valor públic de la cultura

  
El debat sobre el model de gestió de L’Atlàntida de Vic s’ha situat, en els darrers anys, en un lloc central de la política cultural municipal. Els dos informes elaborats el 2016, en el marc de la possible remunicipalització de l’equipament, permeten ordenar aquest debat i, alhora, evidenciar-ne els límits.

  
Hi ha moments en què una infraestructura deixa de ser només una infraestructura i es converteix en una manera d’imaginar el país. El volum Teatre i Municipi a Catalunya, que recull les jornades celebrades a Terrassa el 2013, respira precisament aquesta consciència de cruïlla. El sistema d’equipaments escènics construït durant dècades pels ajuntaments catalans apareix al llibre com una de les grans conquestes de la democràcia local, però també com un model que entra en fase d’esgotament i que necessita redefinir la seva funció.
  

  
L’informe Beyond Green: The Arts as a Catalyst for Sustainability parteix d’una constatació que, amb el pas dels anys, ha anat guanyant pes en el debat internacional: la sostenibilitat no és només un repte tècnic o econòmic, sinó també cultural. El document recull les discussions d’una trobada internacional que va reunir artistes, responsables públics i agents de diversos sectors amb un objectiu comú: entendre quin paper pot jugar la cultura en la transició cap a models socials, econòmics i ambientals més sostenibles.
  

el balcón de la espera

Creen superado aquello que ignoran… ¿Cómo se le puede juzgar (a Freud) como superado si no lo hemos comprendido enteramente?, decía Jacques Lacan (1901-1981), en una entrevista publicada por la revista «Panorama» (Roma) en su número 21 de Diciembre de 1974[1].

¿Qué ha cambiado desde aquella fecha? Muchas cosas, pero lo destacable es que entre los síntomas de la hipermodernidad cabe destacar el declive de la ética y la desorientación intelectual. Pero para la ignorancia y la falta de ética hay remedio, el libro del psicoanalista gironí Jose Miguel Pueyo [2] es una lectura obligada y necesaria en ese sentido, lectura que atraviesa y llega al punto en el que se entrecruza la clarividencia, el saber más lúcido y el genio intelectual.

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Estudi que analitza com es genera i distribueix el valor en els sectors culturals i creatius en l’actual context digital. Segons els autors, la tecnologia digital ha irromput amb força en aquests sectors, ha transformat els seus models de negoci tradicionals i els ha fet evolucionar cap a sistemes híbrids i mixtos on conviuen diversos models que aporten diferents utilitats i rendibilitats. Els autors parlen d’entropia digital pel fet que aquestes tecnologies destrueixen i generen valor a la vegada. De fet, l’objectiu de l’estudi és determinar sota quines condicions aquesta entropia digital crea valor i com es distribueix aquest valor entre els agents que conformen l’ecosistema cultural i creatiu. 

 TELOS número 103 - Febrero - Mayo 2016

El Dossier central 103 de ‘Telos’aborda un terreno tan en boga -en España e internacionalmente- como escasamente investigado y en el que se acumulan más los discursos políticos y tecnológicos que las evidencias y las mejores prácticas empíricas: el de los entornos tecnológicos creativos. En una rápida evolución desde su aparición, objeto de denominaciones múltiples (como tecnopolos culturales, ciudades de la imagen, medialabs, hubs, etc.), las prácticas colaborativas en red han ampliado notablemente sus fronteras, combinando espacios físicos con otros virtuales y relacionales que a veces se articulan entre sí.

  
Les arts escèniques durant anys van ser llegides sobretot des de la lògica de la producció artística, la programació i la difusió cultural. L’informe Nous entorns de creació i intervenció proposa desplaçar aquesta mirada i observar un altre moviment que comença a consolidar-se amb força a Catalunya: projectes escènics que treballen en escoles, hospitals, barris, centres penitenciaris o espais comunitaris, i que entenen el teatre i la dansa no només com a pràctiques artístiques sinó també com a eines de relació, participació i transformació social.
  

Generalitat Valenciana. Conselleria d' Educació, Investigació, Cultura i Esport

Ahir es va presentar el primer Pla Estratègic Cultural Valencià, una eina de planificació batejada com "Fes cultura", dissenyada a partir d’un estudi encomanat al Departament d'Economia Aplicada a la Cultura (Econcult) de la Universitat de València i elaborada amb la col·laboració dels agents culturals. L'objectiu: fer més i millor cultura i convertir-la en un motor del canvi de model productiu.

  
Després de la gran recessió, alguns indicadors culturals apunten una lleu millora. L’informe sobre l’estat de la cultura a Espanya 2016 ho confirma, però també en matisa l’abast: la recuperació existeix, però no reverteix les pèrdues ni resol les febleses estructurals del sistema.
  

  
Llegit avui, el llibre ajuda a entendre alguns dels debats actuals sobre equipaments culturals municipals. La tensió entre centralitat i proximitat, la dependència del finançament públic, la dificultat de sostenir equips professionals estables o la necessitat d’avaluar el valor públic de la cultura apareixen aquí formulats amb una claredat poc habitual. (n. de l'e., 2026)
  

Hi ha llibres sobre màrqueting cultural, sobre planificació estratègica o sobre economia de la cultura. N’hi ha menys que intentin explicar què significa gestionar un teatre des d’una mirada integral. La gestión de teatros: modelos y estrategias para equipamientos culturales, de Lluís Bonet i Héctor Schargorodsky, ocupa precisament aquest espai.