recerca cultural

  
  
Des de la Gerència de Serveis d’Educació de l'Àrea d'Educació, Esports i Joventut s’ha dut a terme la quarta onada del 'Panel sobre les escoles municipals de música a la província de Barcelona' que permet analitzar l’estat d’aquests centres educatius i quins són els seus reptes pendents.

El Observatori Cultural de la Universitat de Valéncia ha publicado en este mes de octubre una monografía sobre sus actividades de 2022.

A través de una cuidada selección temática, esta segunda publicación del Observatori Cultural  introduce en la agenda pública los desafíos que afronta el ecosistema cultural local desde una perspectiva disciplinaria transversal y con alcance internacional.

Quants programadors busquen activament treballar amb artistes discapacitats? Quines són les principals barreres que justifiquen les institucions culturals per esdevenir més accessibles? Qui pot orientar i ajudar els gestors culturals per obrir els seus programes als professionals de les arts amb discapacitats?

 
El nou Llibre Blanc de la FECYT actualitza el marc ACTS a Espanya. La qüestió no és només identificar l’ecosistema, sinó entendre quin lloc ocupa dins les polítiques culturals.
  

Es tracta d’un segon cens, que s’afegeix al Cens d’artistes de Catalunya, que incorpora totes aquelles professions com la gestió cultural relacionades amb el món de les arts i la creació cultural a Catalunya.
 

El Departament de Cultura i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) han posat en marxa un nou cens obert a tots els oficis vinculats a l’artista i la creació que inclou totes les altres professions del sector cultural com ara l’edició de so, la producció, la comunicació, les finances, la distribució, la maquetació, el vestuari, l’escenografia, la gestió cultural o la mediació, entre molts altres.

  
El Manual Measuring the social dimension of culture (MESOC) s’inscriu en un moment en què la política cultural europea intenta resoldre una tensió persistent: la necessitat de demostrar l’impacte social de la cultura sense reduir-la a allò que és fàcilment quantificable. El document no parteix d’una ingenuïtat metodològica. Assumeix, més aviat, que el problema no és només tècnic sinó conceptual: què vol dir exactament “dimensió social” de la cultura i com es pot traduir en evidència útil per a la decisió pública.
  

  
  
El proppassat dimecres, 10 de maig, s'inaugurà la 27a edició de la Fira Trapezi amb una nova direcció artística a càrrec de Cristina Cazorla i Alba Sarraute i amb l'objectiu de recuperar els espais oberts de la ciutat i donar suport al talent local. A la fira, on s'han acreditat més de 300 professionals, s'ha presentat un informe que analitza l'estat de salut del sector. 
 

  
L’article de Raúl Abeledo Sanchis (2022) situa els observatoris culturals en un moment de crisi sistèmica i transformació global en què la cultura adquireix una centralitat renovada dins les polítiques públiques. En aquest context, els observatoris emergeixen com a espais híbrids entre recerca, acció i mediació, amb una funció que va més enllà de la simple producció d’informació. La seva raó de ser es vincula a una mancança persistent: la feblesa de l’avaluació estratègica en els processos de planificació pública, sovint relegada a un paper marginal malgrat la seva importància per orientar decisions.