blog de mendozahr

Vivim envoltats d’imatges de dolor. Les veiem a les pantalles, a les sales de cinema i als espais culturals, embolcallades sovint d’una bellesa formal que commou però no incomoda. Què passa quan el patiment es converteix en experiència estètica? I què passa quan aquesta estètica arriba, legitimada, als espais de cultura pública local? 
  

Aquest article parteix d’una lectura atenta de tres textos recents que m’han convidat a pensar com determinades representacions de la violència i el patiment s’han despolititzat i convertit en matèria estètica. Em refereixo a la crítica de Pablo Caldera sobre Sirāt, de Guillermo Martínez Valdunquillo sobre les derrotes culturals del cinema de festivals, i de Bernat Salvà sobre el tractament fílmic de la tauromàquia a Tardes de soledad.

Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE)

A través dels resultats d’una enquesta efectuada a un total de 943 persones, aquest estudi busca realitzar una fotografia del perfil de lector de revistes culturals i de com aquesta ha anat evolucionant en l’entorn digital i els nous hàbits de lectura detectats i quines són les oportunitats i reptes que se’ls presenta a les revistes culturals davant d’aquests resultats palpats.

Segons l’informe, el perfil de lector de revistes culturals detectat és el d’un home (75%), adult (40% té entre 46 i 60 anys i 28% té entre 31 i 45 anys), amb estudis superiors (88%) i està en actiu (74,1% treballa).

Pel que fa als hàbits de lectura, les dades mostren un marcat perfil de grans lectors (7 de cada 10 llegeixen més d’1 hora al dia) i 9 de cada 10 han llegit un llibre en el darrer mes.