Apunts

Manuel Hernández Peinado, Mercedes Rodríguez Molina, José Antonio Camacho Ballesta | XXXIX Reunión de Estudios Regionales | Smart regions for a smarter growth strategy: new challenges of Regional Policy and potentials of cities to overcome a worldwide economic crisis

Resumen: El contexto de crisis económica ha llevado a un empeoramiento de las economías de los hogares, provocando desajustes notables en los presupuestos familiares. La fuerte caída del gasto en el consumo de los hogares en España ha afectado a casi todas las industrias, y el ocio y la cultura no es una excepción a esta tendencia, así el gasto de los hogares en servicios de ocio y cultura en 2010 fue inferior con respecto a 2006. El doble objetivo de este trabajo consiste en analizar desde una perspectiva microeconómica los cambios en los patrones de consumo de los hogares españoles que gastan en servicios de ocio y cultura, e identificar los principales factores explicativos de dichos gastos durante el periodo 2006-2010 tanto a nivel nacional como regional. 

Cultural trends ׀ Carol Scott (coord.)

Número especial que analitza com mesuren països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà i el Regne Unit el concepte de valor cultural. S’hi comparen els sistemes de mesura i avaluació implementats per cada país i n’assenyalen les similituds i les diferències. Mentre que els models aplicats per Austràlia i Nova Zelanda posen l’èmfasi en els beneficis socials i identitaris de la cultura, el Canadà incideix en el seu valor econòmic. El sistema adoptat pel Regne Unit va més enllà i avalua no només les activitats promogudes des del sector públic sinó que incorpora també activitats promogudes des del sectors empresarials, amateurs i del tercer sector. Aquest model té molt en compte, a part de les externalitats socials i econòmiques, els beneficis que la cultura genera en les persones. En tots els casos s’assenyala que la cultura pot aportar tant a les societats com als individus uns beneficis que no es poden aconseguir a través de cap altre via. Tots els autors remarquen la importància de facilitar una comprensió clara del veritable significat i valor únic de la cultura.

El Consell de l’Associacionisme Cultural , que entrarà en funcionament a partir de la propera tardor, estarà format per onze grups de treball amb reconeguts experts i destacades entitats i organitzacions de cadascuna de les branques, i tindrà com a missió elaborar estudis i dictàmens no vinculants,  informes anuals d’avaluació de l'estat del sector i propostes de futur, entre altres funcions.

Entre les diverses qüestions que l’òrgan es trobarà sobre la taula, destaca el impuls d’un codi ètic per al sector, la definició de plans de formació o la millora de la qualitat dels objectius associatius.

Alejandro Grimson (comp.) ׀ Instituto de Altos Estudios Sociales de la Universidad Nacional de San Martín ׀ Fundación Heinrich Böll

La cultura és una condició, un mitjà i una finalitat del desenvolupament. Els dirigents tenen un coneixement clar de les restriccions econòmiques i polítiques que afecten a la seva acció, saben que no poden gastar més diners dels que disposen i no poden actuar sense tenir en compte les relacions de força i els interessos dels diferents col·lectius. Però existeix una tercera restricció que els actors socials no poden controlar de la mateixa manera, és la restricció cultural. Així com els límits econòmics i polítics es coneixen i es poden establir les mesures necessàries per resoldre situacions diferents, en el cas de la restricció cultural passa el contrari, no es coneix prou bé i la cultura acaba influint més en els dirigents que no pas els dirigents en la cultura.

Art-Xipèlag, Observatori de la Cultura de les Illes Balears vol ser un punt d'informació i trobada per a professionals, empreses, institucions i interessants en la cultura però també volem crear debat i reflexions entorn a diferents aspectes que pensam poden ser interessants a dins el sector cultural.

Per això el 25 de juny Art-Xipèlag va organitzar el seu primer debat a Twitter a on parlàrem de Plataformes Digitals Culturals. No fou un debat molt multitudinari perquè estem començant i la nostra audiència encara és petita, però sí es digueren coses molt interessants.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El ConCa va presentar ahir a la Fabra i Coats-Fàbrica de Creació de Barcelona aquest document amb 36 propostes de tipus tributari, laboral, contractual i formatiu per millorar la condició professional dels treballadors del món cultural, els quals sovint es troben en una situació de precarietat tal com revelen les dades recollides en una enquesta realitzada pel CoNCA en la que s’evidencia que el 43% dels treballadors del sector perceben menys de 12.000 euros d’ingressos bruts anuals per la seva activitat artística.

Joaquín Rius, Mariano Martín Zamorano | Revista d'estudis autonòmics i federals Núm. 19 (2014)

Resum  En les anàlisis de política cultural comparada, des dels anys setanta s’ha destacat l’evolució cap a models descentralitzats administrativament i respectuosos o bé promotors de la pluralitat cultural i identitària. Espanya sovint s’ha caracteritzat com un país profundament descentralitzat, i se n’ha destacat la rica diversitat cultural i lingüística. També s’ha assenyalat el seu caràcter d’Estat singular, a mig camí entre l’Estat centralitzat i el federal, i de vegades se l’ha qualificat de sistema quasifederal. No obstant això, en l’àmbit de les polítiques culturals, és l’Estat espanyol quasifederal? L’article analitzarà com, a pesar del desenvolupament amplament descentralitzat de la gestió de les polítiques culturals, els recents processos jurídics i organitzatius de l’Administració general de l’Estat s’allunyen molt de promoure un Estat federal plurinacional i s’orienten de manera creixent cap a la recentralització i la simetrització.

Antoni Laporte Roselló, Joaquina Bobes González | Trea

Manual que explica els aspectes que cal tenir en compte a l’hora de posar en marxa i gestionar la botiga d’un museu. L’objectiu és que aquesta gestió es realitzi amb els mateixos paràmetres d’excel·lència que la resta de serveis que ofereix el museu.

Segons els autors, tradicionalment, la majoria de museus han estat de titularitat pública i això els ha garantit un finançament per desenvolupar els seus programes i complir els seus objectius. Així, en termes de màrqueting, des de els seus orígens, els museus han estat orientats al producte i el seu caràcter comercial, quan ha existit, ha estat anecdòtic i sovint objecte de polèmica i refús. En els últims anys, però, el panorama ha canviat. Han proliferat museus nous – fet que ha incrementat la competència dins el sector – i s’ha produït una disminució progressiva dels recursos públics – la qual cosa ha tret a la llum les debilitats dels museus respecte a la seva sostenibilitat econòmica.

Sempre és bonic que et reconeguin la feina feta, i el butlletí #02 de l'ACELLEC (Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura) ens ha recomanat amb aquestes paraules. 

'Interacció... és, probablement, la font pública i oberta més rica, intensa i diversa d'informació i recursos per al món de la gestió cultural. Us podeu donar d'alta com a membres de la comunitat i ho descobrireu immediatament!'.

Doncs, moltes gràcies!

Steven Globerman |  Fraser Institute

One of the longest standing shibboleths of Canadian public policy is that popular culture industries in Canada must be financially supported and protected by government if those industries are to survive. Moreover, the survival, if not the growth, of those industries—the “entertainment” industries—is essential to maintaining what supporters identify as Canada’s “national identity”. From this point of view, government support and protection of Canada’s entertainment industries can be seen as contributing to the survival of Canada as a sovereign nation or, at least, to the promotion of a more civil and cohesive Canadian society. A related argument for government intervention is that it is “justified” by the economic contributions that the entertainment industries make to Canada.

Núria Escalona | Editorial UOC

Manual sobre màrqueting directe i comunicació 2.0 que aporta elements i perspectives per entendre millor les estratègies de comunicació 2.0 i poder transformar-nos en professionals amb criteri en aquest àmbit. La publicista sitgetana especialista en comunicació pública explica què és la comunicació 2.0, d’on prové, quins són els seus actors i les seves eines, com cohabiten en el món de la comunicació que coneixíem fins ara i com se’n pot fer un ús professionalitzat. L’autora proporciona pistes per tenir presència a internet de manera acurada i ens informa dels beneficis però també dels inconvenients que poden sorgir.

Biljana Mickov, James Doyle (eds.) ׀ Ashgate-Gower-Lund Humphries

Obra que presenta experiències i projectes que promouen la vitalitat cultural com a eix fonamental en el desenvolupament sostenible de ciutats i regions europees. Els autors reivindiquen la necessitat d’una inversió substancial prèvia en recerca i planificació estratègica per assolir l’èxit d’aquests programes i estratègies. En tots els casos s’apunta a una transformació del model de governança del sector cultural més horitzontal i que combina creativitat, identitat i diversitat cultural amb un increment de la participació de la ciutadania en la vida cultural amb l’objectiu de promoure un desenvolupament cultural harmonitzat i millorar la democràcia.

Alain Badiou, Nicolas Truong | Flammarion

Obra breu on el filòsof Alain Badiou expressa les seves idees sobre l’essència del teatre al llarg de la història i en l’actualitat. Badiou afirma que el teatre es dirigeix a la gent per tal que pensin en la seva vida d’una manera diferent a com ho fan habitualment i destaca la transcendència i la força incomparable de les paraules i idees del textos teatrals en la veu dels actors i actrius en escena. Entre d’altres qüestions, Badiou reflexiona sobre la missió del teatre al llarg de la història, sobre la relació entre teatre i filosofia, sobre la diferència entre el teatre i altres arts com el cinema o la dansa, sobre la relació entre política i teatre i sobre el lloc i el paper de l’espectador en el teatre. El filòsof considera que el teatre hauria de ser un afer d’estat i una disciplina obligatòria en els currículums educatius.

Eduardo Nivón Bolán (coord.) | Universidad Autónoma Metropolitana Unidad Iztapalapa

Llibre homenatge a l’escriptor, antropòleg, professor i crític cultural Néstor García Canclini amb motiu del seu 70è aniversari. S’hi aborden, des de diverses perspectives, les aportacions i qüestions tractades per Canclini al llarg de la seva trajectòria intel·lectual com són els conflictes interculturals, la comunicació en un món globalitzat, la joventut, l’economia creativa, les polítiques culturals, les relacions entre intel·lectuals i funcionaris, els mètodes d’investigació en ciències socials o l’art contemporani, entre d’altres. Així mateix, el llibre situa l’obra de Canclini en la perspectiva actual de les ciències socials.

Laurent Martin ׀ La Documentation Française

Obra que analitza i destaca la importància del paper que va jugar el Servei d’Estudis i Recerca (SER) del Ministeri d’Afers Culturals francès durant el període que va ser dirigit per Augustin Girard, entre 1960 i 1990, dins el marc de reflexió internacional sobre les polítiques culturals. Segons l’autor, es tracta d’una història poc explicada que il·lustra un moment d’expansió i gran influència de model francès de política cultural a Europa i a la resta del món.  L’obra aborda aquesta anàlisi del punt de vista de la comunitat internacional i es fixa també en el paper actiu que hi van jugar la Unesco i del Consell d’Europa.  

La Organización de los Estados Americanos (OEA), el Banco Interamericano de Desarrollo (BID) y el Consejo Británico (British Council), comisionaron conjuntamente el informe “El impacto económico de las industrias creativas en las Américas, ejercicio realizado por primera vez con el fin de demostrar la importancia de la contribución de las actividades culturales y creativas —tales como las artes, el diseño, la música y la publicidad, entre otros— [1] al crecimiento, al empleo y al comercio en el hemisferio.

Gary Granville (ed.) ׀ Intellect

La retòrica que, en aquests moments domina en la política educativa respon a un discurs crític enganyós que emmascara una orientació política i un model educatiu orientat al servei de l’economia. Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest llibre que analitza els debats que envolten la situació actual de l’educació artística reglada i no reglada. L’obra inclou assaigs teòrics i experiències pràctiques que analitzen les oportunitats, els problemes i els reptes de l’educació artística en tots els nivells educatius així com en les  d’institucions culturals i en les comunitats a les que serveixen. Tot i que s’hi estudia en profunditat el cas concret d’Irlanda, el llibre aborda el tema des de una àmplia perspectiva internacional.

Art-Xipèlag, Observatori de la Cultura de les Illes Balears, és un nou projecte posat en marxa fa uns dies per un grup de gestors de Mallorca, Menorca, i Eivissa per donar un servei fins ara inexistent a les Illes: una nova plataforma especialitzada i dedicada íntegrament a la cultura que es crea, es mostra o s'estudia a les Illes, en la que s'hi poden trobar informacions de tot els àmbits de la cultura insular.

Fins ara, i degut a les característiques geogràfiques i polítiques de la nostra comunitat, no existia un lloc únic on poder-se informar sobre professionals de la cultura, entitats o esdeveniments entre illes. A Art-Xipèlag volem acostar professionals, públic, associacions, entitats, institucions i totes aquelles persones interessades en cultura.

Belén Laspra Pérez ׀ Redes.com

Les enquestes i estudis demoscòpics de percepció social de la ciència a Espanya apliquen conceptes diferents de museu de ciència i tecnologia, fet que provoca que els estudis proporcionin resultats contradictoris i fins i tot oposats. Cal un criteri unificat que faciliti la comparació de resultats i ofereixi dades més fiables per a la futura presa de decisions. Aquestes són les principals conclusions que n’extreu Belén Laspra Pérez en aquests article publicat a «Redes.com. Revista de Estudios para el Desarrollo Social de la Comunicación». Laspra analitza els Eurobaròmetres de la Unió Europea i les enquestes nacionals de percepció social de la ciència realitzades per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, finalment contrasta els resultats amb els de l’Estadística de museus i Col·leccions Museogràfiques.

The Journal of arts management, law and society | The International journal of cultural policy | Cultural trends

Us presentem els últims articles més destacats d’aquestes revistes que aborden alguns dels reptes als quals han de fer front governs i administracions, organitzacions artístiques i culturals, gestors, artistes i mànagers per tal de fomentar la creació artística i el diàleg intercultural i preservar el patrimoni cultural en un món cada vegada més complex i interconnectat i sovint turbulent i violent. Hi podeu trobar un ampli ventall d’estudis i casos pràctics que analitzen qüestions d’interès als cinc continents.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El Consell Nacional de la Cultura (ConCA) ha fet públic l'auditoria que ha realitzat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), en compliment d'una de les seves atribucions legals. L' avaluació estratègica del Museu diagnostica la situació de l'equipament l'any 2013 i suggereix una sèrie de mesures per reforçar-lo. Entre les diverses recomanacions sorgides de l’anàlisi es pot destacar la necessitat de repensar la governança de l’equipament per facilitar un equilibri adient entre el finançament públic i privat. En aquest sentit, s’apunta la necessitat de millorar el posicionament dels mecenes en el patronat del museu a través de la creació d’un consell de mecenatge. Aquesta major responsabilitat de la societat civil no ha d’anar en detriment del compromís explícit assumit per les Administracions, tot i que es reclama d’aquestes una major voluntat per recuperar les aportacions públiques i un compromís a mig i llarg termini per poder fer viable l’activitat del centre.

Revista de Museologia ׀ La Lettre de l’OCIM

Us presentem els últims números de la «Revista de Museologia», que inclou un dossier amb algunes de les últimes ampliacions i renovacions més destacades en museus espanyols on es descriuen les millores de les instal·lacions, dels espais, dels muntatges expositius, així com dels serveis auxiliars. I de  «Revista de l’Ocim» de la qual destaquem l’article on es presenten una sèrie de recomanacions en referència a les pràctiques universitàries en institucions museístiques.