Destacats

Nous estudis sobre polítiques culturals a Vilassar de Dalt i Gelida

Vilassar de Dalt i Gelida ja disposen d’un nou instrument per a la millora de les seves polítiques culturals.

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) ha elaborat dos estudis -el Pla d’acció cultural de Vilassar de Dalt i el Pla d’equipaments culturals de Gelida- que s’emmarquen en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona.

Ambdós estudis defineixen una estratègia que planteja un escenari ple d’incerteses provocades per la irrupció de la pandèmia de la COVID-19. Fet que sens dubte ens ha portat una situació crítica, complexa i desconeguda, a la qual haurà de fer front la gestió municipal, però en estreta col·laboració i coordinació amb institucions, col·lectius, entitats i particulars. I sempre amb l’objectiu d’aconseguir mitjançant la planificació estratègica uns serveis públics de qualitat.

La cultura transversal en el desenvolupament sostenible

Culture 21. Agenda 21 de la Cultura | Ciudades y Gobiernos Locales Unidos

Els aspectes culturals juguen un paper essencial en l'èxit de l'Agenda 2030. Els drets culturals, el patrimoni, la diversitat i la creativitat són components centrals del desenvolupament humà i sostenible.
 

L'Agenda 2030 és un petit pas cap endavant en la consideració dels aspectes culturals per al desenvolupament sostenible. Al  2013 va haver-hi una gran mobilització de la societat civil, organitzacions i xarxes culturals internacionals, per incloure la cultura a l’Agenda 2030 com un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb la campanya global “El futur que volem inclou la cultura” (“The Future We Want Includes Culture” n’és el títol en anglès). Com va recollir la 'Carta de Cooperació Cultural de Lió'. Amb 'La cultura en los objetivos de desarrollo sostenible. Guía práctica para la acción local' podreu penetrar els Objectius de manera transversal per extreure'n l'implicació de la cultura en el desenvolupament local sostenible amb efectes globals.

Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya

El propassat divendres 22 de setembre, es va presentar el nou Pla de Museus de Catalunya, el pla estratègic que defineix i sistematitza una política global per als museus de Catalunya a partir d’una visió del museu com a institució cultural compromesa amb el patrimoni i la societat. Amb el nom 'Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya', el document preveu una inversió de 215,69 milions d’euros.


 

Planifica que alguna cosa queda

Vull començar escrivint el que va escriure Patrice Meyer-Bisch perquè de fet ho resumeix TOT, “ La culture es ce qui permet à chacun de toucher et d’ètre touché, et aussi de choisir et d’ètre choisi. Il n’y a rien de plus intime, et en même temps de plus social”.

Seguim.

Planificar és una eina per fer millor la feina, per poder avançar-se i predir escenaris; és una manera de concretar el somnis; és un compromís fruit d’un treball de molts. Planificar és voler dibuixar i fer-ho convocant els elements necessaris perquè el dibuix sigui ben complert. Planificar és treballar en i per acords, en visions compartides, en construir a moltes mans. És ser inclusius. La planificació requereix d’un desenvolupament d’esforços pel comú;  per evitar que quedi la menys gent possible al marge. Planificar és possible? Podem planificar?

Dos símptomes de la planificació estratègica

Aquesta modesta contribució neix de l’experiència universitària. Algú podrà dir, doncs, que és una percepció de laboratori, allunyada dels coneixement real. Durant uns quants anys he estat responsable d’introduir el funcionament del món local als alumnes de gestió cultural de la UB. En aquest marc, un dels debats que realitzàvem partia de l’anàlisi d’experiències de planificació cultural.

Fa anys que no participo en processos de planificació cultural, així que aquesta contribució es basa en la imatge que m’he anat dibuixant a partir de les aportacions que realitzaven els alumnes en els debats a l’aula. Una imatge molt parcial, però que crec no estarà molt allunyada del que realment succeeix en els processos de planificació cultural en el territori.

El sistema de la política cultural en Cataluña: un proceso inacabado de articulación y racionalización

Joaquim Rius Ulldemolins, Arturo Rodríguez Morató, Santi Martinez Illa | RIPS, Vol. 11, núm. 3, 2012, p. 173-203

Resumen  El sistema de la política cultural en Cataluña representa un caso complejo y singular. Complejo porque tres administraciones públicas desempeñan en él un papel central, por su relevancia presupuestaria, organizativa y sustantiva: Departamento de Cultura, Diputación de Barcelona y Ayuntamiento de Barcelona. Y un sistema singular porque representa un caso que no se ajusta a los modelos tradicionales de política cultural, ya que la Diputación ha desarrollado un sistema de cooperación cultural que va más allá de sus atribuciones

La cultura planificada. No hay plan para tanto experto

Sólo la estructura tiene el poder sobre la realidad. O así lo parece ¿no? Al menos ahora dentro de este sistema de grandes elocuencias. Un sistema que hemos ido creando, no escondamos la cabeza, desde nuestro propio discurso. Suavizando en demasiadas ocasiones el vacío desde las criptas de las estrategias, las agencias, las redes, los grandes planes directores... Hemos apoyado generosamente las escenas de una representación para quien ostentaba el turno de poder. ¿A quién le ha importado luego? Me temo que a nadie de los que con tanto ímpetu ruedaprenseril lo fomentaron. ¿Se han hecho seguimientos? ¿Comprobado resultados? ¿Analizado progresos o decadencias? Ni por asomo, me temo también. Todo esto va en contra del perpetuum mobile. La cinta no para y hay que seguir escenificando la marcha, eso sí, delante de un gran ventanal con vistas a un admirable paisaje pero protegidos por la tecnología del gimnasio. Correr hacia ninguna parte y con asepsia extrema.

Desculturalizar la cultura: Retos actuales de las políticas culturales

Víctor Vich | Latin American Research Review Volume 48, Special Issue, 2013 

Resumen: El presente artículo combina la reflexión académica con la propuesta política. Retoma la pregunta sobre la importancia de las políticas culturales e intenta fundamentar una nueva respuesta. Sostiene que las políticas culturales no pueden concentrarse únicamente en la pura organización de eventos. Más allá del fomento a la producción cultural, del establecimiento de mejores mecanismos para su circulación y de dirigirse a públicos diferenciados, el ensayo apuesta por una política cultural que apunte a la deconstrucción de los imaginarios hegemónicos, vale decir, al intento por intervenir en aquellos sentidos comunes que se encuentran hondamente afianzados en los habitus sociales. Si el capitalismo contemporáneo basa buena parte de su poder en la dominación simbólica, este ensayo entiende que los símbolos y la cultura en general son igualmente un lugar de respuesta.

L'Era de la degradació de l'art : poder i política cultural a Catalunya

Arran de la seva participació en la Comissió de Cultura de l’Acampada BCN del 15M, Jorge Luis Marzo expert en les relacions entre art i política, va publicar a la xarxa l'article «L'era de la degradació de l'art i de la política cultural a Catalunya», que va suscitar certa polèmica en el món artístic i cultural català.

Recentment  s’ha publicat en format llibre sota el títol  «L’era de la degradació de l’art. Poder i política cultural a Catalunya». El text proposa un repàs dels models de cultura que han governat a Catalunya des de la Transició fins al present, per acabar plantejant algunes qüestions clau sobre el futur de la cultura enmig de la recessió de coneixement generada per la crisi.