valor públic de la cultura

Albert Barqué | El Periódico

Què tenen en comú la neurociència i el surrealisme? -Li va preguntar una neurona a l'altra. I aleshores una d'elles es va fondre a negre, l'altra a blanc, després van tornar a aparèixer, va aparèixer un grill (cric-cri), després es van desfer i un deliri sense fi va quedar amarat en el llenç.

Centre de recherche sur les médiations (CREM) | Huma-Num

La qüestió dels públics de la cultura és sense dubte una noció difícil d’acotar en una disciplina en concret. Composta per les contribucions de l’antropologia, la sociologia, la filosofia, l’estètica, les ciències de la comunicació o la llengua, aquesta matèria s’enfronta al repte d’aportar una visió i criteri propis. En aquest context, el Centre de recherche sur les médiations (CREM) de la Universitat de Lorraine està desenvolupant un diccionari enciclopèdic, amb el treball d’un centenar d’experts, per abordar profundament l’àmbit dels públics des d’una òptica interdisciplinària.

Es tracta d’una eina en progrés constant, en construcció, on investigadors, professors i d’altres experts poden fer les seves aportacions amb l’objectiu de completar els discursos i les diverses perspectives en la matèria.

Los museos y ferias de ciencia tienen claros efectos positivos a largo plazo, tanto en sus visitantes como en las ciudades en las que se ubican. Esta es la principal conclusión de un estudio realizado en 6 ciudades españolas en el que se han analizado 9 iniciativas de cultura científica (museos de ciencia, planetarios, ferias de ciencia, etc.), y cuya lectura recomendamos mientras nos preparamos para Interacció 17. La investigación ha sido dirigida por Gema Revuelta, directora del Centro de Estudios de Ciencia, Comunicación y Sociedad de la Universidad Pompeu Fabra (CCS-UPF) y en ella han participado Núria Saladié, Mari Carmen Cebrián y Héctor Rodríguez, colaboradores de dicho centro. El estudio ha recibido la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Economía y Competitividad.

Mentre restablim la connexió entre ciència i cultura, acomiadem la setmana amb un vídeo de Björk. Ningú millor que ella per il·lustrar el tema d'Interacció 17.
 

  
La relació entre cultura i benestar està cada cop més documentada. El problema no és demostrar que existeix, sinó fer-la operativa dins les polítiques públiques. Sense avaluació, la cultura queda fora dels sistemes que decideixen.
  

L’article de Robin Renucci​ i Serge Regourd La culture fait-elle encore exception sous le libéralisme triomphant? s’inscriu en un moment en què el model públic de cultura a França ja no pot donar-se per descomptat. La pregunta que el travessa no és només si la cultura continua essent una excepció, sinó si encara és pensable com a tal en un context dominat per la lògica liberal. El text construeix la seva anàlisi a partir d’una tensió central: la confrontació entre una tradició de servei públic cultural i l’extensió progressiva dels principis de mercat a tots els àmbits de l’activitat social.
  

  
La divisió entre ciències i lletres continua apareixent sovint com una frontera natural entre formes diferents de coneixement. Tanmateix, cada vegada resulta més evident que molts dels grans reptes contemporanis requereixen capacitats que travessen aquesta separació: comprendre dades i evidències, interpretar contextos socials, construir relats compartits i imaginar futurs possibles.

  
  
Recuperem l’article de l’especialista en política i educació científica Roland Jacksonm, publicat al periòdic britànic The Guardian, «12 things policy-makers and scientists should know about the public» (12 coses que els dissenyadors de polítiques i els científics haurien de saber sobre els públics),  un text que malgrat focalitzar la seva atenció al món de la ciència podria extrapolar-se a la gestió cultural.
  

NEMO (Network of European Museum Organisations)

Quina mena de valor creen els museus? Un dels criteris més estudiats en els darrers temps per mesurar l’activitat de les institucions culturals és el valor econòmic, considerat des d’una perspectiva holística que integra també el valor social, educatiu i de desenvolupament urbà, entre altres. Precisament aquest va ser el tema de la 24a Conferència Anual de la Xarxa d'Organitzacions de Museus Europeus, ‘NEMO’ (en anglès, Network of European Museum Organisations), que el novembre passat va comptar amb 170 participants de 36 països i de la qual presentem el document resultant: «Money matters: The economic value of museums.»

Antoine Schirer i Karim El Hadj | Le Monde

En plena carrera cap a l’elecció de la presidència francesa, acomiadem la setmana amb un vídeo que, en clau filosòfica, revisa els discursos amb què els polítics busquen persuadir les audiències. I Macron i Le Pen, entre d’altres, queden en evidència: les seves argumentacions són plenes de fal·làcies, és a dir, errors de lògica que serveixen per intentar convèncer amb raonaments enganyosos i tenir sempre la raó.