arts i creació

  
Amb motiu de l’Espai Claustre celebrat al CERC el 24 de febrer de 2026, hem entrevistat Mireia Sallarès, una de  les artistes i realitzadores més incisives i crítiques del moment actual, a  cavall sempre entre diferents projectes i països, perquè ens expliqui la seva visió de l’art, de la cultura i del moment polític que estem vivint.

Aquesta  és la conversa que hi hem mantingut.
  

Ricard Espelt encarna una manera de fer investigació i acompanyament cultural que no només genera coneixement acadèmic, sinó que també es vincula estretament amb pràctiques de comunitat, cultura i territori.

En sintonia amb els consells d’Interacció, la seva tasca destaca per la connexió entre teoria i acció, escolta activa, col·laboració i generació de projectes que enforteixen les ruralitats i les polítiques culturals locals.

Els millors consells del mes de novembre arriben de la mà de la Laia Campañà, directora de projectes al Centre Cívic Drassanes.

La seva visió ens ofereix una inspiració molt valuosa per al món local, especialment per a aquelles persones que treballen per enfortir la vida comunitària a través de les arts visuals. Els seus consells son una excusa doncs per a revisar pràctiques, repensar rols i obrir espais on tothom se senti part essencial del procés creatiu.

Formada com a mestra i especialitzada en gestió cultural amb el Postgrau de Polítiques Culturals (Interarts / Càtedra UNESCO – Universitat de Girona ), la Teresa Llobet ha dedicat tota una vida a l’educació i a la cultura.

Des dels anys 90, el seu compromís amb l’Associació Cultural de Granollers ha estat constant. Primer, com a professional i a dia d’avui, ja jubilada, com a membre activa de la Junta de Govern i voluntària al Cinema Edison.

Va coordinar l’equipament de Roca Umbert (2008-2015), contribuint a fer-ne un espai de referència cultural per a la ciutat.

Comencem un nou curs amb les piles carregades i la mirada posada en tot allò que ens mou: la cultura, l’art i la creativitat compartida. Però no ho fem soles. Aquest any, seguim obrint la porta a veus que ens inspiren: amics, col·legues, experts i companys del sector cultural que, des de la trinxera o al capdavant de projectes punters, tenen molt a dir.

Ells i elles ens deixaran consells, recomanacions i reflexions engrescadores que alimenten les ganes de continuar creant, connectant i compartint cultura. Perquè escoltar-los és una manera de recordar per què fem el que fem… i per què val tant la pena continuar.

Al setembre hem volgut escoltar l'aportació d'Antonio Alcántara.

Especialitzat en circ social, participació, acció comunitària i joventut, és educador social amb un màster universitari en Intervencions Socials i Educatives per la UB i actualment està finalitzant el doctorat en Educació i Societat. És professor de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i membre de l’equip pedagògic de l’Ateneu Popular 9Barris i de La Perifèrica SCCL.

Col·labora habitualment com assessor amb entitats i administracions públiques en l’elaboració de plans de participació, d’acció comunitària i de formació. Ha publicat diversos articles i libres.  

Fa la web educaciotransformadora.com 

La Roser Sanjuan és responsable de programes públics i de la direcció del Centre d’Art La Panera  de Lleida.

És historiadora de l’art per la Universitat de Lleida (UdL), investigadora i comissària, Màster en gestió cultural i Postgrau en Art Actual per la Universitat de Barcelona.

Ha comissariat exposicions i ha escrit sobre art contemporani i mediació per a articles acadèmics i altra bibliografia. Ha impartit conferències en nombrosos congressos i seminaris d’educació artística, així com realitzat classes en màster is postgraus d’educació (Ramon Llull- Blanquerna), Gestió Cultural (Carlos III), Museografia i educació (Saragossa), entre d’altres.

Dissenya i coordina projectes artístics col·laboratius en contextos sanitaris i col·lectius en situació de vulnerabilitat i s'interessa per com l'art pot vehicular una hibridació de sabers.

Setmana 26 i la calor ja és aquí. Però el debat cultural no fa vacances: des de l’efectivitat real de les polítiques culturals fins al miratge tecnològic de Barcelona, passant per la sobirania digital europea i el valor de l’educació artística. També apareixen veus que reivindiquen el dret a avorrir-se, que denuncien la precarietat del sector audiovisual i que alerten de les barreres climàtiques per a l’accés cultural de les persones amb discapacitat. Seguim observant tensions globals i realitats locals per repensar l’acció cultural des dels municipis.
  
  

 Polítiques culturals: on són efectives?

¿Medicina u homeopatía? 

Pau Rausell, 28 de juny de 2025  

Un estudi d’Econcult analitza dades de 209 regions europees i conclou que sense densitat urbana, alt nivell educatiu i orientació a serveis, les polítiques culturals tenen poc impacte en l’ocupació cultural.

Setmana 25 de l’any i les tensions entre creació, tecnologia i memòria col·lectiva s’obren pas entre les lectures destacades. Hi ha una idea que ressona en molts dels textos que compartim aquesta setmana: la necessitat de recuperar espais per a una pràctica cultural més conscient, crítica i situada. Des del joc digital fins als museus, passant per la música, la intel·ligència artificial o el paisatge, les mirades que recollim qüestionen les lògiques de consum accelerat, els relats dominants i els silencis institucionals. I ens recorden, cadascuna a la seva manera, que crear i compartir cultura és alguna cosa més que programar activitats o gestionar equipaments: és decidir com volem viure junts, i què estem disposats a defensar en un món que sovint premia la rendibilitat per damunt del sentit.
  
  

Jugar no és consumir

Ser o consumir: sobre la manera en la que nos relacionamos con el videojuego 

Mario García, 17 de juny de 2025 

Aquest text qüestiona els hàbits de consum accelerat de videojocs, comparant-los amb el consum de menjar ràpid: immediat, superficial i sense impacte durador.

  
  
  
Hi ha silencis que no són absència de so, sinó de suport, de drets i de reconeixement. Aquesta setmana, el fil invisible que uneix moltes de les lectures recollides és la pèrdua de veu: la d’un festival que desapareix sense explicacions, la d’una xarxa cultural comunitària desmantellada, la d’editorials petites ofegades per l’oferta massiva. Però també hi trobem qui resisteix, qui escriu manifestos, qui planta cara als algoritmes i als discursos d’odi amb consciència crítica i voluntat col·lectiva. Per als tècnics de cultura municipals, aquest conjunt d’articles obre preguntes ineludibles: com protegim l’ecosistema cultural local? Com sostenim la pluralitat davant l’homogeneïtzació? Quins espais garantim —amb recursos i voluntat política— per a la cultura crítica, participativa i descentralitzada?
  
  

Silencis que fan mal

Censura, recortes, cierres y debates ideológicos alrededor de la cultura comunitaria en España

Marta Molas, 12 de juny de 2025

Diversos projectes de cultura comunitària a Espanya s'han cancel·lat o desmantellat arran de canvis polítics. A Guadalajara, el FESCIGU ha perdut finançament institucional; a Saragossa, la Harinera ZGZ ha passat de la cogestió ciutadana a una gestió tècnica; a Barcelona, Cultura Viva s’ha tancat i l’Arnau Itinerant ha patit retallades dràstiques.