innovació

Jornada de models d'innovació a biblioteques

Des de fa uns anys i arran de l’aparició i la consolidació d’internet i les TIC, les biblioteques estan assistint a un procés accelerat de transformació de molts dels valors i serveis que les han definides al llarg de la història. Les biblioteques s’estan reinventant i proporcionant accés a nous serveis i recursos més enllà del llibre, orientats fonamentalment a l’aprenentatge a través de l’augment de l’eficiència, l’eficàcia i la col·laboració. Podem concretar afirmant que les biblioteques, imbuïdes per l’esperit del concepte smart city, han d’integrar aquests tres aspectes essencials:

Diversió i postureig als museus

Llums de fantasia en un racó on fer-se una selfie, projeccions que ens provoquen sensacions o trobar-nos immerses en aventures que ens desperten emocions. Els parcs temàtics i alguns museus actuals poden resultar conceptualment molt propers. De fet n'hi ha que formen part d’una mateixa indústria, que no és precisament la cultural, sinó la gran indústria del turisme. És així com, cada vegada són més els museus que s'apropen a mètodes lúdics per atraure nous visitants.

Hackejar les institucions

Hacking inside Black Book | LAAAB

Heu pensat mai en altres maneres de fer projectes per al bé comú o heu sentit la necessitat d'explorar i experimentar nous camins en els àmbits de la participació ciutadana, la democràcia avançada, la cultura lliure o la innovació social? Tot plegat esdevé una zona de confluencia de metodologies que es solen anomenar d’innovació ciutadana. Veiem com s'ho maneguen per fer les institucions més participatives, des de dins.

Els reptes de la cultura a les ciutats

Les polítiques culturals d'altres ciutats poden ser un referent o  tot al contrari, un aprenentatge del que veritablement no funcionaria a la nostra ciutat. Cada entorn requereix unes polítiques concretes i aquestes les podem veure reflectides a l'informe mundial sobre la cultura de les ciutats 2018, on es recullen les polítiques i projectes de 35 ciutat de diversos punts del planeta, de Lisboa a Hong Kong o de Dublin a Cape Town.

Un foc sostenible

Foc! Arreu del món, però especialment a les terres banyades per la Mediterrània, des de temps immemorials que el foc és essencial en moltíssimes de les festes i tradicions, que fan desaparèixer el vell, perquè arribi el nou i així marcar els canvis de cicle. La cremà de les falles és un dels punts àlgids d’una festa que fa només tres anys que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El valor de la creativitat i la innovació cultural

Biljana Mickov [ed.] i James Doyle [ed.] | Routledge

El sector i les indústries culturals són generadores d’oportunitats. I és per això, que cada vegada més, l’economia creativa guanya adeptes entre els mercats i els empresaris en busca de negocis innovadors i atractius.

Aquesta manual, ‘Culture, innovation and the economy’, és una guia per l’emprenedoria en el sector cultural a partir de les dinàmiques economicistes del sector creatiu, a partir d’experiències i projectes concrets.

L’educació en la intersecció de la tecnologia, la cultura i la creativitat (I)

Transformant pràctiques informals d’educació artística amb la tecnologia

La revolució tecnològica dels nostres temps és imparable, és un fet. Dia rere dia introduïm algun canvi en les nostres vides relacionat amb els usos de les TIC, en les esferes personal, professional i social. I en la cultura i l’educació, la tecnologia sens dubte és un dels vectors més poderosos de transformació. Però, són tots els canvis innovadors? José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor afirmen a “Ideas para aprender a aprender. Manual de innovación educativa y tecnología” que innovar significa aportar solucions positives, ja sigui introduint recursos d’última generació com rescatant valors i pràctiques del passat encara vàlides. En tot cas, entre el determinisme tecnològic i la utopia analògica hi ha molts mons per recórrer. I atès que la tecnologia és un llenguatge i un conjunt d’instruments en ple desenvolupament, l’art, que naturalment busca mitjans a través dels quals expandir-se, esprem aquestes noves possibilitats d’expressió.

Dance me to the weekend

S'acaben els Divendres d'Interacció del curs 2017-2018. Cada divendres a tuiter us hem despertat amb una cançó diferent. Hem intentat alegrar-vos l'entrada al cap de setmana amb un "bon dia" de ritmes càlids i lletres engrescadores. Doncs ara podeu escoltar una recopilació de les melodies que ens han fet acabar la setmana remenant els malucs. Aquí teniu la llista dels Divendres d'Interacció!

 

La fi del game over

Game over. Unes lletres blanques sobre fons negre apareixen a la pantalla. L’aventura s’ha acabat. La funció ha baixat el teló. This is the end, my only friend. Game over? Agafes el comandament i tornes a començar el joc. Aquesta és la dinàmica videolúdica. És el “play it again, Sam” dels jocs. Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues (o diverses) vegades amb la mateixa pedra. I és que ens agrada enfrontar-nos una vegada i una altra al mateix obstacle fins que aconseguim superar-lo. Obstinació, orgull o masoquisme? La cultura dels videojocs va començar en les sales de màquines recreatives en què cada partida costava unes quantes monedes. I és clar, les butxaques acabaven quedant buides. Des d’aquella època daurada dels arcade a l’actualitat els videojocs s’han situat al centre de les indústries culturals i creatives. Com cada any des del 2008, l’Asociación Española de Videojuegos (AEVI) presenta el seu anuari per radiografiar l’estat d’aquesta indústria en l’àmbit espanyol.

Intel·ligència ARTificial o la quarta llei d'Asimov

No és cap secret: robots i intel·ligència artificial ja no són ciència-ficció. Aquestes creacions que han poblat les històries fantàstiques, utòpiques i distòpiques, ja formen part del nostre dia a dia. D’entrada, pot semblar que l’origen de tot plegat és el progrés tecnològic. No ben bé. A l’última entrada del 2017 acomiadàvem l’any amb un robot tan simpàtic com Wall-E. En aquella ocasió us explicàvem que l’origen del concepte “robot” prové, precisament, del camp de l’art; més concretament, de les arts escèniques. Karel Čapek va inventar-se els primers robots a l’obra R.U.R. (Rossum’s Universal Robots) (1920). En l’obra de teatre, les màquines tenien aspecte humà i la seva funció era fer els treballs massa exigents per a les persones. Així doncs, el robot és txec. De fet, no deixa de ser una evolució de la figura del golem, una criatura de l’imaginari jueu. Per tant, hem d’agrair a l’art que apareguessin aquestes màquines intel·ligents. En ple segle XXI sembla que la tendència s’està invertint. Ara són els robots (o la intel·ligència artificial) qui creen art. Us en deixem uns quants exemples.