administració local

Com impulsar la vitalitat creativa de la cultura

per Cristina Alonso

Portar la creativitat a la regidoria i a l’àrea tècnia de cultura ha estat l’objectiu principal d’aquest repte. A través del poder creatiu s’ha buscat generar noves mirades i nous espais que trenquin amb la lògica tancada de l’acció, la reacció i els resultats, la qual tendeix a organitzar-se per anys naturals i acostuma a truncar processos creatius de més llarg abast.

La relació amb la comunitat i els agents culturals locals

amb Marta Ardiaca
Des d’on estem treballant les polítiques culturals i amb quina perspectiva ens les mirem? Aquesta és la pregunta que pretenia abordar el Repte 3 del Debat Interacció ’19, amb la intenció d’impulsar una mirada auto crítica dels regidors i tècnics de cultura respecte a la seva manera de treballar.
 

És el moment de posar les persones al centre i activar-les, com a agents actius de les polítiques culturals i de la resta. La legitimitat cultural no està només a les institucions sinó a tota la ciutat.

La necessitat de revitalitzar la regidoria de cultura

La cultura com a centre de les polítiques públiques

amb Pep Berga

Des de la política municipal, i en concret, des de la regidoria de cultura, és fonamental explicar el valor públic de la cultura per tal de posar-la en relleu i no supeditar-la a cap altra regidoria. A través de casos pràctics s’han exposat diversos aspectes a tenir en compte per tal de revitalitzar la regidoria de cultura.

Educació i equitat en les polítiques culturals | La comunitat i els agents culturals locals

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials. El gènere, el territori o la classe social, entre d’altres, són factors que condicionen les nostres oportunitats per a l’accés, la pràctica i la presa de decisions en l’àmbit cultural. Fins a quin punt les relacions entre cultura i educació poden donar resposta a aquest repte?

Revitalitzar la regidoria de la cultura: La cultura com a centre de les polítiques públiques.

Posant de relleu les polítiques culturals municipals, el Debat Interacció 19 d’enguany s’adreça especialment als regidors de cultura, sota el lema; ‘Un mandat per a la cultura’. L’objectiu serà cercar a través del debat i les propostes dels mateixos regidors, quines són les accions prioritàries i quin els horitzons als que han de tendir les polítiques culturals dels propers anys. Dins la programació d'Interacció19 hi trobarem les ponències de Judit Carrera, Pila Vélez i Mireia Sellarès o Xavier Fina i Itziar González. Però també podreu formar part dels grups de treball simultanis amb la coordinació de diversos docents-moderadors com; Pep Berga, Nicolás Barbieri o Marta Ardiaca, i Cristina Alonso, Maria Sisternas o Oriol Picas.

Consulteu el programa per escollir en quin dels reptes voleu treballar i formar part durant el debat.

Noves formes participatives: La democràcia en xarxa

Dinàmiques participatives, accions elaborades i dutes a terme mitjançant processos participatius, pressupostos participatius… El treball en xarxa, tenint en compte les diferents parts implicades mitjançant una metodologia participativa, està a l’alça. També a l’àmbit municipal i cultural. Però cal replantejar-nos què s’entén realment per xarxa i formes de participació?

Sobre aquests plantejament es va dedicar el curs celebrat el passat dimecres 23 d’octubre, «Noves formes participatives: La democràcia en xarxa», organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i impartit per Simona Levi, directora de teatre, activista, docent, gestora i artista multidisciplinària.

Especialment adreçat als tècnics i tècniques municipals de cultura, tenia per objectius:

  • Analitzar les formes existents de participació ciutadana en xarxa
  • Determinar quin és el paper que aquestes han de tenir en la democràcia municipal 
  • Reflexionar sobre les formes d’organització  interconnectades en el món de la cultura

Desenvolupament urbà a través de la cultura. Els casos de València i Barcelona.

Joaquim Rius-Ulldemolins | Universitat de València

Des de les ciutats estat italianes i les seves catedrals i palaus de refinada arquitectura fins a les megalòpolis d’Orient Pròxim i els gratacels i museus bandera, les arts han conformat un element d’identitat i atracció per a les urbs i projecten les aspiracions i la manera de viure dels seus habitants.

Segons Rius-Ulldemolins, autor de «Cultura, gobernanza local y desarrollo urbano. Políticas culturales en Barcelona y Valencia en perspectiva comparada» la relació entre ciutat i cultura és una relació històrica, present des de l’època del Renaixement, i va directament lligada al desenvolupament dels museus, teatres i òperes.

El paper de les biblioteques en el nostre futur

Matthew Finch | The Conversation

Quin ha de ser el paper de les biblioteques del segle XXI? Quina relació han de tenir amb les noves tecnologies? Com poden esdevenir indispensables i aportar quelcom més al que, tothom qui tingui un ordinador amb accés a internet, pot fer des de casa? Sobre la reconfiguració i canvi de paradigma de les biblioteques se n’ha parlat i se’n segueix parlant molt.
 

Avui, coincidint amb el Dia de les Biblioteques, us presentem l’article «How public libraries can help prepare us for the future», que proposa relacionar el canvi de concepció de les biblioteques amb la l’anàlisi d’escenaris, un mètode de planificació estratègica que utilitzen organitzacions d’àmbits diversos per elaborar plans de futur a llarg termini. Sense anar més lluny, fa uns dies publicàvem a Interacció un post sobre un estudi que, seguint aquesta metodologia, contempla els diversos escenaris de futur del sector cultural i creatiu.
 

Públic i funcions dels espais escènics municipals es mantenen estables durant el 2018

El públic i les funcions de les sales municipals es van mantenir el 2018 respecte els anys anteriors. Així es desprèn de les dades de l’estudi del “Circuit de la xarxa d’espais escènics municipals” que publica l’Oficina de Difusió Artística (ODA).

Fins a 439.646 espectadors van assistir a les 1.916 funcions organitzades pels espais escènics municipals l’any 2018, xifra que suposa un augment del 1,7% de públic respecte l’any anterior. D’aquest total, la dansa i la música són els gèneres que tenen un augment major d’espectadors (27,3% i 8,7% respectivament).

Polítiques culturals i gènere: reflexions i eines d'acció

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals amb la col·laboració de l’Oficina de les Dones i LGTBI ha proporcionat un espai d’encontre per tal de parlar, aprendre i reflexionar al voltant de les polítiques culturals i el gènere. Enfocat a tècnics i tècniques municipals de les àrees de cultura i igualtat, les Jornades s’han repartit en tres dies amb continguts molt diversos. Les ponents encarregades de conduir les jornades han estat Joana Masó, professora de Literatura Francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra UNESCO 'Dones, desenvolupament i cultures' i Carla Alsina coordinadora de l’Ateneu Popular de Nou Barris i consultora en l’àmbit de la defensa dels drets humans des d’una perspectiva de gènere interseccional.