieri permet tornar sobre un moment que va generar grans expectatives en les polítiques culturals locals: l’arribada dels anomenats ajuntaments del canvi després de les eleccions municipals de 2015. L’autor no en fa un balanç ni una celebració. Prefereix formular preguntes sobre què va canviar realment en les polítiques culturals de ciutats com Barcelona, Madrid o Saragossa i fins a quin punt aquelles experiències van aconseguir transformar les lògiques tradicionals de l’acció cultural pública.