tecnologia

L’anàlisi del temps en els nous models de creació interactiva

L’era digital d’Internet ha capgirat la nostra relació amb el rellotge. Les xarxes han estès una configuració temporal lineal globalitzada que conté, però, múltiples contextos sincrònics i asincrònics que ens condicionen i defineixen. I és que la representació i la vivència del temps en una societat és una de les característiques que millor la determinen, perquè està fixada pel seu context cultural i especialment pel grau de desenvolupament de la seva tecnologia comunicativa.

És per això que, tot i que la nostra mesura temporal està constreta per l’obsessió per l’aprofitament del temps en les estructures de producció arran de la revolució industrial, les possibilitats que avui dia ofereixen les TIC estan expandint els límits de les realitats temporals quotidianes d’una manera tan complexa que es fa difícil predir l’evolució dels nostres codis temporals. «Temporalidades digitales. Análisis del tiempo en los new media y las narrativas interactivas» tracta aquesta qüestió en relació amb l’àmbit audiovisual per albirar futurs models de creació interactiva, i és una de les primeres investigacions que s’atribueix aquesta complexa i interessant tasca.

La setmana a Facebook: economia de la cultura, comuns, museus, TIC, biblioteques, crítica cultural, foment de la lectura, música

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu alnostre perfil i el llegiu.

La setmana a Facebook: turisme, Instagram, humanitats, districtes culturals, cooperatives, TIC, lectura, dones, museus

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Artistes, tecnologia i creativitat: què està passant a l’est de Londres?

SPACE

Darrerament, en ciutats d’arreu del món com Londres, São Paulo, Nova York i Barcelona s’està intensificant la lluita contra la instrumentalització de l’art i la cultura, sobretot a través de la tecnologia, per regenerar espais urbans en benefici exclusiu del sector privat. Xarxes urbanes d’artistes, comunitats d’immigrants o estudiants es mobilitzen públicament per reclamar el dret a una ciutat per a tothom. «Artists in Tech Cities» és un estudi pilot sobre les intervencions que estan tenint lloc a Silicon Rondabout, Shoreditch i Here East, a l’est de Londres; àrees que han patit els intents, per part del Govern, de reorientar l’economia de base cap a una economia digital basada en clústers tecnològics, sobretot a partir de la iniciativa ‘East Technology City’ de 2010 i dels Jocs Olímpics de 2012.

Com sonen les estrelles?

Deia Kepler que el moviment celeste és una cançó composta per a ser percebuda per l’intel·lecte, no per l’oïda. Si visqués avui dia, quedaria meravellat pel projecte de l’artista Brian Foo: «Music Eclipticalis», el més semblant a escoltar la banda sonora de l’univers a través dels algoritmes d’Internet.

Hacking Culture 2017: Guia per organitzar hackatons culturals

Ivonne Jansen-Dings, Dick van Dijk, Robin van Westen | Waag Society

Què és una hackató? Per a què serveix? Com se n’organitza una i quins beneficis pot aportar al sector cultural? La guia que presentem és un recull de consells i bones pràctiques basades en les activitats de l’Europeana Space, un projecte dissenyat per identificar les oportunitats que ofereixen les indústries creatives i els recursos digitals culturals, especialment en l’àmbit del patrimoni digital europeu. A partir de l’experiència adquirida organitzant sis hackatons en diverses ciutats europees, i centrant-se en el Bootcamp d’Amsterdam de 2015, «Hacking Culture» explora l’ús de les hackatons en el sector cultural i comparteix les lliçons apreses perquè qui ho desitgi pugui muntar una hackató d’èxit.

La setmana a Facebook: art, dones, polítiques culturals, biblioteques, estatut de l’artista, robòtica, museus, literatura, TV

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

ROS film festival: el primer festival de cinema robòtic

El Caleidoscopio

Com ens relacionarem en un futur amb els robots? La primera edició del ROS (Robotic Online Short Film Festival), un festival online inèdit de curtmetratges sobre robòtica que aborda la complexa relació entre els robots i els éssers humans, podria respondre a aquesta pregunta.

A banda d’establir un diàleg entre art, ciència i tecnologia, el principal objectiu del festival és donar espai a la reflexió col·lectiva i crear debat sobre el paper de les màquines en una societat d’un futur no tan llunyà.

Óscar Abril Ascaso : «la separació entre ciències i humanitats és un error»

Óscar Abril Ascaso és llicenciat en Història de l’Art. En la seva trajectòria professional ha produït i gestionat projectes culturals en els àmbits de les arts visuals, els nous mitjans tecnològics, l’art sonor o el pensament contemporani. Actualment és director d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals a l’Ajuntament de Barcelona, el departament que impulsa la ciència ciutadana a la ciutat.

Museums in the New Mediascape. Transmedia, Participation, Ethics

Jenny Kidd | Ashgate

Aquest llibre revisa la relació dels museus amb els mitjans digitals, avaluant pràctiques de museus del Regne Unit i de la resta del món respecte a l’ús de les tecnologies, portant-ho tot a una altra escala i qüestionant els valors i els propòsits dels museus avui en dia.

A partir d’una sèrie de contradiccions, que pretenen ajudar a entendre la tasca dels mitjans digitals en els museus, el llibre qüestiona què representa la construcció del veritable museu transmèdia, relacionant aquesta revolució digital amb les idees de participació, memòria o democràcia i convidant al lector al debat per definir com ha de ser l’experiència museística.