accés a la cultura

Fa referència a les persones que assisteixen, consumeixen o es relacionen amb les activitats i els equipaments culturals. Inclou els estudis, les estratègies i les polítiques orientades a comprendre, ampliar o diversificar aquests públics. Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen qui participa en la vida cultural i com es construeixen les relacions entre institucions culturals i els seus públics. Criteri editorial Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus principal del text és l’anàlisi, el coneixement o la gestió dels públics culturals. Quan l’article tracta sobretot les barreres socials o les polítiques d’accessibilitat, és més adequat utilitzar accés a la cultura. Quan el centre és la implicació activa de la ciutadania en la producció o governança cultural, convé utilitzar participació cultural.

El foc festiu, patrimoni viu: noves eines per a una gestió segura i compartida



La nova guia de recomanacions per a l’ús d’articles pirotècnics reforça el paper dels ajuntaments i colles en la protecció d’una tradició que combina cultura, comunitat i responsabilitat.
  


A Catalunya, el foc és molt més que un element festiu: és un llenguatge cultural que encén identitats locals, vincula generacions i projecta la força col·lectiva d’un poble que viu la festa com una forma de participació i pertinença. Els correfocs, les cercaviles i el bestiari de foc formen part d’un patrimoni immaterial que ha crescut en complexitat i reconeixement

Quan la cultura ha de competir amb la ciutat que tens al costat


  
El Pla d’Acció Cultural de Sant Vicenç dels Horts no parteix de la manca ni de la dispersió. Parteix d’una condició més profunda: una ciutat metropolitana amb desigualtats internes, pressió externa i una cultura que ha de demostrar el seu paper en un ecosistema urbà competitiu.


#Compartim Setmana 26

       
  

Setmana 26 i la calor ja és aquí. Però el debat cultural no fa vacances: des de l’efectivitat real de les polítiques culturals fins al miratge tecnològic de Barcelona, passant per la sobirania digital europea i el valor de l’educació artística. També apareixen veus que reivindiquen el dret a avorrir-se, que denuncien la precarietat del sector audiovisual i que alerten de les barreres climàtiques per a l’accés cultural de les persones amb discapacitat. Seguim observant tensions globals i realitats locals per repensar l’acció cultural des dels municipis.
  
  

 Polítiques culturals: on són efectives?

¿Medicina u homeopatía? 

Pau Rausell, 28 de juny de 2025  

Un estudi d’Econcult analitza dades de 209 regions europees i conclou que sense densitat urbana, alt nivell educatiu i orientació a serveis, les polítiques culturals tenen poc impacte en l’ocupació cultural.

Quan la cultura depèn de fer-la possible


  
El Pla de dinamització cultural de Sant Martí Sesgueioles no planteja una expansió ni una reorientació de la política cultural. Parteix d’una altra realitat: la necessitat de generar condicions mínimes perquè la cultura pugui existir com a sistema en un municipi petit i dispers.
  

#Compartim. Setmana 10


 

És dilluns, aprofita per posar-te al dia del que s'ha publicat a les xarxes. 

Amb #compartim cada dilluns fem un repàs als continguts (articles, opinions, reportatges, informes) que hem llegit a les xarxes socials els últims dies.
 
 

Vaga o treballar?: el 8M posa les dones de la cultura a davant del mirall

Joana Justícia, 7 de març 2025

El sector cultural es troba davant la disjuntiva del 8M: adherir-se a la vaga feminista o mantenir la programació com a eina de reivindicació. Mentre alguns espais tanquen en senyal de protesta, altres organitzen activitats per visibilitzar les dones a la cultura. Aquesta dualitat posa de manifest els diferents enfocaments en la lluita per la igualtat de gènere dins el sector.

Accessibilitat als museus: recurs puntual o canvi estructural?


  
Les audioguies i signoguies s’estenen als museus catalans. La qüestió ja no és només produir-les, sinó veure qui en garanteix la continuïtat i la integració en la pràctica quotidiana dels equipaments.

De Clavé al K-pop. Espai públic i democràcia cultural


La vinculació a Catalunya entre l’espai públic i el procés de democratització cultural iniciat al segle XIX des de la base associativa
 

El 1853, en l’auge de la Barcelona industrial, el músic i activista Josep Anselm Clavé, impulsor de l’associacionisme cultural entre les classes populars, va tenir una idea innovadora per a l’època: organitzar espectacles musicals per a tota mena de públic com alternativa a l’oferta cultural més aviat elitista que tenia lloc en determinats equipaments de la ciutat

El llenguatge museogràfic- The museographic language


L'experiència intel·lectual singular que es viu en visitar una bona exposició es fonamenta en l'efecte comunicatiu d'un llenguatge propi: el llenguatge museogràfic.

Un mateix contingut és susceptible de ser comunicat fent servir diversos llenguatges. Si es fa servir el llenguatge cinematogràfic, el resultat és una pel·lícula. Si es fa servir el llenguatge escrit, el resultat és un llibre. I si es fa servir el llenguatge musical, el resultat és una cançó. Les característiques pròpies de cadascun dels llenguatges fan que els seus productes siguin complementaris, significatius i no redundants entre si.

Cultura per a la vida


"Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro". Federico Garcia Lorca

   

La situació d’excepció iniciada el març del 2020 amb l’explosió de la pandèmia i tot el que se’n va derivar, van posar de relleu la importància de la vida cultural per a la salut de la societat. Fruit del confinament, de l’aïllament i de la necessitat vital de socialitzar, es van originar un allau de pràctiques culturals provinents tant de les institucions com de particulars.

La cultura com a motor per a una vida lliure, plena i sostenible, és un dels pilars de treball de la Fundació Daniel i Nina Carasso

Jove, per què no participes?


 

Avui m’han convidat, també, perquè soc jove i dec encarnar alguna cosa semblant a la diversitat, com demostrant que les oportunitats existeixen, que les noves veus es premien i que el sistema que habitem és sa i funciona. Sabem, és clar, que això no va així

(Pol Guasch, discurs a l’acte institucional de l’Ajuntament de Barcelona per celebrar la diada de Sant Jordi de l’any 2021)


 

En general, els joves no se senten atrets per les pràctiques culturals institucionalitzades perquè les perceben com a condescendents i amb una intenció «alliçonadora»