polítiques públiques

Volar al meu ritme

"Ladrón de huevos en asiento bussines

El pájaro se lanza sobre su presa

Aeropuerto del Prat

Aeropuerto del Prat de Llobregat"
 

Si heu agafat gaires avions, sereu conscients que els vols que s'enlairen i aterren a Barcelona, en realitat ho fan a El Prat de Llobregat. Una ciutat amb més creativitat que quilòmetres de pista d'aterratge. La música, per exemple, s'encomana al ritme de cada u.

Al meu ritme és un projecte de La Capsa i l'Escola d'Arts en Viu del Prat que enguany compta amb la coordinació, dinamització i producció de Los Ganglios i la direcció i edició del vídeo de ToniFilmmaker. Així com el 2018, van comptar amb la col·laboració del grup Sidonie.

Fem lloc al tercer lloc?

Jean-Pierre Saez [dir.] | L’Observatoire des politiques culturelles

El número 52 de la revista l’Observatoire està dedicada al concepte «Tiers-Lieu» (tercer lloc), el qual té força presència a França. 

El concepte neix l’any 1989 a Estats Units, de la mà del sociòleg Ray Oldenburg. Té a veure amb un espai que no és el mateix que el domèstic (primer lloc) ni el laboral (segon lloc), en els quals les persones invertim la major part del nostre temps, sinó que es tracta d’un altre espai on socialitzar i practicar tota diversitat d’activitats durant el temps lliure. A més, és normalment un indret reclamat per la pròpia comunitat amb un fort sentiment de pertinença. Com és ben sabut, el tercer lloc no necessàriament té a veure amb l’àmbit cultural, ja que fins i tot una botiga de barri pot arribar a ser-ho, però en moltes ocasions si que sorgeix aquesta vinculació. 

Una biblioteca impactant

Pierre Le Quéau, Olivier Zerbib | Ministère de la Culture

Dilluns, l’hora del conte. Dimarts, grup de lectura. Dimecres, taller d’escriptura digital. Dijous, grup de conversa en francès. Divendres, taller de making i concert acústic al pati. Dissabte, ruta literària. I diumenge, potser que descansem.

Com bé sabem, les biblioteques, ja són molt més que còmodes i acollidors espais on poder llegir i endur-se lectures, films o música a casa. Quin és però, tot l’impacte d’una biblioteca en un municipi, en relació als veïns, la resta de municipis de l’entorn o el seu territori més immediat?

La despesa en cultura dels municipis (2014-2017)

Una vegada passats els anys més durs de la crisi econòmica, sembla els pressupostos en cultura comencen a recuperar-se. Tot i això, el creixement és tímid i els ajuntaments segueixen prioritzant altres partides per davant de les de cultura: el 2009 aquesta despesa representava un 9,4% de la seva despesa global, mentre que el 2017 es situava al 5,9%.

La cultura a debat

Le Grand Débat de la Culture

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time i esdevenint tendència a les xarxa, on proliferaven debats sobre els debats. Ara bé, tret d’uns pocs i puntuals debats centrats en la gestió política de la cultura, on era la cultura als debats generals? Es parlava sobre polítiques culturals? Debatem prou sobre la gestió que fem de la cultura?

La cultura festiva: batalla per la igualtat, la fraternitat i la identitat.

Verònica Gisbert Gracia, Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí. «Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga)». RES. Revista Española de Sociología Vol. 28, Núm. 1 (2019) p. 79-94

La cultura festiva s'ha convertit, a l'inici del segle XXI, en un element cada cop més central en la vida social, la identitat territorial i l'economia de les ciutats. A mig camí entre la tradició, la patrimonialització i la innovació, la cultura festiva sovint s’ha analitzat en les seves vessants simbòliques, econòmiques o turístiques, però poques vegades s’ha estudiat com un espai de disputa per l'hegemonia cultural i social de la identitat i l'ordre social que entren en tensió amb les iniciatives orientades a la inclusió social i la igualtat de gènere.

Polítiques culturals en temps de crisi

Patricia Corredor ; Enrique Bustamante 'Culture and cultural policies in time of crisis. The emblematic case of Spain', Economia della Cultura, núm 1, (2019), p. 117-128

Què és el que ens iguala en drets i què enriqueix la diversitat en les societats? Durant les últimes dècades, l’elaboració de polítiques públiques en l'àmbit de la cultura s'ha convertit en un aparador privilegiat de la postura ideològica dels governs que n’han fet bandera. Però des de la introducció de la Convenció de la UNESCO sobre la Promoció de la Diversitat el 2007 i seguint els progressos realitzats per la doctrina internacional que posiciona la cultura com a pilar fonamental del desenvolupament sostenible, la cultura com a peça política i sobretot simbòlica ha guanyat importància. L’objectiu d’aquest article és considerar les diverses realitats, des de la perspectiva d’un cas concret d’estudi: l’estat de la cultura i les polítiques culturals a Espanya durant els anys de la crisi econòmica (2008-2017).

'Territori contemporani'. Capítol 18

Aquest nou capítol de Territori Contemporani comença a El Prat de Llobregat. El Centre d'Art Torre Muntadas/ Unzip Arts Visuals, és un punt de referència de l'art contemporani i la producció visual en aquest municipi, especialment atent a les zones de contacte entre el món artístic i l'àmbit educatiu.

Ens permet conèixer a l'artista Mercedes Mangrané, que investiga els espais comuns contemporanis, tant des d'una mirada documental com des de la malenconia que es desprèn de la seva pràctica pictòrica.

A la Vall de Bianya, se celebra la Bianyal, un Itinerari cultural a través d'una sèrie d'intervencions artístiques efímeres dutes a terme en espais de gran interès patrimonial i natural de la Vall de Bianya

Hackejar les institucions

Hacking inside Black Book | LAAAB

Heu pensat mai en altres maneres de fer projectes per al bé comú o heu sentit la necessitat d'explorar i experimentar nous camins en els àmbits de la participació ciutadana, la democràcia avançada, la cultura lliure o la innovació social? Tot plegat esdevé una zona de confluencia de metodologies que es solen anomenar d’innovació ciutadana. Veiem com s'ho maneguen per fer les institucions més participatives, des de dins.

Conjurar-se pel museu social

Trobem grans col·leccions i petites mostres temporals, hi ha museus locals amb voluntariat i museus nacionals amb externalitzacions, museografies i activitats innovadores per als públics. El museu engloba moltes realitats, el seu espectre és molt ampli i es va fer evident entre les més de 300 persones i els mesos d’intens debat a la plataforma del Fòrum dels museus.