recerca cultural

  
Aquest informe recull les aportacions d’un procés de diàleg estructurat europeu que posa en relació tres àmbits que sovint han evolucionat en paral·lel: cultura, salut i joventut. El punt de partida és clar: existeix una acumulació creixent d’experiències que mostren el potencial de les pràctiques artístiques i culturals per incidir en el benestar mental dels joves, però aquest coneixement continua dispers, poc sistematitzat i amb una traducció encara limitada en polítiques públiques.
  

  
Després de l’any del col·lapse, el 2021 marca el retorn de l’activitat cultural. L’Anuari SGAE 2022 ho confirma amb dades contundents de creixement. El problema és un altre: la distància amb el món previ a la pandèmia continua sent molt gran.  

WebinarsLaNau. Centre Cultural La Nau
 

Observatorios culturales en las universidades públicas del siglo XXI

Martes, 24 de mayo de 2022, a les 18 horas.

Organizado por el Observatori Cultural de la Universitat de València, os compartimos el vídeo de la sesión

  
L’article d’Eleonora Belfiore parteix d’una constatació que desmunta un dels relats més consolidats de les darreres dècades: les polítiques culturals no es basen realment en l’evidència, encara que ho afirmïn de manera reiterada. El gir cap a una suposada “evidence-based policy” no ha comportat una presa de decisions més racional ni més transparent. Al contrari, el text mostra com l’evidència té sovint un paper secundari, subordinat a processos d’argumentació, persuasió i construcció discursiva.
  

  
Aquest llibre blanc del CIDAI resulta especialment interessant perquè captura un moment inicial de la relació entre la intel·ligència artificial i les indústries culturals i basades en l’experiència. El document no es pregunta tant què poden crear les màquines, sinó com les organitzacions culturals poden aprofitar les dades i la intel·ligència artificial per transformar processos, serveis i models de negoci.

Si treballes en el sector cultural, participa en aquesta enquesta per a entendre els efectes de la pandèmia en les condicions laborals i la vida dels professionals de la cultura.
 

Les professores Victoria Ateca-Amestoy de la Universitat del País Basc i Anna Villarroya de la Universitat de Barcelona, han dissenyat aquesta enquesta sobre les condicions de vida dels artistes i dels treballadors de la cultura a Espanya.
 

L'estudi, impulsat per l'Observatorio Social de la Fundació ”la Caixa” compte també amb la col·laboració de la Fundación Actúa Ayuda Alimenta.

Com a resposta a la crisi ocasionada per la pandèmia, les institucions europees van adoptar en 2020 el paquet de mesures Next Generation EU amb l’objectiu d’impulsar la recuperació a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), el qual insta als estats membres a elaborar uns plans nacionals (PNR) per avançar cap a unes societats més sostenibles i resilients i, així, assolir els objectius establerts a escala europea.

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.