administració local

Programar activitats de Memòria Democràtica al territori

Crear espais museïtzats i visitables, aixecar monuments de reconeixement i celebrar homenatges, dur a terme activitats de difusió i didàctiques, comptar amb la implicació d’arxius i museus... aquestes són algunes de les accions que es poden dur a terme a escala local per tal de treballar qüestions de memòria, i més concretament de memòria històrica. Cada vegada són més els ajuntaments centrats en desenvolupar actuacions en matèria de memòria democràtica. Amb la finalitat d’oferir coneixement i recursos, així com de compartir experiències entre municipis, l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona ha organitzat la formació «Programar activitats de Memòria Democràtica al territori», de dos dies de durada, que ha tingut lloc al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

La cultura com a eina de cohesió territorial

Obdulia Domínguez i Manel Gil (EDAS| Ajuntament de Vacarisses | Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona

Pla d’acció cultural de Vacarisses

Els valors culturals com la creativitat, memòria generacional, diversitat i el coneixement contribueixen al desenvolupament i satisfacció personal, motiu pel qual són cada vegada més importants i reconeguts per les polítiques culturals. Tanmateix, aquests beneficis també es tradueixen en el benestar col·lectiu perquè actuen com un element que fonamenta el sentiment d’arrelament, atès que la pràctica conjunta d’activitats culturals ajuda a cohesionar els grups socials.

Per bé que des de l’administració pública es fomenten aquests valors arreu, el seu estímul, des de la perspectiva de la cohesió territorial, és especialment necessari en aquells municipis que pateixen una certa fragmentació com a conseqüència d’una trama urbanística complexa o una geografia accidentada, entre d’altres.

Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària

Aula 242, segona planta. Assignatura: Participació i acció comunitària. Els alumnes entren a l’aula i troben damunt de totes les taules un full en blanc. La professora es presenta i sense més preàmbuls demana als alumnes la primera tasca: “Escriviu en aquest full en quants espais del vostre barri, poble o ciutat participeu”. La professora recull els papers i amb una ràpida llambregada comprova que més de la meitat segueixen en blanc. Res més lluny del que esperava; cada començament de curs el resultat és més o menys el mateix. Sense més dilacions, continua amb la classe.Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària
 

La participació vol dir moltes coses; però per sobre de tot vol dir compromís, implicació i coresponsabilitat. La participació és  un dels elements clau per a la gestió comunitària i així és com en van parlar Judit Font, Helena Ojeda i Xavier Urbano, docents del curs “Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària: un estat de la qüestió”, organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Consells comarcals i cultura

Jordi Fàbregas, Mariana Pfenniger, Àngel Mestres (ITD) | Consell Comarcal del Berguedà | Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona

El Consell Comarcal del Berguedà

Del total de set milions i mig d’habitants que viuen a Catalunya (2019),  la província de Barcelona en concentra pràcticament el 75% del total, sobretot a les comarques del litoral. Per contra, les comarques rurals de l’interior presenten una baixa densitat de població agreujada per un procés de desplaçament cap a les grans ciutats i àrees metropolitanes, constant des de l’inici de la Revolució Industrial, motivat, entre d’altres factors, per un major ventall de possibilitats en l’àmbit laboral, i l‘oferta formativa i de serveis bàsics.

Cultura i espai públic

Nous usos i funcions

amb Maria Sisternas 

La cultura està directament vinculada amb la gestió de l’espai públic, ja que aquest acull formes d’expressió de la col·lectivitat que sempre tenen una certa connotació cultural. Els usos dels diferents espais creen focus de creativitat i de trobada de col·lectius, però de vegades també generen tensions que cal saber afrontar. La noció d’espai públic implica, per tant, el diàleg i la col·laboració amb la ciutadania.

Aquesta és la premissa de la qual ha partit el repte moderat per Maria Sisternas, arquitecta especialitzada en el desenvolupament de les ciutats globals i la interacció entre els àmbits digital, social i econòmic involucrats en les transformacions urbanes.

Com impulsar la vitalitat creativa de la cultura

per Cristina Alonso

Portar la creativitat a la regidoria i a l’àrea tècnia de cultura ha estat l’objectiu principal d’aquest repte. A través del poder creatiu s’ha buscat generar noves mirades i nous espais que trenquin amb la lògica tancada de l’acció, la reacció i els resultats, la qual tendeix a organitzar-se per anys naturals i acostuma a truncar processos creatius de més llarg abast.

La relació amb la comunitat i els agents culturals locals

amb Marta Ardiaca
Des d’on estem treballant les polítiques culturals i amb quina perspectiva ens les mirem? Aquesta és la pregunta que pretenia abordar el Repte 3 del Debat Interacció ’19, amb la intenció d’impulsar una mirada auto crítica dels regidors i tècnics de cultura respecte a la seva manera de treballar.

 

És el moment de posar les persones al centre i activar-les, com a agents actius de les polítiques culturals i de la resta. La legitimitat cultural no està només a les institucions sinó a tota la ciutat.

La necessitat de revitalitzar la regidoria de cultura

La cultura com a centre de les polítiques públiques

amb Pep Berga

Des de la política municipal, i en concret, des de la regidoria de cultura, és fonamental explicar el valor públic de la cultura per tal de posar-la en relleu i no supeditar-la a cap altra regidoria. A través de casos pràctics s’han exposat diversos aspectes a tenir en compte per tal de revitalitzar la regidoria de cultura.

Educació i equitat en les polítiques culturals | La comunitat i els agents culturals locals

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials. El gènere, el territori o la classe social, entre d’altres, són factors que condicionen les nostres oportunitats per a l’accés, la pràctica i la presa de decisions en l’àmbit cultural. Fins a quin punt les relacions entre cultura i educació poden donar resposta a aquest repte?

Revitalitzar la regidoria de la cultura: La cultura com a centre de les polítiques públiques.

Posant de relleu les polítiques culturals municipals, el Debat Interacció 19 d’enguany s’adreça especialment als regidors de cultura, sota el lema; ‘Un mandat per a la cultura’. L’objectiu serà cercar a través del debat i les propostes dels mateixos regidors, quines són les accions prioritàries i quin els horitzons als que han de tendir les polítiques culturals dels propers anys. Dins la programació d'Interacció19 hi trobarem les ponències de Judit Carrera, Pila Vélez i Mireia Sellarès o Xavier Fina i Itziar González. Però també podreu formar part dels grups de treball simultanis amb la coordinació de diversos docents-moderadors com; Pep Berga, Nicolás Barbieri o Marta Ardiaca, i Cristina Alonso, Maria Sisternas o Oriol Picas.

Consulteu el programa per escollir en quin dels reptes voleu treballar i formar part durant el debat.