recerca cultural

  
La crisi financera de 2008 va generar una àmplia literatura sobre els efectes de l'austeritat en la cultura. Aquest article, publicat el 2020 per Juan Arturo Rubio-Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins, aporta una perspectiva especialment interessant perquè desplaça el focus dels pressupostos cap a les estructures institucionals que sostenen la participació cultural. La seva tesi és que la crisi no només va reduir els recursos públics, sinó que va interrompre un procés de convergència entre les polítiques culturals del sud i del nord d'Europa.

  
Buscar les diferències entre l’estiu del 2019 i el del 2020 és ben fàcil: banyistes trepitjant la sorra de la platja amb o sense mascareta. Festes majors programades o anul·lades. Concerts i festivals acollint multituds o a petits grups de persones assegudes a un metre i mig de distància. I així podríem continuar identificant desenes i desenes de canvis per crear un joc de les diferències que només els més pacients serien capaços de completar.

La pandèmia coronavirus ha tingut i tindrà un impacte sense precedents en museus de tot el món. Per entendre millor quin és l’estat actual i el que podria esdevenir, NEMO elabora una enquesta per assenyalar l’impacte de COVID-19 al sector dels museus.

L’informe ha analitzat prop de 1.000 respostes a les enquestes recollides a museus de 48 països, majoritariament d’Europa.

  
  
Els museus des de la perspectiva neurocientífica

El primer que fem sense adonar-nos-en quan entrem a un museu és mirar la cara de les persones que hi ha dins. Contents, alegres, interessats, avorrits, cansats, indiferents... les emocions que mostrin condicionaran, en bona mesura, la nostra pròpia experiència al museu. En relació a les obres i objectes exposats, pararem atenció als que més ens sorprenguin. Si el que veiem no ens produeix aquest efecte, passarem de llarg gairebé inevitablement.

  
Aquest article de David Roselló és una de les aproximacions més útils i operatives a l’avaluació cultural. El seu principal interès no rau tant en els instruments que proposa com en el canvi de perspectiva que defensa: l’avaluació no és una fase final destinada a justificar allò que s’ha fet, sinó una funció transversal que ha d’acompanyar el projecte des del seu disseny fins a la seva implementació. Aquesta idea, aparentment senzilla, qüestiona una pràctica encara habitual en moltes organitzacions culturals, on l’avaluació queda reduïda a una memòria final o a un tràmit administratiu.
  

Els beneficis de la lectura no són sempre tan evidents com es voldria, però hi són. En parla Evelio Martínez al seu llibre 'Por qué leer todavía', en el qual mira d’elaborar una nova i particular defensa de la lectura. Martínez no es posiciona ni a l’extrem dels escèptics que en neguen tots els beneficis ni al dels autors que es valen de tòpics i arguments poc fonamentats per demostrar els aspectes positius de la lectura.

Matthew Finch | The Conversation

Quin ha de ser el paper de les biblioteques del segle XXI? Quina relació han de tenir amb les noves tecnologies? Com poden esdevenir indispensables i aportar quelcom més al que, tothom qui tingui un ordinador amb accés a internet, pot fer des de casa? Sobre la reconfiguració i canvi de paradigma de les biblioteques se n’ha parlat i se’n segueix parlant molt.
 

Avui, coincidint amb el Dia de les Biblioteques, us presentem l’article «How public libraries can help prepare us for the future», que proposa relacionar el canvi de concepció de les biblioteques amb la l’anàlisi d’escenaris, un mètode de planificació estratègica que utilitzen organitzacions d’àmbits diversos per elaborar plans de futur a llarg termini. Sense anar més lluny, fa uns dies publicàvem a Interacció un post sobre un estudi que, seguint aquesta metodologia, contempla els diversos escenaris de futur del sector cultural i creatiu.
 

  
El document Com mesurar l’impacte social dels ateneus no és només una proposta tècnica. És, en el fons, un intent de donar resposta a una qüestió pendent per a moltes polítiques culturals: com fer visible i operativa una dimensió —la social— que sovint es dona per suposada però que rarament es mesura amb rigor.

El número monogràfic de 'Cultural Trends' Volum 28, Números 2-3 està íntegrament dedicat a les dades de públics i la recerca, més concretament, al voltant de les perspectives sobre les beques, polítiques, gestió i pràctica. A través de diferents perspectives i propostes metodològiques, es reflexiona sobre l’impacte de les arts i la cultura als diversos públics existents, des d’una visió global i intercultural.