Article

La mobilitat dels artistes amb discapacitat: reptes i experiències


La xarxa internacional On the Move, que promou la mobilitat internacional d’artistes i professionals de la cultura, s’ha interessat des de fa anys per les circumstàncies específiques dels artistes amb discapacitats. Mitjançant diversos informes, com Time to Act (2021) o Time to Act: Two Years On (2023), derivats del projecte europeu Europe Beyond Access,

L’art d’enraonar en els festivals de pensament


És temps de revolució tecnològica, de consum de masses, de missatges amb ritmes trepidants a les xarxes i als mitjans de comunicació. Un decurs frenètic dels fets que deixa poc marge i espai per al pensament, per a la pausa i la reflexió.

Davant d’aquesta conjuntura, estan sorgint diverses iniciatives com a espais per a la creació i foment del debat, i on la paraula pren protagonisme i ens convida a connectar amb el que ens fa intrínsecament humans: la capacitat d’enraonar.

Comissariats d'exposicions d'art contemporani i programacions municipals


Ponències de la Jornada de formació Comissariats d’exposicions d’art contemporani i programacions municipals adreçada a tècnics municipals d’arts visuals, organitzada pel Centre de Recursos Culturals (CERC) i el Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona (Pati Manning, Barcelona, 14 de novembre de 2023).
 
 

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats de gènere en ciència i tecnologia



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

De Clavé al K-pop. Espai públic i democràcia cultural


La vinculació a Catalunya entre l’espai públic i el procés de democratització cultural iniciat al segle XIX des de la base associativa
 

El 1853, en l’auge de la Barcelona industrial, el músic i activista Josep Anselm Clavé, impulsor de l’associacionisme cultural entre les classes populars, va tenir una idea innovadora per a l’època: organitzar espectacles musicals per a tota mena de públic com alternativa a l’oferta cultural més aviat elitista que tenia lloc en determinats equipaments de la ciutat

Decàleg per a una bona praxis en l’àmbit de l’educació i els museus


El passat 15 de desembre va tenir lloc a l’Espai Bonnemaison la 35a Jornada de la Xarxa de Museus Locals, la cita anual obligada que organitza l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per tal de posar sobre la taula els reptes més candents als quals han de fer front els nostres museus.

En aquesta ocasió les jornades duien per títol Museus per créixer. El rol dels museus en l’educació per a la ciutadania i, per tant, es centraven en la missió fonamental dels museus com agents educadors i promotors de canvi social. 

Estem perdudes, però no tant: 10 propòsits d’any nou per fer cultura amb i per a joves


 
Recull d’intervencions mítiques a l’Assemblea #7 amb l’Última Merda a Interacció 2023.
Elaine Grayling, Nil Martín, Judit Martínez Gili, Abril Pérez Mitchell.
 
 

Si alguna cosa fem a l’Última Merda, és posar-nos imaginatives, hipotètiques, divertides, per repensar la merda que ens esquitxa, posant el focus en tot allò del camp cultural que no funciona i convidant tothom a enfangar-se per canviar les coses. La nostra màxima: reflexionar a partir de l’acció i activar el canvi a través de la reflexió.

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi


 (Más abajo en castellano)

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi
 

Una cançó del músic uruguaià Fernando Cabrera diu: “No hay tiempo, no hay hora, no hay reloj. No hay antes, ni luego, ni tal vez”. I, d’alguna manera, així haurien de ser les festes del barri. Tot i que tractem de sostenir amb dubtosa objectivitat la idea que “les festes d’abans eren millors”, no hi aconseguirem retrocedir. Encara que defensem, amb un cert titubeig i convenciment, que “les festes de l’any vinent seran diferents”, això no succeirà.

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix
 

Sens dubte, el turisme és una gran “indústria sense xemeneia” per a les ciutats a tot el món. Barcelona no n’és l’excepció. De fet, experts afirmen que la ciutat ha viscut des de fa anys el procés anomenat turistificació, que succeeix quan un lloc canvia quan es converteix en objecte de consum turístic. Les Rambles de Barcelona són un exemple clar que podria ajudar a comprendre aquest fenomen: saturació d’hotels, botigues de souvenirs, bars de “paella i sangria”, etc. Ciutats com Venècia, Londres, Roma i París podrien ser casos similars de turistificació en el context europeu.

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar
 

Fa anys, era una tradició assistir a les festes de Gràcia a la tarda-nit. El lloc estava ple de vida, amb una decoració que brillava intensament, creant una atmosfera vibrant i acollidora. La barra de cada carrer concursant prometia una única varietat de cervesa, ben freda i preparada per ser servida i gaudida. Les seves superfícies intentaven relluir sota la tènue llum més d’una història d’estiu. L’escenari, el punt focal de la nit, estava llest i esperant l’inici de l’emocionant proposta musical que cada nit cobrava vida amb l’alegra bullícia de la festa de barri.