Destacats

Les dues cares de la moneda

International network for contemporary performing arts (IETM)  i Europe Beyond Access (Disability Arts International)

Apropar-se a les diferents regions geogràfiques, facilitar l’accés lliure a totes les publicacions, assegurar l’accessibilitat física i proveir de subtítols i traducció en llengua de signes les sessions de treball i jornades. Aquestes són algunes de les accions que desenvolupa l’International network for contemporary performing arts (IETM) per complir amb un dels seus principals valors: la inclusió. Però és suficient?

Els museus i les arts visuals més accessibles

La setmana passada es va presentar el 'Pla d'Accessibilitat de Museus i Centres i Espais d'Arts Visuals de Catalunya 2020-2024', que té com a finalitat aconseguir l'accessibilitat universal d'aquests equipaments a mig termini, d'acord amb el que marca la normativa vigent i el nou codi d'accessibilitat de Catalunya.

El document es presenta amb una perspectiva realista per a la seva implementació en els propers anys, en coherència amb la visió que també proposa el Pla de Museus de Catalunya i el Decret del Sistema Públic d’Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya.

Els públics de proximitat

El "Manual de desenvolupament d’audiències. Des de la proximitat." és una eina per ajudar a conèixer l’audiència dels equipaments escènics i musicals i fer-la créixer per arribar a més públics. 

Els continguts, son un element principal a tenir en compte, però en aquest manual hi trobem aspectes a tenir en compte com la comunitat, la comunicació, la retenció de públics i eines per a l’avaluació, per exemple. Tot plegat pot ajudar-nos a crear un pla de desenvolupament d’audiències.

Perill! La participació cultural en risc

Juan Arturo Rubio-Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins  | Revista Española de Sociología, Vol. 29, Num. 1, 2020, p. 33-48

El canvi de dècada ha arribat acompanyat d’una crisi sanitària inesperada, la qual de retruc està comportant una crisi social i econòmica. Els efectes que està tenint en l’àmbit de la cultura, així com en molts d’altres, ja són palpables a hores d’ara, per bé que caldrà esperar anys per poder desenvolupar estudis amb prou perspectiva. A la gravetat de la situació actual cal sumar-hi el fet que molts dels sectors professionals més afectats per la pandèmia encara no s’havien recuperat de la crisi del 2008. Aleshores, en el cas concret de la cultura i especialment als països del sud d’Europa, es va experimentar una gran caiguda de la participació.

Aquest és el tema central d’estudi a 'Las políticas culturales en el sur de Europa tras la crisis global: su impacto en la participación cultural', de Rubio-Arostegui i Rius-Ulldemolins. El document arriba en un context marcat per una nova crisi, i això ens permet llegir-lo des d’una altre punt de vista, amb un ull posat als impactes que podria tenir l’actual situació en el sector cultural a llarg termini.

La represa de la cultura popular

Plans de represa del sector cultural: La cultura popular i les associacions culturals.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va presentar un pla aprovat pel Comitè Tècnic del Pla PROCICAT el passat 17 de juliol de 2020, amb la voluntat d'analitzar els riscos i posar ordre en les mesures a prendre en cada acció de cultura popular. El pla, que s'ha tingut en compte pel desenvolupament de moltes activitats que s'han reprès ja durant aquest estiu, aporta una sèrie d'observacions dels riscos i de recomanacions sobre de quina manera s'haurien de dur a terme activitats com els castells o actes en ateneus, passant per les danses i el foc.

El museu amb ulls d'infant

Moltes de vosaltres heu portat amb família els infants als museus o inclús ho heu viscut en primera persona quan us hi portaven els vostres pares o hi anàveu amb l’escola. El cert, és que ser petit i anar a museus es viu des d’una perspectiva completament diferent que quan som adults. Per molt que actualment l’oferiment de serveis adreçats a les famílies i als infants és cada vegada més una prioritat, és interessant aturar-nos a reflexionar sobre com perceben els més petits una visita al museu. Ara que les visites als museus han canviat, com ha canviat l'experiència d'anar a l'escola amb les mesures sanitàries, més que mai cal tenir clars els drets dels infants malgrat les resticcions. Aquesta guia que aquí us presentem pot ajudar a fer de la visita al museu una vivència agaradable pels infants o si més no, valorar què és el que els privem de fer lliurement.

L’Òpera del segle XXI

Get Close to Opera


Òpera, diversitat d’audiències i integració cultural i lingüística. Pot ser que molts de nosaltres no hàgim concebut aquests tres conceptes escrits l’un rere l’altre fins ara. I no pas perquè considerem de manera conscient que les vinculacions entre ells siguin forassenyades sinó perquè, simplement, mai abans se’ns havia passat pel cap pensar en això. A dia d’avui, però, i gràcies a la tasca de Get Close to Opera, ara aquests conceptes es poden trobar en una mateixa frase.
 

Les sales d’òpera i els projectes basats en l’òpera poden esdevenir espais per a la innovació social, la inclusió i el diàleg intercultural.

Conclusions del Debat Interacció 19 - Un mandat per a la cultura

Per tal de tancar i sintetitzar tot el que ha aportat el Debat Interacció 2019, es proposa per una banda, un periple que resumeix els sis reptes presentats al llarg de les sessions, i per l’altra, una presentació dels serveis i eines que ofereix l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, concretament, les seves quatre branques: l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), la Xarxa de Biblioteques Municipal (XBM), l’Oficina de Difusió Artística (ODA) i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Els moderadors dels sis reptes han recollit les idees més rellevants sorgides de cadascuna de les sessión per tal d’extreure’n les conclusions finals del Debat Interacció 2019. 

Com impulsar la vitalitat creativa de la cultura

per Cristina Alonso

Portar la creativitat a la regidoria i a l’àrea tècnia de cultura ha estat l’objectiu principal d’aquest repte. A través del poder creatiu s’ha buscat generar noves mirades i nous espais que trenquin amb la lògica tancada de l’acció, la reacció i els resultats, la qual tendeix a organitzar-se per anys naturals i acostuma a truncar processos creatius de més llarg abast.

La relació amb la comunitat i els agents culturals locals

amb Marta Ardiaca
Des d’on estem treballant les polítiques culturals i amb quina perspectiva ens les mirem? Aquesta és la pregunta que pretenia abordar el Repte 3 del Debat Interacció ’19, amb la intenció d’impulsar una mirada auto crítica dels regidors i tècnics de cultura respecte a la seva manera de treballar.

 

És el moment de posar les persones al centre i activar-les, com a agents actius de les polítiques culturals i de la resta. La legitimitat cultural no està només a les institucions sinó a tota la ciutat.