participació i accés a la cultura

Definició: implicació de la ciutadania en la vida cultural. Criteri: democratització cultural, participació comunitària i polítiques d’accés.

Quinzena CulturaMENT per a persones grans amb problemes de salut mental


A partir de l’1 de novembre tindrà lloc la Quinzena CulturaMENT, una experiència pilot impulsada per la Diputació de Barcelona, que programa una setantena d’activitats culturals adreçades exclusivament a persones grans amb malalties mentals i els seus familiars i cuidadors.

Què ens diuen les arts de la transformació del món?


L'Observatoire des politiques culturelles


Actualment ens trobem en un moment de profunda transformació i agitació política, ecològica i cultural. Uns temps canviant i inestables, resposta als grans reptes que ha de fer front el planeta, que provoquen ansietat i frustració entre la ciutadania. Davant d’aquest context, què ens diuen els artistes? Quins són els imaginaris que s’estan concebent i com ens interpel·len sobre el món de l’avenir?

Les joves prenen la paraula. Les escoltem?


El binomi joves i cultura sovint és difícil de combinar i això porta a llegir a les persones joves com a aquell sector de la societat estrany, sempre difícil de que accedeixi a participar de la cultura, com si visquessin a un món paral·lel. Existeixen polítiques específiques per la gent jove, programes adreçats específicament a aquest públic, accions determinades enfocades a atraure les joves masses i, tot i així, segueix sent un sector absent a múltiples equipaments culturals.
 

Arqueologia inclusiva: divulgació científica entre els col·lectius oblidats


Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt

Fer festivals accessibles no és adaptar-los: és redissenyar-los sencers


  
Llegida amb una mica de distància, la guia deixa veure una tensió. Tot i la seva ambició, continua operant sobretot en l’àmbit de la discapacitat. Altres barreres: econòmiques, culturals o simbòliques, queden més desdibuixades. Això no invalida el document. Al contrari. El situa en un moment concret: aquell en què la cultura comença a entendre que l’accés no és un afegit, sinó una condició estructural, però encara no ha ampliat del tot el marc de què vol dir inclusió. (n. de l'e., 2026)
  

L’accessibilitat en festivals sovint es tracta com un conjunt de solucions puntuals. Aquesta guia proposa una altra cosa: pensar l’esdeveniment com una cadena completa on cada decisió pot facilitar o impedir la participació.
  

El públic dels museus abans i després de la pandèmia


  
Amb l’esclat de la pandèmia, els hàbits i actituds dels públics de la cultura van patir una sèrie de canvis, guiats pel distanciament físic, l’ús de la mascareta o el control dels aforaments. En el cas dels museus, els canvis en el comportament han sigut, en certa manera, substancials i la digitalització ha jugat un paper mai no vist abans.

IJABER, la nova revista científica sobre l’educació en les arts


Arte-facto | J. M. Mesias Lema (dir.)
 

Donem la benvinguda a una nova revista científica dedicada a l’educació basada en les arts, IJABER - International Journal of Arts-based Educational Research. Es tracta d’una publicació de caràcter semestral que ha estat promoguda pel grup de recerca Arte-facto de la Universidade da Coruña (UDC), especialitzat en processos artístics contemporanis, patrimonials i de mediació cultural en contextos educatius, que ara dona llum al seu primer número.

Joves que deixen de ser públic per convertir-se en agents culturals


  
Al llarg dels anys, moltes polítiques culturals dirigides a la joventut han funcionat sota una lògica relativament simple: crear oferta per atraure públic jove. La guia Engage! Joves al centre de la producció cultural proposa un desplaçament molt més profund. El document defensa que la participació cultural juvenil no es pot limitar a l’accés o al consum cultural, sinó que ha d’incorporar la presa de decisions, la cocreació i la capacitat d’incidir en els processos culturals.
  

La dimensió educadora del tercer sector cultural


Fundació Bofill | Nicolás BarbieriOriol Cendra
 

Les entitats del tercer sector cultural que promouen l’educació i la cultura popular i comunitària s’estenen per tot el territori català, però l’accés per part de la població més jove a les activitats formatives que organitzen seria desigual. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’article Tercer sector cultural: la dimensió educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitària, signat pels experts Nicolás Barbieri i Oriol Cendra i publicat en l’estudi "Educació 360: més enllà del temps lectiu: una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu" de la Fundació Bofill

Qui participa en la cultura i qui en queda al marge?


 

La participació cultural es caracteritzava per la seva desigualtat ja abans de l’arribada de la pandèmia. Amb el seu impacte, tot apunta que aquesta situació es veurà reforçada, afectant amb major o menor intensitat els diversos col·lectius. L’informe "Inequalities through COVID-19" es fa ressò d’aquests impactes.