Dansa i diversitat
Stephanie Burridge [ed.] | Charlotte Svendler Nielsen [ed.]
Les arts poden tenir un paper essencial a l'hora d’encoratjar les persones amb necessitats especials a través de diverses iniciatives artístiques. L’objectiu, estimular i apreciar les pròpies capacitats mitjançant llibertat que confereixen els espais experimentals creatius.
Hi ha un model de pedagogia inclusiva, cada vegada més activa, que promou l’aprenentatge de la dansa i d’altres arts, d’una manera equitativa en la diferència dins els marcs educatius. Al mateix temps, són cada cop més els coreògrafs que treballen amb la diversitat, per inspirar al mateix temps la creativitat per mitjà de projectes comunitaris.
Inclusió i accessibilitat, esdevenen essencials en projectes culturals dedicats especialment a joves socialment segregats o refusats per sortir de la norma. Treballant des de la dansa, es promouen les capacitats com la creativitat i expressivitat, per tal d’assolir major llibertat i autodeterminació.
En aquest cas, «Dance, access and inclusion» prioritza la dansa per a joves amb necessitats especials, i presenta escenaris de bones pràctiques a les escoles, les comunitats i l'àmbit professional en aquest aspecte:
Descriu els principals trets de la pedagogia inclusiva de la dansa a partir de casos pràctics d’arreu, així com els valors d’igualtat i polítiques en aquest sentit, on s’exposen projectes com el 'Planters' a Girona, on es formen professors per desenvolupar programes educatius integradors a través de la música a les escoles.
Proposa també el canvi en les pràctiques per l’educació en dansa, des de les escoles, però també des de les mateixes companyies de dansa, així com les iniciatives per la dansa comunitària de la mà d’entitats i companyies. Finalment, ens mostra casos de professionals integrats, el que vol dir, que les pròpies companyies professionals de dansa incorporen persones amb diversitats funcionals a la companyia, després d’un procés de selecció ordinari d’audicions, com en el cas de 'FreeFall Dance Company':
És un anàlisi de casos concrets que aprofundeix en l’inclusió per mitjà de les arts escèniques, des del Canada fins Austràlia, passant per Brasil i Taiwan. Així ens ofereix una visió global d’inclusions de la diversitat a través de projectes socials i culturals, que fomenten la participació sense discriminació.
Podeu consultar el llibre al Centre d’Informació i Documentació.
Burridge, S., Nielsen, Ch. S. (Eds). (2018). «Dance, access and inclusion : perspectives on dance, young people and change» . London : Routledge. |
Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
- blog de Interacció
- 2437 lectures