innovació

Una visió comunitària de la cultura des de Polònia

Igor Stokfiszewski [ed.] | Institute for Advanced Study in Warsaw

La contribució de la cultura al desenvolupament es fa visible en la seva capacitat per apoderar la ciutadania, el seu potencial per inspirar la creativitat i la innovació i la seva habilitat per promoure la creació de comunitats. L’estudi demostra que l’aspecte social de les iniciatives culturals és el que finalment estimula tant la cultura com el desenvolupament i que les oportunitats de la cultura per a negar les ja passades de moda, teories neoliberals sobre les ciutats creatives encapçalades per Richard L. Florida són molt tangibles.

Innovar amb la fusió d'Arts i Ciències

Tal com vam poder debatre a l’Interacció17, la distància entre arts i ciència és cada cop més estreta, i és així perquè cada cop més es valora les possibilitats de multiplicar el seu impacte quan es disposen a sumar les habilitats d’unes i altres disciplines.

Prova d’això, tenim aquest informe de la Nesta, una fundació per la innovació al Regne Unit, que treballa sobre la fusió de les arts i la ciència en l’educació i l’àmbit laboral del Regne Unit per tal de fomentar un entorn de creixement de la seva economia creativa.

Converses amb l'art

Cada vegada són més els museus que ofereixen tauletes tàctils o altres suports digitals per seguir les visites. És una manera de poder fer una visita autònoma amb un suport que ens expliqui millor la col·lecció. Finalment però, el més important és de quina manera aquest suport ens pot fer interactuar amb les peces exposades perquè el museu es pugui explicar millor.

L’explotació respectuosa del paisatge com a recurs econòmic

Joan Nogué, Laura Puigbert, Gemma Bretcha, Àgata Losantos| Observatori del Paisatge de Catalunya

“El paisatge és cada cop més una peça clau del desenvolupament local i un recurs econòmic de primer odre”, el llibre es centra en la generació de valor afegit que pot aportar el paisatge al món empresarial. El paisatge es presenta com un caràcter distintiu d’alguns projectes i que, a més a més, dota de sentit i coherència a la proposta.

Vídeo Ponencias del Seminario LOS IMPACTOS DE LA CULTURA

Vídeo Ponencias del Seminario LOS IMPACTOS DE LA CULTURA del Observatorio Cultural del Proyecto Atalaya, celebrado en Málaga en octubre de 2017 y organizado por la Universidad de Cádiz y la Universidad Internacional de Andalucía. Con ponencias, entre otros, de Lluis Bonet y Alfons Martinell.

Nous medis i nous mitjans. Noves retòriques i noves pragmàtiques. Crònica

Vicenç Altaió - poeta, assagista i crític literari – i Juan Insua – director de projectes i programacions culturals del CCCB - han sigut els protagonistes de l’intens debat Nous medis i nous mitjans. Noves retòriques i noves pragmàtiques de la segona jornada d’Interacció17.

Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les idees. Crònica

Si s'hagués de destacar una ponència que ha generat molta expectació durant les jornades d'Interacció17 aquesta seria, sense cap mena de dubte, la plenària de Jorge Wagensberg: Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les idees.

Parlar de la història de la creativitat també és parlar de la història de les idees. Wagensberg defineix aquest concepte com un foc sense flama, un coneixement que encara no és. El debat sobre l'origen i l'essència de les idees està més d'actualitat que mai. En un context en què el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial comença a plantejar determinats dilemes ètics, com a societat ens hem començat a preguntar si aquestes màquines que hem creat tenen la capacitat de pensar i generar idees o no. Deixant aquesta pregunta per a la reflexió, Wagensberg apunta que el tret diferencial de les nostres idees és la intuïció que les genera. Llavors com es captura una idea? El físic planteja tres possibilitats.

Projecte Bibliolab de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Crònica

L’any 2022, una masia de Viladecans s’hauria de convertir en una màquina del temps, que projectarà qui hi entri en el futur. En concret, en el futur del món de les biblioteques. L’“espai de descoberta i aprenentatge” Can Ginestar hauria de ser un dels fruits més avançats de l’esforç de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona per imaginar com seran aquests equipaments en les properes dècades.

Bruno Latour i la renovació de la intel·ligibilitat de la ciència

Bruno Latour

Des dels inicis dels anys 80, Bruno Latour, especialista en filosofia, antropologia i sociologia de la ciència, ha sigut un dels pensadors més influents de les ciències socials. Al llarg de la seva trajectòria com a col·laborador de diversos estudis sobre polítiques científiques, ha explorat les conseqüències de l’estudi de la ciència en diversos àmbits de les ciències socials.

Per això, i en el marc d’Interacció17, reprenem dues de les obres més destacades de Latour que cerquen la renovació de la intel·ligibilitat de la pràctica científica i la seva connexió amb la societat, a través d’estudi de casos i exemples provinents de diversos períodes i disciplines.

Aspectes fonamentals sobre ciència ciutadana, una lliçó des de França

F. Houllier, J-B. Merilhou-Goudard | Ministeri d’Ensenyament Superior i Recerca (FR)

La participació de no professionals en la producció de coneixement no és un fenomen nou i ha estat practicada durant segles en l’àmbit de la història natural o en l’astronomia (botànica, etimologia, descobriment d’objectes astronòmics...), així com en el de la salut, a través de les contribucions actives dels pacients per a la producció de coneixement que permeten un avenç considerable en certs espais de recerca. Tot seguit farem un cop d’ull a l’estat de la qüestió a França, un dels estats capdavanters a Europa (junt amb el Regne Unit i els Països Baixos), en el desenvolupament de polítiques de ciència ciutadana.