Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

De digitalitzar continguts a repensar la cultura: claus de la cultura digital


  
El dossier monogràfic De la digitalització de la cultura a la cultura digital de Digithum analitza com les tecnologies digitals no només transformen suports i canals, sinó la pròpia lògica de producció i participació cultural.
  

De la tele-llar a la cultura nòmada: mig segle de pràctiques culturals a Espanya


  
El sociòleg Antonio Ariño Villarroya, professor de la Universitat de València, reconstrueix l’evolució dels consums culturals des dels anys seixanta fins avui i replanteja els fonaments de les polítiques culturals contemporànies.
  

A Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta la actualidad, Ariño analitza de manera sistemàtica enquestes i estadístiques elaborades durant més de cinquanta anys per institucions públiques i privades.

Quan la cultura esdevé eina social: límits i riscos de la instrumentalització artística


Un estudi de Mark Rimmer examina polítiques culturals locals orientades a reduir l’exclusió juvenil i mostra com els projectes musicals comunitaris poden veure’s distorsionats quan se’ls assignen objectius socials externs.
  

Publicat a International Journal of Cultural Policy, aquest article analitza programes culturals locals dissenyats per combatre l’exclusió social juvenil mitjançant pràctiques artístiques.

Fer la cultura accessible: marcs legals, drets i polítiques a Europa


  
L’estudi Making Culture Accessible, elaborat per Annamari Laaksonen per al Consell d’Europa, analitza com els marcs jurídics i polítics condicionen l’accés real a la vida cultural i proposa eines per reforçar-lo.
  

 

Aquest informe ofereix una panoràmica estructurada dels instruments legislatius i polítics europeus vinculats a l’accés i la participació cultural.

De la producció al produsage: el nou paradigma de la cultura col·laborativa


  
El llibre de Axel Bruns redefineix les categories clàssiques de creació cultural per explicar com les comunitats digitals transformen coneixement, autoria i poder.
  

Després del pop: cartografia crítica d’una cultura fragmentada


  
A Homo Sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop, l’autor analitza com la cultura contemporània es construeix a partir de fragments, consum i reciclatge simbòlic en un ecosistema mediàtic transformat.
  

Escriptor i professor de nous llenguatges literaris a la Universitat Pompeu Fabra, Fernández Porta desenvolupa una obra assagística marcada per una formació humanística àmplia i per línies d’investigació que travessen l’estètica postmoderna

Radiografia del tercer sector cultural català: reptes, aliances i transformacions


  
Un informe impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i elaborat per Pau Mas i Agnès Pros analitza el paper de les federacions culturals i assenyala camins de modernització compartida entre administració i sector associatiu.
  

El tercer sector cultural travessa una etapa de redefinició profunda vinculada a transformacions socials, canvis en els valors col·lectius i noves condicions institucionals.

Crear, remesclar, compartir: el nou mapa audiovisual de la participació



  
Una anàlisi de Elisenda Ardévol Piera, Antoni Roig i Edgar Gómez Cruz sobre com les tecnologies digitals redefineixen la producció cultural i el paper de les audiències.


Publicat a Quaderns del CAC (núm. 34, 2010), aquest article examina l’impacte de l’accés ciutadà a les eines de producció i difusió audiovisual.

Creativitat connectada: art, multitud i poder crític a l’era Web 2.0



  
Una lectura clau de Juan Martín Prada que examina com la cultura digital transforma la creació visual i redefineix els rols entre públic i productor.


Publicat a Estudios visuales (núm. 5, 2008), aquest assaig analitza els efectes socials, econòmics i polítics de la segona etapa d’internet i la seva incidència en les pràctiques artístiques.

Els quatre entorns del procomú: cartografia d’un debat imprescindible


  
Una lectura breu i incisiva d’Antonio Lafuente que ajuda a entendre per què la discussió sobre què pot ser apropiat i què ha de romandre compartit és avui central per a les polítiques culturals i del coneixement.


Publicat a Archipiélago: cuadernos de crítica de la cultura (núm. 77–78, 2007), aquest article ofereix una síntesi lúcida sobre la complexitat del concepte de procomú i sobre la necessitat d’obrir un debat social informat al voltant dels límits entre allò públic i allò privat.