valor públic de la cultura

Concepte que analitza la contribució de la cultura al benestar col·lectiu i a l’interès públic. Utilitzar en articles que reflexionen sobre la legitimitat de les polítiques culturals, l’impacte social de la cultura o la seva contribució al bé comú.

Trenta anys de polítiques culturals a Espanya: balanç crític d’un sistema en transformació


 
Un volum col·lectiu que analitza l’evolució, les tensions i els reptes de la governança cultural estatal. Més que una síntesi històrica, proposa una lectura estructural del sistema.
  

Treinta años de políticas culturales en España. Participación cultural, gobernanza territorial e industrias culturales, editat per Joaquim Rius-Ulldemolins i Juan Arturo Rubio Arostegui i publicat per la Universitat de València, aquest llibre reuneix investigadors i especialistes de referència amb l’objectiu d’oferir una anàlisi crítica del conjunt de les polítiques culturals a l’Estat espanyol després de més de tres dècades de desenvolupament institucional.

Revalorar la cultura: criteri propi o legitimitat per impacte?


  
L’assaig Revaluing Culture parteix d’una constatació que travessa el debat europeu recent: la cultura ha deixat de justificar-se per si mateixa i es veu cada cop més obligada a demostrar què aporta en termes econòmics i socials. Aquest desplaçament no és menor. El text situa la qüestió en un context de retallades, exigències de rendició de comptes i pressió per demostrar impacte, especialment intens als Països Baixos després de la crisi financera. La resposta que proposa no és afegir més indicadors ni refinar els instruments d’avaluació, sinó revisar el punt de partida: la política cultural ha de tornar a posar el focus en la cultura mateixa, no en els seus efectes derivats.
  

El valor cultural de l’experiència museística: estat de la recerca

Carol Scott, Jocelyn Dodd, Richard Sandell | Arts & Humanities Research Council

Informe que analitza la literatura existent sobre l’experiència de visitar i participar en museus i galeries d’art i sobre el valor cultural que genera en els usuaris. A partir de de la revisió crítica d’estudis i recerques realitzades al Regne Unit i amb fons públics durant les dues últimes dècades, les autores de l’informe es plantegen si els paradigmes i marcs metodològics emprats són els més idonis per a una bona comprensió d’aquesta experiència. L’informe planteja també algunes recomanacions per millorar, de cara a futures recerques, les metodologies i els sistemes de recollida de dades per obtenir una avaluació més acurada del valor cultural de l’experiència museística per als visitants.

Hablar de IVA no es hablar de cultura

Jaron Rowan | Demasiado Superávit

«Hablar de IVA no es hablar de cultura. Hablar de IVA es aceptar que las políticas culturales sólo pueden ser políticas económicas. Hablar de IVA es hablar de regulación económica de la cultura, no hablar de cultura. El IVA no es cultural, es una carga fiscal sobre el consumo. Hablar de cultura es hablar de valores, de pensamiento, de afectos, de estética, de producción, de transformación, de acceso productivo, de crítica, de desigualdades, de incomodidades, de deseos, de posibles y de lo que a veces nos hace más vulnerables pero no por ello más débiles.»

Relat del Blog "Públics culturals" d'Interacció 15

Us reproduim l'article publicat al blog «Públics culturals» el 11 de desembre sobre 'Interacció 15 Repensant les polítiques culturals'  i  us recomanem el magnífic relat de la jornada amb el programa i la conferència inaugural de Xavier Antich: Balanç de les polítiques culturals. Què hem guanyat i què hem perdut?

#Interacció15 i els manters

Si m’erro ja em corregireu, però afirmaria que la darrera edició d’Interacció ha tingut molt més impacte mediàtic que totes les anteriors. I en van 15! Però resulta que la presència en cartells anteriors de ministres, consellers, autoritats acadèmiques i professionals de primer nivell i alguna que altra “celebrity” no va cridar tant l’atenció com la presència de l’actual comissionada de cultura (o cultures) de l’ICUB. I és que just l’endemà de la presentació de Berta Sureda, el mitjà “comtal” per excel·lència ens va regalar tot una “segona” del seu director ridiculitzant una vegada més les posicions de BCN en Comú. Ves per on, tan parlar a Intearcció de la instrumentalització de les polítiques culturals i se’ns despengen a La Vanguàrdia amb una instrumentalització amb tota regla d’Interacció. I és que per rajar de la Colau, tant se val una de manters o de solsticis com una de debats sobre cultura...

Política, ideología y gestión de la cultura. Vídeos

POLÍTICA, IDEOLOGÍA Y GESTIÓN DE LA CULTURA

VIII Jornadas Profesionales de la Asociación de Profesionales de la Gestión Cultural de Canarias 

19, 20 y 21 de noviembre de 2015.

TEA. Tenerife Espacio de las Artes. Santa Cruz de Tenerife.

El ciclo “Viejos nuevos modelos” organizado por la Fundación Pedro García Cabrera y dirigido por Jerónimo Cabrera Romero Gilberto González ha venido proponiendo durante los últimos años una reflexión en torno a los discursos hegemónicos en el ámbito de las políticas públicas del sector cultural y su adaptación (o falta de adaptación) a las nuevas circunstancias impuestas por la crisis socioeconómica sufrida recientemente.

Polítiques culturals per a un canvi d’època

Xavier Fina | Ara 

Conclusions dels debats de gestió cultural Interacció

Aquesta setmana la Diputació de Barcelona ha organitzat una nova edició d’Interacció. Sovint, aquesta tradicional trobada de professionals de la gestió cultural ha sigut un punt d’inflexió en l’evolució de les polítiques culturals a casa nostra. La del 2015 serà recordada per algun gir conceptual important i per algun debat interessant que alguns han explicat interessadament.

Franco Berardi 'De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur'

Conferència final d'Interacció 15: Repensant les polítiques culturals locals.

See video
See video

Presentació dels Cercles de Comparació Intermunicipal

Presentació de l’instrument que ha creat la Diputació de Barcelona per tal de mesurar, comparar i avaluar resultats per impulsar una millora dels serveis, mitjançant uns indicadors comuns. Els Cercles de Comparació Intermunicipal ajuden a fer un diagnòstic de la situació actual, revisar i marcar objectius, donar informació a l'hora de prendre decisions, millorar els estàndards de qualitat dels serveis, planificar i pressupostar serveis, així com a avaluar-ne la implementació.

See video
See video